dimarts, 28 de desembre del 2010

Serp d´aigua (Natrix maura)

Serp d´aigua (Natrix maura)

La serp d'aigua, també coneguda com serp escurçonera o serp pudenta, és l´ofidi més comú de la Península Ibèrica i el més lligat als ambients aquàtics. De mida mitjana, és un depredador d'hàbits diürns, que ha adoptat l'estratègia d'imitar els escurçons com a recurs defensiu. Tot i que pot arribar a viure fins a 15 a 20 anys, i que el seu estat de conservació, a nivell internacional, està catalogat com de "preocupació menor", en l'actualitat s'enfronta a diverses amenaces externes que posen en perill la seva supervivència: el deteriorament del seu medi natural i l'animadversió social. Tot i que és una espècie NO VERINOSA i molt dòcil, continua sent exterminada a mans de desaprensius o atropellada a les nostres carreteres.
MORFOLOGIA
La serp d'aigua és una serp de mida mitjana, sent la femella una mica més gran: encara que pot arribar a 1 metre de longitud, rarament sobrepassa els 70 cm. Com a forma de persuasió, imita els escurçons tant en el seu aspecte, com a la seva coloració i forma d'actuar. El cap és triangular -estret al musell i més ampla a la zona posterior-, ben diferenciat del cos, amb morro curt i arrodonit; i sol presentar 1 o 2 dibuixos en forma de "V" invertida. Els seus ulls són negres, amb pupil.les arrodonides de color groguenc. El cos és robust, amb cua curta i escates carenades (sense separació ni elevació entre elles) i mai presenta un to uniforme: la seva coloració varia entre el groc grisenc i el marró olivaci, amb una banda fosca, en ziga-zaga, que recorre la seva zona dorsal, i taques fosques als costats, amb el centre de color clar. El ventre, de color blanquinós o rogenc, presenta una disposició característica a manera d'escacs, amb taques negres i grogues. Alguns exemplars mostren 2 franges fosques paral.leles al dors, sense dibuix en ziga-zaga, que fa que puguin ser confosos amb la serp blanca. D'altra banda, hi ha una varietat anomenada "billineata" que presenta, sobre fons fosc o negre, dues línies dorsals de to més clar, encara que són poc freqüents.
La serp d'aigua es diferencia de l'escurçó per presentar les nines rodones, enfront de les verticals -com els gats-, que presenten aquests. A més, totes les serps presenten les escates del cap en forma de plaques relativament grans, mentre que els escurçons tenen les escates del cap petites i més o menys de la mateixa mida. Per diferenciar la Natrix maura de la Natrix natrix (serp de collaret) -també de costums aquàtiques-. podem recórrer a dues característiques: la serp d'aigua presenta 2 escates preoculares i 2 postoculares i a més, la seva coloració mai és uniforme; mentre que la serp de collaret presenta una coloració més uniforme, amb una taca clara en forma de collaret entre el cap i el cos, més visible en els exemplars joves.

Natrix maura (exemplar adult)
DISTRIBUCIÓ
La serp pudenta és la serp més comuna de la Península Ibèrica i la més lligada al medi aquàtic. És present en tota la península i Balears, des del nivell del mar fins als 2000 metres, excepte en algunes zones de la costa d'Astúries i Galícia. És una espècie de gran adaptabilitat per la qual cosa se la pot trobar tant en ambients naturals com artificials: rius, rierols, llacs, llacunes, aiguamolls, ambients salobres, pantans, basses, sèquies, embassaments, etc.
ALIMENTACIÓ
La dieta de la Natrix maura és molt variada i depèn, en tot cas, de la mida de l'exemplar. Entre les seves preses més habituals podem trobar tant invertebrats, com vertebrats: cucs, insectes aquàtics, aràcnids, moluscs, peixos, amfibis, larves, etc. Les seves tècniques de caça i pesca es basen, majoritàriament, en l´aguait, romanent completament immòbils fins que s'acosta una presa, encara que també poden fer ús dels seus desenvolupats sentits de l'olfacte i el tacte per localitzar-les i atrapar-les. Si la captura és petita, se l'empassarà directament a l'aigua, en el cas de preses grans abandonarà el medi aquàtic i aprofitarà la seva capacitat de dislocar la mandíbula per engolir-la.
COSTUMS
La serp d'aigua és una espècie molt vinculada al medi aquàtic, que neda i busseja amb facilitat per mitjà de ràpids moviments laterals del seu cos. Pot romandre submergida fins a 15 minuts sense sortir a respirar. És amant de temperatures mitjanes-altes (termòfila), per la qual cosa li agrada prendre el sol sobre pedres o troncs, e hivernen durant els mesos més freds, de novembre a març. Quan se senten amenaçades fugen a l'aigua, on romanen amagades al fons o es fan les mortes; en cas de sentir-se acorralades en terra, fan honor al seu nom, imitant l'aspecte i comportament dels escurçons: enrosquen el cos i aplanen el cap , que adquireix forma triangular. Si el perill continua, bufen i fingeixen un atac però molt rarament arriben a obrir la boca i menys encara a mossegar. Si malgrat tot, el perill no ha cessat, segreguen un líquid d'olor nauseabund a través de les seves glàndules cloacals que normalment fa desistir als seus atacants.
REPRODUCCIÓ
La maduresa sexual de la Natrix maura té lloc entre els 2 i 3 anys, en el cas dels mascles, i entre els 3 i 4 anys, en el cas de les femelles. El període de zel es produeix a mitjans de primavera i a la tardor. Els mascles persegueixen a les femelles receptives, enroscant-se al voltant del seu cos, arribant a formar "madeixes" de serps, i dipositen el seu esperma a les vies genitals, on pot romandre fèrtil durant diversos anys. La posada, de 2-32 ous -depenent de la mida de la femella-, té lloc durant els mesos de maig i juny, oculta sota pedres, arrels o en galeries. Després d'un període d'incubació d'uns 40-45 dies neixen les cries, d'uns 15 a 18 cm, proveïdes d'un petit dent corni que els hi permet trencar la closca de l'ou. Durant els primers anys creixen de forma ràpida. Poden arribar als 15 o 20 anys d'edat, encara que és extrany trobar exemplars tan vells.

Exemplar jove de serp d´aigua
FACTORS D´AMENAÇA
L'estat de conservació de la serp d'aigua està catalogada com de "Preocupació menor" (LC), per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa i els Recursos Humans). No es considera particularment amenaçada, encara que la seva supervivència està supeditada a la qualitat del seu entorn natural. Entre els seus enemics naturals trobem diferents espècies d'aus aquàtiques, rapinyaires diürnes i nocturnes, mamífers i fins i tot altres espècies de serps de major tamany. Entre els factors de risc extern que posen en perill aquesta espècie destaquen dos: el deteriorament dels mitjans aquàtics (contaminació, sobreexplotació, etc.), i l'animadversió general que encara provoquen en la societat les serps. Molts exemplars moren, encara, a mans de desaprensius o atropellats a les nostres carreteres.


Fonts consultades:
-
www.faunaiberica.org. Culebra viperina (Natrix maura).
-
www.elviejoforestal.blogspot.com. El rincón del viejo forestal.
-
www.sierradebaza.org. Fichas de fauna de la provincia de Granada (Reptiles). Culebra viperina (Natrix maura). Eduardo Escoriza.
-
www.vertebradosibericos.org. Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles. Culebra viperina (Natrix maura).
-
www.asturnatura.com. Natrix maura.
-
www.mna.es. Natrix Maura. Culebra viperina.

2 comentaris:

  1. Hola Ramón,
    Felicitacions pel blog. Et segueixo. No sé si coneixes la meva pàgina web d'amfibis i rèptils del delta. Potser t'interessi:
    phobos.xtec.cat/amontori
    aLBERT

    ResponElimina