dissabte, 25 de desembre del 2010

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)

Cabusset. Plomatge nupcial
El cabusset, amb uns 25 centímetres de longitud, és el més petit de la família dels cabussons. És una au aquàtica, no gaire bona voladora, encara que excel.lent bussejadora. Poden capbussar-se fins a 20 metres a la recerca d'aliment. Es diferencia de les anàtides pel pic punxegut, l'absència aparent de cua i la presència de dits lobulats.
Morfologia
El cabusset és fàcil de diferenciar de la resta de cabussons per no presentar marques o dissenys cromàtics al cap durant cap època de l'any. La seva silueta és rabassuda i de colors ocres, amb el coll curt i sense cua aparent que ho fan inconfusible. Ambdós sexes presenten plomatge semblant, sense dimorfisme sexual aparent, encara que les femelles acostumen a ser de color més apagat. Durant l'hivern i a l'etapa juvenil, els exemplars són de color clar, marró grisenc al dors i gairebé blancs per sota, no presentant cap marca a la base del bec. Durant l'època nupcial, els adults presenten la gola i la cara de color castany vermellós, amb una taca clara a la base del pic, que contrasten amb el cap i el dors de color bru fosc. El bec és curt, gruixut i punxegut, de color negre i més aclarit en la punta. Els adults mostren l'iris de color vermell. Els cabussons presenten lòbuls de pell al costat dels dits, a diferència de les anàtides (palmípedes), que presenten una membrana interdigital característica.

Cabusset. Plomatge hivernal
Distribució
Aquesta espècie es troba àmpliament distribuïda a nivell mundial, i aquí a Catalunya, com a la resta d'Europa, constitueix el grup més abundant de la família dels cabussons. Tachybaptus ruficollis és una espècie parcialment sedentària i nidificant al nord-est peninsular, encara que la seva població es troba sotmesa als moviments migratoris hivernals d'individus procedents del nord d'Europa. Ocupa una gran varietat de masses d'aigua dolça amb vegetació palustre, com llacunes, pantans, llacs, embassaments, canals, basses o marjals, encara que fora del període reproductor també pot ser observat en zones marines o properes a la costa. El delta del Llobregat està considerat com la segona zona més important d'hivernada a Catalunya del cabusset, després del delta de l'Ebre
Alimentació
El règim alimentari del cabusset es basa principalment en petits invertebrats aquàtics, larves d'amfibis, granotes, crustacis, mol.luscs i petits peixos, que captura mitjançant la immersió; encara que també pot completar la seva dieta amb matèria vegetal.
Costums
Aquesta petita au s'enlaira de l'aigua amb xipolleig i carrera. Presenta un vol recte i ras, poc elegant, amb el coll estirat i les potes penjant per darrere. En terra ferma es mostra com una au maldestre per les seves grans potes, encara que en el medi aquàtic destaca com un magnífic nedador i bussejador. Quan se sent amenaçada es submergeix ràpidament apareixent uns metres més enllà, entre la vegetació, o emergint només el cap per no ser descobert. Freqüenta zones de vegetació lacustre, on poder ocultar-se i construir els seus nius.
Reproducció
Els cabussons, igual que la gran majoria de les aus aquàtiques, necessiten un mínim de qualitat de l'aigua, per poder dur a terme el cicle reproductiu. El seguici del cabusset no és tan impressionant com el dels cabussons majors. La parella neda, una al costat de l'altre, amb continus canvis de direcció, avançant o canviant de costat. L'espectacle més vistós el constitueix el refilet que realitzen a l'uníson. Acostumen a dur a terme dues niuades anuals, entre abril i juliol, i la posada habitual consta d'uns tres a cinc petits ous de color blanc marmori. Ambdós sexes col.laboren en la construcció d'un niu flotant, ocult a la vora, a base de material vegetal recollit durant les immersions. Els dos progenitors s'alternen en la incubació que dura, aproximadament, uns 24 dies. Els pollastres són nidífugs, és a dir, que neixen coberts de plomes i poden abandonar el niu, nedar i bussejar al poc temps de sortir de l'ou. Exhibeixen un vistós plomatge críptic a ratlles, típic dels joves de la família dels cabussons. Els dos sexes contribueixen també en l'alimentació de la prole. A la menor senyal d'alarma, els pollastres pugen al dors dels seus pares, romanent allí fins i tot mentre es submergeixen sota l'aigua.
Factors d'amenaça
El cabusset és un ocell comú, molt estés i que per tant no es troba en perill d'extinció. Encara que s'ha de tenir en compte que qualsevol alteració dels seus hàbitats podria suposar un notable perjudici en el nombre de components. Les mesures de gestió i conservació adoptades al delta del Llobregat a partir de 1984, sobretot pel que fa a la depuració d'aigües residuals i creació i potenciació de nous espais lacustres, han suposat un efecte positiu sobre les poblacions hivernants i nidificants del cabusset que ha passat a convertir-se en un indicador fiable de la situació d'aquesta zona.






Referencias:
-
www.javierblasco.arrakis.es. Zampullín chico.
- Quercus, 125. El zampullín chico y la recuperación del Delta del Llobregat. Julio 1996. Pág. 31-32-33. Jordi Figuerola y Ricard Gutiérrez.
-
www.naturayeducacion.com/animales/info_animales. Zampullín chico.
-
www.ca.wikipedia.org/wiki/cabusset. Cabusset.
-
www.regmurcia.com. Zampullín chico (tachybaptus ruficollis).
-
www.pajaricos.es/z/z1/zampullinchico.htm.
- La Fura. Ocellls del Penedés. 8/14 octubre 1993. Pere Mestre i Raventós.
- Regió 7. Fauna de la Catalunya Central (56). En un vist i no vist. El Cabusset. Jordi Comellas.
- Guía de Campo de las Aves de España y de Europa. Roger Peterson, guy Mountfort, P.A.D. Hollom. Ediciones Omega, S.A.

1 comentari:

  1. Home, es nota una mica que el text és el resultat d'una traducció automàtica del castellà, que no ha estat verificada posteriorment. Per exemple quan diu "posada" en lloc de "posta" (d'ous) o quan diu "pollastres" en lloc de "polls"...

    ResponElimina