dissabte, 24 de novembre del 2012

Orchis coriophora (abellera olorosa, botons de gos, orquídia xinxa)


El gènere orchis
Aquest gènere engloba a unes 20 espècies i nombroses subespècies. El seu nom deriva del grec orchis, que significa “testicle”, per la semblança que existeix entre els seus tubercles i les gònades masculines.



Orchis coriophora
És l'orquídia del gènere orchis més freqüent al delta del Llobregat. Es coneix com abellera olorosa, botons de gos o orquídia xinxa, per l'olor desagradable que emeten algunes plantes d'aquesta espècie. Es considera com un dels grups més primitius d'orquídies, per presentar un espèró ple de nèctar per atreure als insectes pol·linitzadors. És una espècie molt variable i difícil de catalogar. En l'actualitat, existeix un important debat sobre diferents subespècies, com orchis fragans, que alguns autors cataloguen com a nova espècie. Aquesta subespècie presenta inflorescències de color més clar, un esperó igual o més llarg que orchis coriophora i una agradable fragància amb olor a vainilla; encara que les característiques físiques poden donar-se en ambdues espècies, fins i tot entre els individus d'una mateixa població.



Característiques:
Alçada: Entre 10 i 40 centímetres.
Tija: Robusta, de color verd pàl·lida.
Fulles: Presenta de 4 a 10 fulles basals, linears a linear-lanceolades i fulles caulinas, situades de forma alterna, abraçant a la tija. Totes de color verd, univervadas i de grandària similar o major que els ovaris.
Inflorescència: Presenta una inflorescència oblonga o cilíndrica, de 8 a 25 cm de longitud, amb moltes petites flors (15 a 30) de color vermell fosc o porpra. Les espècies ibèriques tenen esperó, gruix i ple de nèctar, descendent, tan llarg com el label. Cada càpsula de pol·len produeix de 4.000 o 5.000 llavors.
Pètals: Oval-lanceolats, amb un sol nervi. Es distribueixen en la mateixa direcció que els sèpals, per formar un casc.
Sèpals: Semblants als pètals, més o menys oberts.
Label: El label, que generalment es dirigeix cap al terra, és molt variable en quant a forma, grandària i color. Presenta tres lòbuls, dels quals el central, pot estar dividit en dos o tres més. Està clapejat a la base i replegat cap a l'ovari.
Període floració: Des de març fins a juliol.
Hàbitat: Espècie localitzada en gran part d'Europa, nord d'Àfrica i zones més temperades d'Àsia. Pot trobar-se en prats, vores de cursos d'aigua, clars de boscos o matolls; des del nivell del mar fins als 2.200 metres d'altitud.




Referències:
-       Noves aportacions al coneixement de les orquídies (orchidaceae) del delta del Llobregat. Valentín González i Rafael del Hoyo. CISEN (Centre per a la Investigació i Salvaguarda dels Espais Naturals). Centre Cívic Jardins de la Pau. 08820. El Prat de Llobregat. Spartina.  Butlletí naturalista del delta del Llobregat, nº 4 (2001). El Prat de Llobregat 2001.
-       Guía de orquídeas de Extremadura. Proyecto Orquídea (Junta de Extremadura). Edita. Asociación por la naturaleza extremeña. José Antonio Mateos Martín / Fernando Durán Oliva.
-       www.herbarivirtual.uib.es Orchis fragans pollini
-       www.wikipedia.org. Orchis coriophora
-       www.montesdevalsain.es . Orchis coriophora
-       www.juntadeandalucia.es/medioambiente. Orchis coriophora
-       www.fitomendi.blogspot.com. Orchis coriphora subsp. Fragans

dissabte, 17 de novembre del 2012

Papallones del Delta: Utetheisa pulchella



Utetheisa pulchella, coneguda popularment com  nomoblidis, miosotis de bosc o lacai clapejat, és un bell lepidòpter de la família dels àrctids, d´hàbits nocturns –heteròcer- encara que està canviant els seus hàbits, de manera que és freqüent observar-ho actiu durant el dia.
Morfologia
És una arna de grandària mitjana, entre 29 i 42 mm. L´anvers de les ales anteriors presenta un clapejat aposemàtic de punts negres i color carmesí, sobre fons blanc. Les ales posteriors, que sempre romanen ocultes en la posició de repòs, són de color blanc, amb un lleuger to blau pàl.lid i un ampli marge irregular de color fosc. El cap presenta la mateixa coloració que les ales anteriors, amb antenes llargues i filiforms. L´abdomen és de color blanc.



Distribució
Aquesta espècie es trova àmpliament distribuïda per Àfrica, Europa i Àsia meridional, i Autstràlia. Freqüenta zones obertes, com a prats, vores de camins, matoll, esbarzerars, herbassars, salines o maresmes; en tres generacions, entre el mesos d´abril a octubre.
Alimentació
Els exemplars adults –imags- s´alimenten del néctar de diferents flors, mentre que les erugues, d´hàbits nocturns, s´alimenten de plantes del gènere heliotropium, echium, myosotis (nomoblidis), anchusa, borago o solanum, posseïdores d´elements alcaloides.
Costums
És una espècie estacional i migradora, de vol generalment curt. Les erugues acumulen compostos alcaloides, tòxics per contacte i mal sabor, actius en les fases d´ou, eruga i adult, que els protegeixen dels possibles depredadors.
Reproducció
Les erugues són berrugoses, de color fosc, amb una línea dorsal clara i altres dos longitudinals més fines, i pèls aïllats entre els segments. La crisálide és un senzill cabdell de seda, adherit al terra, sobre fulles caigues o vegetació morta. Les erugues de l´última generació hibernen fins a la primavera següent.
Comportament
És una espècie tranquil.la i fàcil de fotografiar ja que els seus moviments sónlents i els seus vols curts.
Situació
Utetheisa pulchella és una espècie comuna als països catalans, tan sols amenaçada per l´us indiscriminat de fertilitzants i pesticides, que maten a les erugues en fase de creixement i la regresió dels espais herbacis adequats.



Referències:
-       www.wikipedia.org. Utetheisa pulchella.
-       www.granadanatural.com. Utetheisa pulchella.
-       www.herramientas.educa.madrid.org. Utetheisa pulchella.
-       www.rafaelzapatamojarro.com. Utetheisa pulchella.