Calendari natural del Delta: agost

Agost és el vuitè mes de l'any en el nostre calendari gregorià i té 31 dies - després explicaré per què -. Rep el nom en honor a l'emperador romà August Octavio que, no volent ser menys que el seu antecessor Juli Cèsar, va decidir que ell també tenia dret a tenir el seu propi mes, i va canviar el de Sextilis per Augustus. Però, no content amb això, procediria després a l'alteració de diversos mesos, fins a aconseguir que l'agost, que llavors tenia tan sols 29 dies passés a tenir també 31. Per això, dos mil anys després, tant juliol com agost tenen 31 dies cada un. Durant aquest mes podem gaudir de diferents pluges d'estels: Perseides i Kappa-Cigna.
Refranyer popular:
- Les nits d´agost, les més clares de l´any.
- Ni a l´agost caminar, ni al desembre navegar.
- Agost i setembre no duren sempre.
Climatologia
Tot i que el mes d'agost té fama de potencialment fred en alguns llocs de la península, la zona del delta del Llobregat presenta un clima típicament mediterrani: càlid i molt húmit durant els mesos estivals. Els termòmetres poden assolir i de vegades superar els 30 º C, però l'elevat índex d'humitat existent a l'aire fa que la sensació real de xafogor sigui gairebé insuportable. Durant aquest mes, les precipitacions continuaran sent escasses, però no per això, descartables i poden donar lloc a fortes tempestes "d'estiu". Durant el transcurs del mes, els dies s'escurçaran i les nits s'allargaran, suavitzant gradualment les temperatures.
LES CABANYOLES.
Les cabanyoles són una forma popular de predicció meteorològica a llarg termini a partir de l'observació del temps, durant els dies corresponents al mes d'agost. Encara que aquest mètode no té cap validesa científica, els seus resultats, quan es fan per personal expert, poden arribar a ser molt encertats. Per a la seva realització s'utilitzen diversos procediments, entre els quals destaquen: La predicció a 13 i a 24 dies. El mètode de predicció a 13 dies consisteix en assignar un mes, corresponent a l'any vinent, a cada dia d'agost: Dia 2 (gener), 3 (febrer), 4 (març), 5 (abril), 6 (maig), 7, (juny), 8 (juliol), 9 (agost), 10 (setembre), 11 (octubre), 12 (novembre) i 13 (desembre), deixant el dia 1, com la denominada "clau de l'any", que serà el que doni valor a la resta de les prediccions. El mètode de predicció a 24 dies funciona de manera semblant, però a partir de 2 prediccions conjuntes, una ascendent i una altra descendent: cabanyoles D'ANADA: Dia 1 (agost), 2 (setembre), 3 (octubre), 4 (novembre) , 5 (desembre), 6 (gener), 7 (febrer), 8 (març), 9 (abril), 10 (maig), 11 (juny) i 12 (juliol). Cabanyoles DE TORNADA: Dia 13 (juliol), 14 (juny), 15 (maig), 16 (abril), 17 (març), 18 (febrer), 19 (gener), 20 (desembre), 21 (novembre), 22 (octubre), 23 (setembre) i 24 (agost).
Refranyer popular:
- Tempesta a l´agost, bons raïms i millor most.
- Agost i setembre no duren sempre.
- Per l´agost, bull la mar i bull el most.
- Per la Mare de Déu d´agost, a les set ja és fosc.
Cultius
Agost és el mes de la fruita. Als nostres camps, les tasques d'abonament s'intensifiquen, mentre la recollida continua a bon ritme. És temps de: blat de moro, tomàquets, albergínies, pebrots, patates, espinacs, carbassó, cogombre, julivert, mongeta tendra, raves, síndries, melons, peres, pomes, préssecs i prunes, entre d´altres productes. Mentre la ciutat es suma a la letargia de les vacances, al camp les labors de sembra encara no han culminat. Aprofitant les primeres hores del matí o les últimes hores de la tarda, els pocs terrenys que encara queden en guaret, es vestiran amb nous productes: espinacs, raves, bledes, enciams, coliflor tardana, api, pastanaga, porros o escaroles.
A l'àmbit de l'avicultura, es fa imprescindible l'ús de refrigeració o una ventilació adequada per millorar les condicions de les aus. L'escassetat d'ous durant aquest període incrementa notablement el seu valor econòmic.
Refranyer popular:
- Agost i verema n´hi ha cada any, uns amb guanys i d´altres amb danys.
- La Mare de Déu d´Agost, diada molt assenyalada, maduren albercocs i alguna pruna de frare.
El medi natural
Si al medi rural agost és el mes de la fruita, al medi natural, agost és el mes dels insectes. Durant aquest període tot tipus d'insectes proliferen per tot arreu, assegurant el suport de multitud d'aus, rèptils i algun mamífer. Durant les hores de màxima calor, quan la resta de la natura viu en estat de letargia, llagostes, cigales, libèl.lules, escarabats i borinots, canten i brunzen per tot arreu, trencant l'aparent pau regnant. Més tard, amb l'arribada de la nit, les hores de foscor s'ompliran amb el estridular dels grills, el brunzir dels molestos mosquits o el raucar de granotes i gripaus, lliurats per complet al seguici i l'aparellament. Als nostres prats i camps, a l'empara de la calor sufocant, floreix la trencadella i maduren fruits i baies silvestres, com la esbarzer o la grosella. És el moment, també, en què les cries de la serp verda abandonin els seus refugis, iniciant així el seu perillós periple vital. A mesura que el mes avança, finalitzen les activitats reproductives iniciades durant la primavera per donar pas a d´altres com la migració, més relacionades amb la tardor. Durant aquest mes, els alegres falciots comencen a abandonar-nos, deixant els nostres cels, orfes de la seva algaravia constant. Els camallargues, corriols i la resta de les aus migratòries també es preparen per tornar a Àfrica, un cop finalitzat el procés de reproducció. Amb la tardor a les portes, s'acosten nous canvis al delta del Llobregat. Però aquesta, serà ja una altra història ....
Refranyer popular:
- Cada cosa al seu temps, com les figues a l ´agost.
- Agost arribat, el porc tancat.
- Les gallines d´agost, les millors ponedores són.




Referències:
- www.wikipedia.com. Agost
- Calendari dels pagesos.
- www.culturitalia.uibk.ac.at. (refranes)
- www.juancastaneira.multiply.com
- www.meteored.com
- Calendari astronómic.
- Wikipedia. Cabañuelas.
- www.meteogrup.es. Cabañuelas.
- www.xtec.cat. Dites i refranys d´agost.
- www.elrefranyer.cat.

Calendari natural del Delta: juliol

Capvespre des de la platja del Prat

Juliol és el setè mes del nostre calendari gregorià i el cinquè del primitiu calendari romà. Originalment es denominava Quintilis i comprenia ni més ni menys que 36 dies. Però, Ròmul, primer i Numa, després, el van reduir a 30, fins a adoptar, finalment, els 31 actuals, per ordre del mateix emperador Juli Cèsar, al qual deu no només la seva durada, sinó també la seva nomenclatura actual. El dia 13 té lloc el Afeli solar, és a dir, el punt més allunyat de l'òrbita del nostre planeta al voltant del sol. Concretament, estarà situat a més de 152 milions de quilòmetres, encara que la calor imperant durant aquests dies, sembli assegurar tot el contrari. Durant aquest mes podem gaudir de diferents pluges d'estels: Piscis Austrínides, Delta-Acuáridas del sud i Alfa-Capricorno. A aquelles persones que no tinguin la fortuna de gaudir d'unes merescudes - o immerescudes - vacances, no els quedarà més remei que mirar cap al cel, esperant una pluja que no arriba i beure i suar intentant afrontar els rigors d'un estiu inclement, que sembla que mai s'acaba ..
Refranyer:
- Pel juliol, beure i suar, i la fresca buscar.
Climatologia
Juliol és el mes més calorós de l'any. Els cels clars es succeeixen dia rere dia, monòtons, amb unes quinze hores de sol implacable que provoquen un ambient calorós i humit, molt difícil de suportar per a qualsevol ésser viu, sempre a l'empar d'una ombra o un element de refresc. De vegades, masses d'aire sec i càlid procedents del Sàhara travessen la península de sud a nord, provocant els temuts cops de calor, tan perjudicials per a la fauna com per als humans. La naturalesa es mostra cruel i despietada. Els rigors de la calor i la sequera passaran una terrible factura a la fauna i flora del delta del Llobregat: aiguamolls, canals i llacunes s'assequen truncant la vida de nombrosos éssers vius que no podran sobreviure a la desaparició cíclica dels seus hàbitats naturals o llocs d'abeurador.
Refranyer popular:
- Al juliol, aigua ve i tovallola va, i l'estiu ja passarà.
- Encara que rares, molt violentes són per juliol les tempestes.
- Per molt que vulgui ser, al juliol poc ha de ploure.
Cultius
Els treballs de sega i batuda del cereal han conclòs i l'agricultor, un cop separat i net el gra, el vendrà al mercat quedant-se una quantitat com llavor i suport. És un moment àlgid per a les feines agrícoles. Durant els mesos de calor serà imprescindible regar de manera assídua i abundant els nous planters: raves, naps, enciams, porros, cols, carxofes, pastanagues, bledes, llombardes, cabdell i bròquil, entre d´altres. El tractament fitosanitari dels fruiters continuarà també durant aquest mes, encara que amb menor intensitat. D'altra banda, la cistella de la compra continua aquest mes excelentment servida amb els rics productes de l'horta del Baix Llobregat: raves, carxofes, espinacs, carbassó, cogombres, julivert, mongeta tendra, patates, pebrots, tomàquets, albercocs, peres, préssecs i prunes. A l'àmbit de l'avicultura s'incrementa l'atonia en les tasques de posta, mentre augmenta el nombre de pollastres de carn sacrificats, destinats al creixent mercat alimentari.
Refranyer popular:
- Al mes de juliol, a l´era fa bon sol.
- Juliol, les eugues a l´era i els bous al sol.
- Pel juliol, sega qui vol.
- Qui no bat pel juliol, no bat quan vol.
- El bon nap, per Sant Jaume ha d´ésser nat.
- La bona col ha de ser feta pel juliol.
- Del juliol cap al darrer, ten ton blat dins el graner, que si no l´hi tens, no t´anirà pas bé.
- Pel juliol, les eugues baten de sol a sol.
- A mig juliol sembra el fesol, o per la Mare de Déu de la Carmeta, a sembrar la mongeta.
- A primers de juliol, sembra el fesol.
El medi natural
La calor estival s'ha instal.lat definitivament al delta del Llobregat. Encara que la majoria de les espècies han culminat ja el període de criança, d´altres, com el fartet, comencen ara el seguici, induïts per l'augment de temperatura de les poques basses on sobreviuen. Els mascles, pomposos, es vesteixen de tons blavosos i taronges, a fi d'atreure les poques femelles que encara resideixen al nostre delta. Si hi ha sort, aviat hi hauràn nous alevins del conegut "Peix del Prat" nedant per les basses de la Reserva Natural del Delta del Llobregat. Una promesa de continuïtat per en un futur cada vegada més incert... Sota el sòl abrasador, ha conclòs la incubació espontània dels ous de serps i sargantanes. No lluny, oculta sota una pedra, la femella del lludrió dóna a llum les seves cries. En els canals i basses que encara disposen d'aigua ha finalitzat la metamorfosi de granotes i gripaus que seran testimonis, un any més, de la sorprenent migració anual de les formigues alades: mascles i femelles, amb capacitats reproductores, que seguint la crida de la natura, abandonaran simultàniament els seus nius, aprofitant la frescor després de la tempesta d'estiu. Nombroses espècies d'aus no passaran per alt aquesta oportunitat ...
Refranyer popular:
- Per Santa Anna no hi ha somera dolenta i per Santiago no hi ha mal cavall. (24 i 25 juliol).
- Per Sant Joaquim i Santa Anna pinten el raïm, per a la Verge d'Agost, ja estan madures.
- Al juliol és gran tabarra, el cant de la cigala.
- Juliol normal, seca la font.


Referències:
- www.wikipedia.com. Julio
- Calendari dels pagesos.
- www.culturitalia.uibk.ac.at. (refranes)
- www.juancastaneira.multiply.com
- www.meteored.com (Algunos refranes del mes de junio. Refranero climático del mes de julio.
- Calendari astronómic.
- www.xtec.cat. Dites i refranys de juliol.
- www.elrefranyer.cat.

Calendari natural del Delta: juny

Juny, del llatí Iunius, és el sisè mes de l'any del nostre calendari Gregorià i el quart en el primitiu calendari romà. Estava dedicat, pel que sembla, a Junio Bruto, fundador de la República romana, encara que altres corrents de pensament l'identifiquen amb la deessa Juno, o amb la joventut. El dia 21 de juny marca, en el nostre hemisferi nord, el solstici d'estiu, mentre que en l'hemisferi sud dóna inici al solstici d'hivern. Nombrosos refranys i festes populars, com la de Sant Joan, fan referència a aquest esdeveniment, fent especial èmfasi en el fet de que és el dia més llarg, o la nit més curta de l'any. Astronòmicament, el solstici d'estiu marca la meitat de l'estiu, encara que cultural i meteorològicament, s'interpreta com el seu inici. Durant aquest mes podem gaudir de la pluja d'estels conegudes com Bootes i de la contemplació, a primera vista, d'un nou estel, l'anomenat C/2009 R1 , descobert recentment per Robert H. McMaught, des de l'observatori australià de Siding Spring Survey, que travessarà el nostre firmament durant els primers dies del mes.
Refranyer popular:
- Sense engany, la nit de Sant Joan, és la més curta de l'any.
Climatologia
El mes de juny està associat a l'inici de l'estabilització meteorològica, a pesar de que les tempestes encara són freqüents durant aquest mes, podent desembocar en pedregades. A partir de la segona desena les temperatures augmentaran progressivament, originant un clima predominantment sec, assolellat i xafugós. A partir d'aquí començarà l´anomenada "estació seca", que abasta els mesos de juny, juliol i agost, i que es caracteritza, sobretot, per la pràctica absència de pluges, que unida a la disminució del cabal dels rius , ara en règim d'estiatge, assecarà aiguamolls i canals i canviarà el color dels nostres prats, del verd vital a l'ocre amenaçador.
Refranyer popular:
- Al juny, l´estiu no és lluny.
- Pel juny, cada gota com el puny.
- Al juny, molt sol i molta son.
Cultius
El mes de juny està consagrat al començament de la sega i arada dels terrenys en guaret, en vistes als nous cultius propers: raves, remolatxa, api, coliflor primerenca, cols tardanes, enciams, albergínies, tomàquets, cogombres, pastanaga , carabasses, carbassó, mongetes, patates, bledes, cabdell o bròquil. Als treballs de sega i posterior batuda del gra s'hauran d'afegir, després, els d'embalatge de la palla i l'aixecament dels rostolls. D'altra banda, la cistella de la compra continua aquest mes molt ben servida amb rics productes de temporada: espinacs, carbassó, cogombre, coliflor, enciam, julivert, mongeta tendra, patates, raves, tomàquets, albercocs, cireres, peres, préssecs i prunes . A l'àmbit de l'avicultura, durant aquests dies, s'incrementarà al màxim el sacrifici i venda de pollastres a mesura que el seu consum augmenta amb l'arribada dels primers turistes. En canvi, el naixement de cries i la posta d'ous, es reduiran dràsticament com a conseqüència de la calor regnant, que ressent de manera negativa a les aus.
Refranyer popular:
- Pel juny, la falç al puny.
- Pel juny segaràs i pel juliol batràs, si vols fer com fan.
- La civada, com l´espelta, per Sant Isidre és desperta.
- Aigua per Sant Joan, celler vuit i molta fam.
- Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa.
- Per Sant Joan, el blat al camp, per Sant Pere, el blat a l´era.
- El blat, primerenc o tardà, pel juny s´ha de segar.
El medi natural
Durant aquest mes de trànsit en el qual la primavera va cedint terreny a l'estiu, les aus que ja han incubat els seus ous - o els aliens -, es lliuren a l'àrdua tasca de la criança. Els insectes, que han augmentat la seva població amb l'arribada de la calor, constitueixen una incomparable font de proteïnes, indispensable per al desenvolupament de multitud d'aus i pollets. En les zones d'aiguamolls, cada vegada més seques pel estiatge, agrons, esplugabous i martinets continuen, també, atenent a la prole més tardana, entre el raucar de granotes, el cant de cigales o el estridular de grills. Algunes plantes, moltes d'elles medicinals, han reservat la seva floració per a aquest període. És el moment de sortir a recollir. També és el moment d'alegrar-se la vista i el olfacte amb la floració dels rosers silvestres. Una cosa que, segurament, passarà desapercebuda per a la resta de la nostra fauna superior, més pendent durant aquests dies de la recerca de maduixes silvestres o de les primeres bacores de la temporada. Als nostres prats, els primers bàndols de pollastres de perdiu i guatlla deambulen curiosos entre una multitud de plantes que lluiten per atreure, mitjançant tota mena de formes, colors i olors, a tot tipus de polinitzadors. No obstant això, l'època de l'abundància ha començat ja el seu declivi amb l'arribada de l'estiu i la sequera i, molt aviat, tot ésser viu haurà de començar una lluita a mort per la supervivència de la qual molt pocs sortiran victoriosos.
Refranyer popular:
- Juny, juliol i agost, ni dona, ni col, ni most.
- Per Sant Joan, el primer bany.
- Verds o madures, per Sant Joan bacores segures.
- Per Sant Joan, bacores menjaràs.



Referències:
- www.wikipedia.com. Junio
- Calendari dels pagesos.
- www.culturitalia.uibk.ac.at. (refranes)
- www.juancastaneira.multiply.com
- www.meteored.com (Algunos refranes del mes de junio. Refranero climático del mes de junio).
- Calendari astronómic.
- www.xtec.cat. Dites i refranys de maig.

Calendari natural del Delta: maig

Camí del Sorral

Maig és el cinquè mes de l'any del nostre calendari gregorià. Els romans el designaven com maius, que pel que sembla fa referència a la deessa romana Maia maiestas, deïtat consagrada a la fertilitat, la castedat i la salut. També era coneguda com Bona Dea (Bona deessa) o Fauna, per ser filla de Faune. A l'aspecte astronòmic, podem fixar la nostra vista en el firmament per gaudir de l'espectacle de llum i color que ens oferiran les pluges d'estels conegudes com Eta-Acuáridas i Eta- Lírides.
Refranyer popular:
- Maig és el mes de les flors.
Climatologia
Durant aquest mes de maig la climatologia del delta comença a asserenar-se, deixant enrere els rigors de l'hivern. L'estiu està trucant a la porta, i la natura, que és conscient d'això, aprofita aquests dies de calma per lliurar-se al bullici esgotador de la reproducció. Encara poden arribar dies freds (fins al quaranta de maig, no et treguis la casaca, diu el refrany), borrasques carregades d'aigua i dies ventosos e intempestius. Però els cels clars s'imposaran a mesura que avança el calendari, afavorint la proliferació de prats i conreus, que delectaran la mirada de l'observador. Durant aquest mes, igual que amb "febrerillo el boig", cal prestar especial atenció a la penell, ja que el vent pot arribar a ser considerablement molest.
Refranyer popular:
- Aigua de maig, fa créixer el cabell un raig.
- De l´aigua d´octubre i del sol de maig, en neix el blat.
- Fang de maig, espiga d´agost.
- Pel maig, cada dia un raig.
Cultius
El mes de maig, com el d'abril, és un mes de treball exhaust a l'àmbit agrícola, però ben recompensat per l'abundant excedent que s'acumula al graner com una promesa d'esperança i futur, per a un sector cada vegada més castigat i oblidat. Cada plantón, cada hortalissa, cada fruita o verdura que ens ofereix el paisatge constitueix un doble miracle en els temps que ens toca viure. Un, el de la natura que converteix en aliment una llavor d'esperança. Un altre, el de la persona anònima que ho planta, perquè segueix creient, malgrat tot, que el seu ofici és el millor del món, encara que les circumstàncies econòmiques que l'envolten siguin, en la majoria de les ocasions, insuficients o mesquines. Els camps deltaics es vestiran durant aquest mes amb nombrosos productes de l'excel.lent horta del Baix Llobregat: meló, nap, síndria, raves, enciams, albergínies, pebrots, tomàquets, cogombres, carbassó, pastanagues, carabasses, patates, bledes, cols llombardes, coliflors, cols de cabdell i bròquils, entre altres. D'altra banda, podrem omplir la nostra cistella de la compra amb productes de temporada com: faves, pèsols, alls, cebes, albergínies, espinacs, carbassó, carxofa, ceba tendra, cogombres, coliflor, enciam, espàrrec blanc, julivert, mongeta tendra, patates, porros, raves, tomàquets, cireres, préssec o prunes. A l'àmbit de l'avicultura, comencen a posar els polls nascuts a principis d'any. Al principi amb ous de mida petita, però que a poc a poc aniran augmentant a mesura que passin els dies. La posada continuarà a bon ritme fins a l'arribada de la calor, que farà que les gallines ponedores es ressentin, disminuint de forma considerable la seva producció.
Refranyer popular:
- Maig humit, fa el pagès ric.
- Maig hortolà, molta palla i poc gra.
El medi natural
Durant aquest mes de maig la naturalesa fa recollida de les seves millors gales, per delectar-nos amb el meravellós espectacle de formes, aromes i colors, que ofereixen els seus camps florits. És, sens dubte, el millor mes per gaudir de la natura. Entre els prats coberts de flors, gran part de les espècies de la nostra fauna porten al món les seves cries, àvides tant d'aliment, com de coneixement. En els camps floreixen les estepes, que perfumen l'aire atraient la dansa alegre de les papallones. El cucut, mandrós i astut, posa els seus ous en nius aliens, dipositant el dur treball de la criança en mans de progenitors desconeixedors. Orenetes i falciots solquen incansables els nostres cels, absorbits per una prole que no cessa, ni un moment, de reclamar el seu aliment. Espècies com el martinet, el martinet menut, els esplugabous, els agrons blaus, o el rossinyol, veuen augmentar els seus contingents durant aquest mes, amb l'arribada de nous congèneres. Mentrestant, altres més comuns, com el cabusset, el cabussó emplomallat, xarxets, alenes, camallargues, xitxarres, abellerols, rossinyols i cuetes es fan més fàcils d'observar, enfrascats en tasques de reproducció. És un mes per passejar i GAUDIR (amb majúscules), de l'apassionant món de la natura que ens envolta. Que tot i trobar-se tan a prop, ens sembla, en ocasions, tan distant i llunyà.
Refranyer popular:
- Bellesa i flors de maig, en un dia me´n vaig.
- Cada cosa en son temps, i pel maig cireretes.
- Pel maig el rossí es torna pollí.




Referències:
- www.wikipedia.com. Mayo
- Calendari dels pagesos.
- www.culturitalia.uibk.ac.at. (refranes)
- www.juancastaneira.multiply.com
- www.xtec.cat. Dites i refranys del maig.

Calendari natural del Delta: abril

Masia de Cal Nani (Prat de Llobregat)

Abril és el quart mes del nostre calendari gregorià. Els antics romans l'anomenaven aprilis, en llatí, encara que etimològicament no està clar el seu significat. Durant aquest mes podrem observar dues plujes d´estels: les anomenades Lírides, i les anomenades Pi-Puppides. Al llarg d'aquest mes el temps de llum solar augmentarà una hora i quart. Durant aquest mes d'abril es celebra al municipi del Prat de Llobregat l'anomenada "Festa de la Carxofa", un cicle de celebracions gastronòmiques i culturals al voltant del seu producte més característic: la carxofa.
Refranyer popular:
- Per l´abril, llibres i roses mil.
- Per l´abril, flors, olors i predicadors.
Climatologia
El mes d'abril es caracteritza per ser, també, al igual que febrer i març, un mes desconcertant e imprevisible. Amb fama d'informal i traïdor, els dies es succeeixen alternant temperatures primaverals amb d´altres de caràcter marcadament hivernal: els dies clars i assolellats poden donar pas a dies grisos i ennuvolats que poden acabar en fortes tempestes, a vegades acompanyades de calamarsa o gelades.
Refranyer popular:
- A l´abril, aigües mil.
- Abril finat, hivern acabat.
- Abril plovent, maig rient.
- Abril, un de bo de cada mil.
- Gelada abrilera, fam al darrera.
- L´abril, rient, mata de fred a la gent.
Cultius
El mes d'abril és un dels mesos que registren major activitat agrícola, generalitzant-se la sembra de cultius de primavera. És un mes apropiat per a adobar la terra, tant més intens com més intenses siguin les precipitacions i per a l'eradicació de les anomenades "males herbes". Les terres del Delta del Llobregat es veuen sotmeses a un intens conreu marcat per les noves collites i la recollida de productes. Entre les tasques de sembra destaquen les de productes com: meló, raves, síndria, enciam, cols primerenques, carbassó, carxofes, cogombres, albergínies, pebrots, tomàquets, cebes, porros, pastanaga, carabasses, remolatxa, mongetes o bledes. Quant a la cistella de la compra, podem gaudir ara de nombrosos productes: alls tendres, api, espinacs, carxofa, ceba tendra, cogombre, col, coliflor, enciam, espàrrec blanc, faves, julivert, patates, porros i raves. Durant aquest mes es generalitza el rebrot d'arbres i arbustos. És el moment de dur a terme les podes en verd i els tractaments pesticides. Pel que fa a l'avicultura, continua a bon ritme la posta d'ous, per la qual cosa s'haurà de fer ús del rebost per guardar i l'excedent de producció.
Refranyer popular:
- Abril mullat, bo pel plat.
- Abril plujós i maig ventós, fan l´any ric i profitós.
- Per l´abril, cada gota en val mil.
- Per l´abril, ous a mils.
- Si a l´abril sents tronar, ordi i blat no en faltarà.
El medi natural
La primavera per fi ha arribat al delta del Llobregat. Abril és el mes de la primavera per antonomàsia i els nostres camps i prats ho testifiquen fent gala d'una floració abundant i espectacular. La fauna i flora de tot el territori es lliuren a un ritme frenètic de reproducció, encoratjats per uns dies que s'estiren cap a albes més primerenques i ocasos cada vegada més tardans. Les aus migratòries més endarrerides han culminat els seus desplaçaments: rossinyols, xitxarres, papamosques, escorxadors, cucuts, cucuts reials, enganyapastors i collalbas, irrompen al nostre territori brindant una interminable simfonia musical, acompanyades per les freqüents algaravies de pardals, estornells o cotorres, molt ficats ja en activitats reproductives. El raucar de granotes i gripaus irromp en canals, estanys i basses, mentre les larves de petits amfibis van adquirint mida a mesura que avancen en el complicat procés de metamorfosi. Els rèptils, mandrosos després de la llarga letargia hivernal, comencen a abandonar els seus refugis a la recerca del sol que donarà calor i vida als seus cossos. I, encara que els artròpodes i altres tipus d'insectes encara no són freqüents d'observar, ja que els seus millors mesos encara estan per arribar, un ingent nombre d'ells serveix d'aliment al nodrit nombre d'aus que sobrevolen el delta del Llobregat. Els ous de l´ànec coll verd, una de les espècies de reproducció més primerenca, eclosionen omplint canals, aiguamolls i llacs de simpàtics pollets que fan les delícies de curiosos i observadors, mentre les seves mares, incansables, no els perden de vista un moment. Als nostres camps i prats floreixen el cirerer, el trèvol, l'heura, el narcís silvestre, les orquídies i les peònies, o "roses de Sant Jordi". Mentrestant, a les zones més ocultes e inaccessibles del delta, les piares de senglars creixen, deixant només les seves petjades com a testimoni de la seva activitat nocturna. Hi són, però són molt difícils d'observar.
Refranyer popular:
- L´abella per l´abril dóna la cera i l´ovella la pella.
- Matant una mosca a l´abril, se´n maten més de mil.
- Si el tres d´abril el puput no ha cantat, o és mut o és enterrat.
- Si per l´abril el cucut no ha vingut, o és mort o s´ha perdut.



Referències:
- www.wikipedia.com. abril
- Calendari dels pagesos.
- Lorenzo García de Pedraza. Meteorólogo.

- www.xtec.cat. Dites i refranys de l´abril.

Calendari natural del Delta: març

El Prat nevat. 9 de març de 2010

Març és el tercer mes de l'any del nostre calendari gregorià. El seu nom deriva de la paraula llatina Martius, primer mes del calendari romà, que a la vegada procedeix del vocable Mars, nom que rebia el déu romà de la guerra, Mart. Durant aquest mes, al voltant del dia 21 es produeix un dels equinoccis de l'any. En el nostre hemisferi septentrional es correspon amb l'arribada de la primavera, mentre que a l'hemisferi meridional es relaciona amb l'adveniment de la tardor. El dia 8 de març es celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora o Dia Internacional de la Dona, que commemora la lluita de les dones per la igualtat i el desenvolupament íntegre com a persones. En alguns països està considerat com a festa nacional, encara que aquí, el Dia Internacional de la Dona Treballadora es celebra, com la resta dels dies, treballant. Finalment, cal tenir en compte que l´últim diumenge del mes caldrà avançar els rellotges 1 hora. A les 2:00 seran les 3:00 am, per la qual cosa aquesta nit anirem escassos de son.
Refranyer popular:
- Pel març, els ametllers en flor i el jovent en amor.
Climatologia
El mes de març, al igual que el de febrer, es caracteritza per ser un mes desconcertant e imprevisible. Encara que cada dia sembla més palpable l'arribada de la primavera, l'hivern més rigorós pot aparèixer en qualsevol moment, sembrant amb el seu mantell de fred el paisatge que ja començava a despertar. Durant aquest mes, igual que amb "febrerillo el boig", cal prestar especial atenció a la penell, ja que el vent pot arribar a ser considerablement molest. Pel que fa a la previsió meteorològica, ens pot oferir qualsevol cosa: des de dies primaverals fins a hiverns crus, passant per tota l'àmplia gamma de temperatures, humitats, fenòmens i sensacions possibles ...
Refranyer popular:
- Aigua de març, herba als sembrats.
- Març, marçot, de nit fa fred i de dia calor.
- Març, marçot mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot!
- Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
- Si març “maieia”, maig “marceja”.
Cultius
El mes de març és un dels mesos que registren una major activitat agrícola, ja que s'han alternar els cultius en marxa amb la cura dels cereals, que ja es desenvolupen de cara a l'estiu, portant a terme l'aplicació dels nutrients i desherbantes precisos. Si el clima ho permet, és convenient iniciar la sembra dels cultius hortícoles de primavera. Als camps, ara bé regats i abonats, s'intensifica la sembra i desenvolupament d´alls tendres, api, espinacs, bròquil, calçots, carxofes, cebes tendres, cols, coliflor, enciams, escarola, faves, julivert, patates, porros, raves, pastanagues, bledes, naps, mongetes, cogombres, albergínies, pebrots i tomàquets primerencs. Tota una gamma d'excel.lents productes de la rica horta del Baix Llobregat. A l´àmbit de l'avicultura, cal destacar que els polls nascuts durant aquest mes de març i finals de febrer, són molt preuats a nivell gastronòmic.
Refranyer popular:
- Pel març, la falceta al braç.
- Quan al març trona, l´ametlla és bona.
- Si no llauras pel març, ja no llauraràs.
- Si no podes pel març, no veremaràs.
- Sol i aigua, temps de març.
El medi natural
Amb l'arribada de la primavera comença el nou any natural. La flora i la fauna recuperen el pols vital. Les migracions d'aus es succeeixen: mentre unes arriben, d´altres marxen. La brúixola natural, sempre assenyalant cap al nord. Molts dels rapinyaires migratoris tornen dels seus assentaments al nord d'Àfrica, per ser testimonis del zel d'orenetes, gripaus o marietes. I coincidint amb l'aparició de les primeres flors, els nostres camps s'ompliran de conillets que corren alegres e inquiets pels nostres prats, molestant a llangardaixos i sargantanes que encara badallen, somnolentes, després del llarg son hivernal. La primavera es palpa a l'aire, però, sobretot, es nota en el bullici de les espècies animals que semblen voler recuperar el temps perdut o "adormit", durant el cru parèntesi hivernal.
Refranyer popular:
- De març, a la meitat, l'oreneta ve i el tord se'n va.
- Si el bou vols engreixar, de mig febrer a març l´has de pasturar.
- Març, falsa primavera que enganya al bestiar.
- Per Sant Josep, els gripaus es comencen a veure.
- Al març treu el cap el llangardaix.





Referències:
- www.wikipedia.com. Marzo
- Calendari dels pagesos.
- www.xtec.cat. Dites i refranys del març.

Calendari natural del Delta: febrer

Fotografia: Flors d´ametller

Febrer és el segon mes del nostre calendari gregorià. És el mes més curt de l'any amb tan sols 28 dies, tot i que cada quatre anys (any de traspàs), arriba als 29. Aquest increment es deu al fet que la durada de l'any (el temps que triga la terra en donar una volta completa al Sol) no és exactament de 365 dies, sinó aproximadament 365,2425 dies. Aquest desfasament es va ajustar establint com anys de traspàs els múltiples de quatre, però com l'any gregorià és una mica més curt que el veritable, es suprimeixen tres traspàs julians cada 400 anys. Com a curiositat, cal destacar que encara que sembli un període de temps sense importància, a llarg termini no ho és. Podem constatar, per exemple, que entre els anys 550 dC i 2010 dC, no han transcorregut 1460 anys, com podríem deduir matemàticament, sinó 1461, ja que aquest dia de més que s'afegeix cada quatre anys, equivaldria a 365 dies. Un any més. El proper any de traspàs serà el 2012. Refranyer popular:
- Febrer el curt, dies vint, més si l'any de traspàs sigui, compte dies vint.
- Febrer el curt, amb vint-i-vuit dies s´en surt.
Climatologia
El mes de febrer es caracteritza, a tota la península, per ser un mes variable e incert. Es deixen entreveure els primers vestigis d'una primavera més esperada que propera, entremesclats amb els rigors d'un hivern que encara es resisteix a abandonar-nos. La climatologia pot sorprendre'ns cada dia, passant de primaverals dies assolellats a tempestes de neu o calamarsa, xàfecs o gelades, en qüestió només d'hores.
Refranyer popular:
- Guarda llenya al llenyer, per quan arribi febrer.
- Pel febrer, abriga´t bé.
- Pel febrer, set capes i un barret.
- El febrer és molt traïdor, borrascós i gelador.
- Febrer, ventós, cara de gos.
- Febrer, mes mentider, un dia dolent i l´altre també.
- Quant trona pel febrer, molt mal en ve.
Cultius
Al medi rural del nostre delta del Llobregat, les tasques agrícoles mai descansen. Si les temperatures ho permeten, serà el moment, ara, d'abonar els camps de cara a nous cultius de primavera com cereals o patates primerenques i de finalitzar els treballs de plantació, poda i empelt de fruiters. Mentrestant, continuen les labors de sembra de productes d'hivern com: pastanagues, raves, espinacs, porros, cogombres, enciams, albergínies i pebrots, mentre comença la de tomàquets. A l'àmbit gastronòmic, podrem delectar-nos i tenir cura de la nostra salut amb una gran varietat de productes de la nostra horta com: alls tendres, api, bledes, espinacs, bròquil, bròquil, calçots, carxofes, cebes tendres, col, coliflor, enciam, escarola, faves, pèsols, julivert, patates, porros o raves. A l'àmbit de l'avicultura, a causa de la finalització de la muda de les ponedores i l'augment de llum diürna s'intensifica notablement la posta, sent els ous d'aquest mes de febrer, molt apreciats per la seva bona mida.
Refranyer popular:
- Aigua de febrer, bona pel sementer.
- Si no plou pel febrer, no hi ha bon prat ni graner.
- Al febrer has de llaurar, el que al març vulguis sembrar.
- Si vols bon aller, planta´l pel febrer.
El medi natural
Durant el mes de febrer, com a preludi d'una primavera anticipada, floreixen de manera massiva ametllers i pruneres, al mateix temps que els nostres camps comencen a vestir-se de color i aroma amb l'arribada de les primeres flors de calèndules, orquídies, lliris, romaní o salzes. Coincidint amb els incipients reflexos primaverals, arriben al nostre territori les primeres aus migratòries, cigonyes i sobretot orenetes, que aviat poblaran els nostres cels. Mentrestant, altres espècies es preparen ja per abandonar els camps, encara rics en fruits de tardor, rumb al nord d'Europa. Grans bandades d'oques, procedents de Doñana i Villafáfila, sobrevolen els nostres aiguamolls, camí d'Escandinàvia. Als camps i ciutats ens esglaia i emociona el cant alegre de la merla, que ha entrat en zel, igual que els juganers pardals o els incansables esquirols. Aviat, tot el paisatge, ara adormit, s'omplirà de vida i enrenou amb l'explosió de vida que porta la primavera. Però això, serà a partir de març ...
Refranyer popular:
- Al febrer, surt la sargantana del seu forat.
- Al febrer, surt el llangardaix del forat.
- Per Sant Pere, surt la serp del forat.
- Per Sant Blai (3 de febrer), la cigonya veuràs
- El mussol, pel febrer, ja es menja un pa sencer.
- Mata més el febrer que el carnisser.



Referències:
- www.wikipedia.com. Año bisiesto.
- Calendari dels pagesos.
- Masrabassa. Dites, proverbis i refranys.

Calendari natural del Delta: gener

Capvespre a la platja del Prat

Gener és el primer mes del nostre calendari gregorià, instaurat pel papa Gregori XIII el 1582 i vigent en l'actualitat en la majoria dels països. El dia 1 de gener es celebra en gran part del nostre planeta l'arribada de l´Any nou. Però no sempre va ser així: en anys molt remots, el calendari romà celebrava l'adveniment de Cap d'Any el primer dia del mes de març. A causa de que la presa de possessió dels cònsols de l'antiga Roma tenia lloc el dia 1 de gener (onzè mes del calendari), Juli Cèsar va decidir modificar el sistema, l'any 47 aC, creant el calendari julià, que després de diverses modificacions (cònsol Marc Antoni (44 aC), Augusto César (8 aC) i Gregori XIII), culminaria amb l'adopció d'aquesta data com a celebració de l'any entrant.
Avui dia, la celebració de l'Any Nou és un dels principals esdeveniments a nivell mundial. Durant el Cap d'Any, milions de persones es reuneixen, festegen i duen a terme diferents rituals "màgics", com menjar 12 raïms, destapar una ampolla de cava, o vestir roba interior de color vermell o groc, encaminats a desitjar que el proper any que comença, ens porti Prosperitat, Sort o Amor És el moment per fer-se nous propòsits, ja siguin a nivell personal, o encaminats a lluitar per un món millor. Des d'aquí, us desitjo que tots els vostres desitjos es vegin complerts. Feliç Any Nou !.
Refranyer popular:
- A darrers de gener una hora més, i, si es compta bé, una hora i mitja també.
- Darrer dia de gener una hora més ja té, qui la vulgui ben comptar, hora i mitja trobarà.
- El gener és el mes primer.
Climatologia
El mes de gener es caracteritza al delta del Llobregat per presentar unes temperatures suaus al costat d'un ambient més sec de l'habitual. És el mes més fred de l'any, amb una temperatura mitjana, al Prat de Llobregat, de 8,9 º C. La pluja, promesa de bones collites, s'alterna amb cels clars, portadors de fred, amb boires, que pinten de tristesa el paisatge hivernal, o amb les sempre temudes gelades nocturnes, tan nocives per al regne vegetal. És un mes en què els fronts polars escombren les nostres costes, deixant el mercuri dels termòmetres proper als 0 º C. Però, poques vegades vindrà acompanyat de l´alegre mantell blanc de la neu. A nivell astronòmic, cal destacar que durant els primers dies d'aquest mes la Terra es trobarà en el punt més proper de la seva òrbita elíptica al voltant del sol (periheli), a una mica més de 147.000.000 de quilòmetres. La llum del sol trigarà 8 minuts i 11 segons en arribar al nostre planeta. Nosaltres, però, trigaríem gairebé 140 anys a recórrer aquesta distància amb cotxe, a una mitjana de 120 km / h, i sense parades!.
Refranyer popular:
- Aigua al gener, emprenya l´oliver.
- Aigua la gener, tot l´any va bé.
- Boires pel gener, pots sortir al carrer.
Cultius
A l'àmbit agrícola, les tasques en el medi agrari, lluny de paralitzar-se, s'accentuen e intensifiquen amb la sembra i recollida de nombrosos productes propis de l'horta del Baix Llobregat. Continuen les tasques de sembra de productes d'hivern com alls, raves, espinacs, enciams, bledes, bròquil, cebes tardanes o faves, mentre comença la de pèsols. Els tractors i petits camions, mentrestant, distribueixen la seva collita diària de verdures i hortalisses, entre les quals destaquen: Alls tendres, espinacs, carxofes, ceba tendra, cols, enciams, escaroles, faves, julivert, patates, raves, porros, créixens , bledes, coliflors, pastanagues, remolatxa, api i bròquil. Un nutritiu aliment fresc, ric en vitamines, minerals, fibra i substàncies antioxidants, que ens ajudarà a hidratar el nostre organisme, a reduir el risc de multitud de malalties i, com no, a perdre aquests quilos de més que hem adquirit durant la interminable ingesta nadalenca. A l'àmbit de l'avicultura, destaca la muda intensa de les gallines ponedores i l'increment de la posta d'ous. "Per Sant Antoni, posa fins el capó", diu el refrany. És el mes, també, en i el qual els corrals s'omplen de vida, amb l'arribada dels bens.
Refranyer popular:
- A despit del gener, floreix l´ametller.
- Al gener, la palla en el paller.
- El bon ametller floreix pel gener.
- Pel gener, el camp llaurat, la vinya podar i el vi traslocar.
El medi natural
La naturalesa, que no entén de festes o celebracions, continua sumida en aquesta letargia o somni hivernal, tot esperant millors temps. Tot esperant aquesta explosió vital que comporta l'arribada de la primavera. Però, ara, al gener, tot això sembla llunyà, molt, i molt llunyà. El delta del Llobregat sembla adormit. Només les aus, que suporten els rigors del dur hivern com poden, semblen donar vida a aquest espai natural. Durant aquest mes de gener, en què els gats entren en zel, floriran l'eucaliptus i el romaní i brollaran les primeres fulles de llorer. Però no cal defallir, aviat arribaran les primeres orenetes i floriran els ametllers. Són els somiadors de noves primaveres.
Refranyer popular:
- El gener és el mes dels gats.
- Caça del mes de gener, cada ploma un diner.
- Al mes de gener, la xarxa al galliner.
- Al gener cada ovella amb son corder, sinó la tripa al braguer.
- A mitjans de gener els ous a diner.
- A mig gener, cada gallina al joquer.




Referencias:
- www.wikipedia.com. Año Nuevo.
- www.cida.ve/cida_home.
- www.wikipedia.com. El Prat de Llobregat.
- Calendari dels pagesos.

Calendari natural del Delta: desembre

Desembre és el dotzè i últim mes del nostre calendari gregorià. És un mes íntimament marcat per l'arribada de les festes nadalenques. És un mes d'il.lusions, de reunions familiars, de grans banquets, de compres compulsives a última hora. Un mes, en definitiva, per romandre protegit, a la calor d'una llar de foc, gaudint del bell costum de regalar i obrir regals. Els dies continuaran minvant fins arribar al solstici d'hivern, dia 21 de desembre a les 18:00 hores, quan començarà en el nostre hemisferi nord l'estació hivernal. Mentrestant, en l'hemisferi sud, celebraran l'arribada de l'estiu, vestits amb roba de bany. A mitjans de desembre tindrà lloc al recinte de Cal Gana del Prat de Llobregat, la Fira Avícola de la Raça Prat, en la qual es donaran cita els millors exemplars de la nostra raça autòctona, els coneguts Potes blaves . Així mateix, podrem gaudir de degustacions, espectacles, exposicions i comerços, on realitzar les compres destinades a la campanya nadalenca que s'acosta.
Refranyer popular:
- El desembre és un vell que fa arrugar la pell.
- Desembre finat, any acabat.
- Desembre, el mes més vell de l´any.
- El mes de desembre, el mes de les festes.
Climatologia
Durant aquest mes de desembre el clima del delta del Llobregat es caracteritza per presentar temperatures temperades al costat d'un ambient relativament humit. Encara són possibles les formacions de fronts més o menys actius en la superfície del mar, encara que cada vegada amb menor tendència. És temps de dies freds, brillants i transparents, si són assolellats; de dies grisos per l'acumulació de boires persistents, de fronts freds que ens porten tempestes del llunyà nord, de boires matinals i per què no, d´albes i crepuscles vestits de mil colors . És un mes de canvis constants: cada dia pot ser contrari al precedent i diferent al posterior. Cal no oblidar-se mai de mirar per la finestra abans de sortir de casa. A l'àmbit rural, més que a les pluges, ara cal témer als cels rasos i, sobretot, a la possibilitat de les temudes gelades nocturnes. Per als amants de l'astronomia, aquest mes també podrem delectar-nos amb una pluja d'estels: en aquest cas, les anomenades Gemínides, que destaquen per ser meteors de velocitat moderada amb una gran varietat de colors en els seus traços. Les Gemínides, al contrari que la majoria de pluges d'estels, no estan produïdes per un cometa sinó per un asteroide, el denominat Phaethon 3200, al que molts astrònoms consideren el nucli d'un cometa extint que podria haver xocat amb un altre asteroide a l'antiguitat . Per als amants de les profecies, destacar que aquest asteroide és considerat com a potencialment perillós, ja que la seva òrbita passa a només uns 3 milions de quilòmetres del nostre planeta i té una mida, aproximada, d´uns cinc quilòmetres de diàmetre, gairebé la meitat de la mida del meteorit que va provocar l'extinció dels dinosaures fa uns 65 milions d'anys.
Refranyer popular:
- Boira al desembre, pluja o llevant.
- Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer.
- Desembre mullat, gener ben gelat.
- Pel desembre el fred i el vent fan tremolar el més valent.
Cultius
A l'àmbit agrícola, continuen sense descans les labors de sembra i collita en l'horta deltaica. Les últimes parcel.les buides s'ompliran de color i sabor amb la plantació d'alls, raves, espinacs, créixens, escaroles i enciams, mentre es preparen als calaixos els planters de tomàquets que ens delectaran la propera temporada. Durant aquest mes continuarà, a bon ritme, la recollida d'hortalisses com: bledes, enciams, coliflor, bròquil, col, porros, cebes, espinacs i l'aromàtic api de Nadal, molt apreciat a la nostra comarca. Aviat s'ompliran també els nostres rebosts amb les faves i carxofes que ara maduren en els nostres camps. És temps també de recollir les olives o els apreciats cítrics, com la taronja, la mandarina o la llimona. Amb l'arribada del fred, s'inicien les tasques de poda, empelts i noves plantacions de fruiters.
Refranyer popular:
- Si bons raims vols menjar, pel desembre has de podar.
- Si pel desembre trona, la collita serà bona.
- Desembre amb tronada, senyal de bona anyada.
El medi natural
Durant aquest mes marcat per l'arribada de l'hivern, la major part de la natura reposa sumida en el somni de la letargia. La vida vegetal està gairebé paralitzada: les sabes dormen, els borrons romanen endurits i les llavors en estat de latència. En el món animal, mamífers com l'eriçó, els ratpenats o la rata cellarda, així com rèptils i amfibis, es sumen també a aquest estat de repòs, hivernant fins a l'arribada de la primavera. Quant pugin les temperatures, cap a febrer o març, tornaran a aparèixer. Però, tot i que la naturalesa sembla temperar el seu ritme, hi ha molta més vida al nostre voltant del que sembla a primera vista. Durant el mes de desembre madura el fruit vermellós de l'arboç, durant un any sencer incubat i per fi llest per ser recollit. Serà ara, també, quan apareguin les seves belles flors campaniformes, que es transformaran en els fruits de l'any vinent. Les aceberes, actualment protegides, mostren orgulloses els seus vistosos fruits de color porpra. També fructificaran en aquesta època d'escassetat l'heura i el vesc. Acompanyat pels rigors hivernals, comença el zel de les guineus que culminarà al mes de maig, amb una nombrosa ventrada, de fins a 12 cadells. Les fortes gelades acabaran amb la vida dels últims insectes. I mentre altres amfibis dormen ocults en el fang, el tòtil transporta pacientment els ous de la seva prole a l'esquena, fins al moment de l'eclosió, quan amb tota atenció els dipositarà en l'aigua.
Refranyer popular:
- Del desembre a la fí, cada cabra amb son cabrit.
- Desembre, mes cabal, comença amb l´Advent i acaba per Nadal.




Referències:
- www.elpais.com. El cel del mes de desembre. 1909.12.01. José Ripero.
- Www.forestman.especioblog.com. La natura al desembre.
- Www.bionauta.lacoctelera.net. Esdeveniments naturals de desembre.
- Calendari del pagesos. Any 2010.

Calendari natural del Delta: novembre

Fotografia: detall d´una col

Novembre és l'onzè mes del calendari. Queden només 61 dies per l'arribada del nou any. Com durant el mes d'octubre, les jornades continuaran escurçant-se, brindant dies cada vegada més curts i nits cada vegada més llargues (encara que no ho sembli quan sona el despertador pels matins). És un mes que ja anuncia l'hivern, encara que a causa del canvi climàtic sembla que cada any s'allarga una mica més l'arribada del fred. El mes de novembre és un mes consagrat a les ànimes del purgatori (Dia de Tots Sants), en el qual és costum menjar panellets, castanyes i boniatos, acompanyats de bon vi blanc o moscatell (la popular castanyada catalana). Els orígens d'aquesta festivitat es remunten, segons algunes fonts, a finals del segle XVIII, quan es va establir la tradició de fer repicar durant tot el dia les campanes de totes viles, per recordar als ciutadans que havien de resar pels difunts. Atès que l'esforç que suposava aquesta activitat era considerable, els familiars i amics portaven aliments energètics als Campaners encarregats. Amb el temps, molts d'aquests familiars i amics també van començar a reunir-se per menjar-los junts, fins que va acabar convertint-se en un costum generalitzat.
Refranyer popular:
- Per Sant Andreu, tot el temps nit és.
Climatologia
Durant aquest mes, coincidint amb les altes temperatures en superfície del mar, continuaran produint-se nombroses borrasques, que en ocasions poden donar origen a fortes tempestes o fins i tot a situacions tornàdiques. Pels amants de l'astronomia aquest mes serà d'especial interès, ja que es preveu una intensa pluja de meteorits procedents del cometa Tempel-Tuttle (Les anomenades Leònides). Les Leònides són una pluja de meteors que es produeix cada any entre el 15 i el 21 de novembre, caracteritzada per entrar en l'atmosfera a una velocitat molt elevada (uns 70 km / s).
Refranyer popular:
- Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l´hivern de veritat.
- De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu.
- A primers de novembre, el teu foc ja pots encendre.
- Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals.
- Si al novembre sents que trona, la següent collita serà bona.
- Novembre humit, et farà ric.
- Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat.
Cultius
A l'àmbit agrícola, l'arribada del fred hivernal donarà per finalitzada la sembra, tot i que, mentre el temps ho permeti, els nostres camps ompliran les seves últimes parcel.les ermes amb els planters de nous productes com alls o cebes. Durant aquest mes tindrà lloc la recollida de primeres hortalisses com: bledes, cebes, cols de primavera, escaroles, coliflors, cols de cabdell, bròquil, porro, o remolatxa. Al Delta, un cop acabada la recollida de pomes, es comença amb la poda de fruiters de llavor i es prepara i neteja el terreny per a la recollida de l'oliva. A l'àmbit ramader, els pollastres pota blava destinats a ser sacrificats per Nadal augmenten de pes a poc a poc, mentre les gallines ponedores continuen la seva tasca a bon ritme. Però, si en alguna cosa destaca aquest mes de novembre, a nivell nacional, és en la festa de la matança. Durant aquest mes, es durà a terme el sacrifici dels caps i s'extraurà el vi de les bótes, en un ambient marcadament familiar.
Refranyer popular:
- Entrat novembre, qui no va sembrar que no sembri.
- Si pel novembre trona, la collita serà bona.
- Per tots els Sants, els blats sembrats i tots els fruits a casa tancats.
- Al novembre, fes la matança i omple la panxa.
- Per Tots sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots.
- Per Sant Martí, deixa el porc de grunyir.
- Per Santa Caterina, mata la teva gallina.
- Dia de Sant Martí, prova el teu vi.
El medi natural
Durant aquest mes de novembre, el bosc sencer s'adorm i amb ell, els processos vitals de moltes espècies. Moren aranyes, vespes i papallones, i també, per fi, mosques i mosquits. Mentrestant, marietes, abelles silvestres o les incansables formigues, s'amaguen en els seus refugis a resguard del fred hivern. La natura encara es mostra generosa, regalant al paladar que ho desitgi, bolets, castanyes, nous, avellanes, glans, sarses o aranyons. En els boscos caducifolis, les fulles de faig, pollancres, roures, freixes i verns, groguegen, enrogeixen i cauen després, formant una bella catifa vegetal. El litoral, mentrestant, es mostra ara tranquil. Un cop desallotjat el turisme estival, les seves ribes són reconquerides per corriols i garses de mar que rebusquen entre la sorra, en un combat incessant amb el vaivé de les onades. Tords, gavines, estornells i ànecs, s'uneixen a les cueretes, caderneres i fredelugues, en els nostres camps i aiguamolls. Els mosquiters, nouvinguts del nord, deambulen, infatigables, de planta en planta, en una recerca frenètica de petits insectes, dels quals alimentar-se. Mentrestant, els nostres cels són solcats per petites o grans formacions de grues i oques, uns de camí a les llacunes de Gallocanta, altres de viatge al Parc Nacional de Doñana; tots dos fugint dels rigors del cru hivern del nord i centre d'Europa.

Calendari natural del Delta: octubre

Tempesta elèctrica al Prat de Llobregat

Octubre és el desè mes del nostre calendari. Cada dia surt el sol un minut més tard i es pon gairebé dos minuts abans, brindant, si els núvols ho permeten, uns capvespres d'increïble color. Com cada any, el primer diumenge es celebra el Dia Mundial de les Aus, en el qual s'ofereixen multitud d'activitats, per a tots els públics, tant en els espais naturals del riu, com a la reserva natural del Remolar-Filipines. El dia 18 es celebra, també, el Dia de la Protecció de la Natura, una festivitat que pretén fomentar la protecció dels espais naturals amenaçats. I pel que fa a nosaltres, quan sembli que el nostre cos i ànima ja s'han adaptat, per fi, a la ressaca de la tornada a l'escola i al treball, ens trobarem el darrer diumenge d´octubre amb un cop dur per al nostre rellotge biològic, ja de per si tan oblidat. Aquesta nit haurem endarrerir els rellotges una hora (de les 3:00 a les 2:00 hores), convertint-se així en el dia més llarg de l'any. Però no pensis, ni per un moment, que podràs disposar d'una hora més per a tu, ja que, aproximadament, aquest serà el temps que haurem d´invertir en posar en hora tots els rellotges, mòbils i aparells electrònics que conviuen amb nosaltres en la nostra llar.

Climatologia
El delta del Llobregat es caracteritza per tenir un clima purament mediterrani, amb estius càlids e hiverns suaus i relativament humits. Durant aquest mes, coincidint amb les altes temperatures en superfície del mar, solen produir-se nombroses pluges, que en ocasions poden donar lloc a fortes tempestes. El màxim anual de precipitacions al delta del Llobregat correspon a aquest mes d'octubre. Per regla general, els matins són més freds, encara que les tardes continuen sent càlides.

Refranyer popular:
- A l'octubre de l'ombra fuig, però si et poses al sol, cuidat de la insolació.
- Octubre plujós, any copiós.
- Per l´octubre, del foc, ni massa lluny ni massa a prop.
- El diluvi i la inundació, fan a l'octubre la seva aparició.
- A mig octubre, prou llampega.
- A l´octubre, la llana creix i el fred neix.

Cultius
En el terreny agrícola, continua la sembra de carxofes, enciams, escaroles, coliflors, cols de primavera, bledes o faves, compartint el paisatge amb nous cultius, com el pèsol, el rave o els espinacs. En el capítol de la collita, es continua amb la recollida de tomàquets, blat de moro, patates, albergínies, carabasses, meló, raïm i figues, juntament amb les primeres olives. Els últims tomàquets es penjaran de les branques, perquè continuïn madurant fins gairebé Nadal, en un lloc fred i sec.

Refranyer popular:
- Quan el setembre acabis de veremar, posa't de seguida a l'octubre a sembrar.
- Octubre finit, raïm recollit.
- En sec o en mullat, per Sant Lluc tingues sembrat (i el vell que ho deia, ja nascut el tenia).
- A la primera aigua d'octubre, sembra i cobreix.
- El millor i més preuat, per octubre està sembrat.

El medi natural
La terra, assedegada del llarg i càlid estiu, saciarà la set amb les pluges de tardor, omplint maresmes i llacunes, que ja esperen l'arribada de les primeres aus migratòries procedents del nord d'Europa. L'olor de la terra humida, juntament amb el de la matèria vegetal i la humitat, impregnen l'aire d'aromes subtils. Durant aquest mes ja podrem degustar gran varietat de bolets, baies o fruits del bosc, com rovellons, aranyons, arboços, castanyers o magraners. Nombrosos grups de cueretes blanques i grogues, caderneres o fredelugues arriben a les nostres terres fugint del fred. D'altres, com les oques, les grues o els estornells, travessaran els nostres cels, en perfecta formació, cap a les càlides terres del sud. En els nostres camps i ciutats, l'inquiet pit-roig ens alegrarà la vista i l'oïda amb el seu cant melòdic. A la part més oculta del Delta, els senglars mascles abandonen la seva vida solitària i lluiten entre si, per lliurar-se al galanteig i les parades nupcials amb les femelles disponibles. El laboriós esquirol aprofitarà aquest mes per emmagatzemar menjar als seus caus, ja pensant en el dur hivern, mentre que alguns eriçons es preparen per a portar al món a una nova prole.

Refranyer popular:
- Octubre finit, la fulla ha podrit.
- El bolet i el moixernó, de l´octubre és el millor.
- El vent d´octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca.

Calendari natural del Delta: setembre

Cumulonimbus al delta del Llobregat

El mes de setembre és un mes de transició. "Març i setembre són qual germans: un diu adéu a l'hivern i un altre a l'estiu", diu el refranyer. Les nits comencen a ser més llargues i els dies més curts. És el mes de la "Tornada a l'escola", amb el que això suposa per als nostres butxaques i dels quioscos plens de col.leccionables que mai no acabarem.

Refranyer popular:
- Al setembre comença l´escola i la xerinola.

Climatologia
El clima és molt variable, passant de forma constant de la calor al fred. Cap a mitjans de mes, si l'estiu ha estat molt calorós, solen ser freqüents els forts vents i tempestes, que en ocasions van acompanyades de nombrós aparell elèctric, inundacions o pedregades. Al final de mes, les temperatures tornen a pujar, donant lloc al que anomenem "L'estiuet de Sant Miquel" o "estiuet dels Arcàngels".

Refranyer popular:
- Si al setembre comença a ploure, tardor segur és.
- Agost i setembre, pocs els entenen.
- Setembre seca a les fonts o s'emporta els ponts.
- Boires de setembre, vent per sempre.
- Del setembre a la tardor, torna la calor.

Cultius
El mes de setembre és un mes alegre per a la pagesia. És un mes de collita i recollida de fruits. Es recull la mel dels ruscos i es generalitza la verema. Les festes majors dels pobles agrícoles solen tenir lloc durant el mes de setembre. És temps d'alegria i bonança. De recollir el fruit collit per poder afrontar el rude hivern. Al delta del Llobregat els camps es vesteixen de color. La sembra d'enciams, escaroles, coliflors, cols de primavera, faves o patates, coincideix amb la recollida de fruiters de llavor, tomàquets, blat de moro, carabasses, meló, préssec, raïm i figues.

Refranyer popular:
- Setembre és fruiter, alegre i fester.
- Per Sant Miquel, les figues són mel.
- A setembre, carabasses.
- Al setembre el veremador, talla els raïms de dos en dos.
- Al setembre, el qui tinga blat que sembre.
- Al setembre, el vi està per vendre.
- Raves i espinacs, pel setembre sembrats

El medi natural
El mes de setembre també és un mes de bonança per al medi natural. En el camp maduren els fruits de moltes espècies, com el raïm, les figues o les mores, que serviran per que bona part de la nostra fauna aconsegueixi acumular les reserves energètiques necessàries per afrontar el dur hivern. També és a partir del mes de setembre quan es succeeixen, a un ritme més gran, les migracions d'aus, que fugint del fred de la tardor arribaran a les nostres terres o sortiran cap a terres més càlides. Entre d'altres, partiran cap a Àfrica orenetes, avions comuns, falciots, abellerols, rossinyols, xots, àguiles marcenques i àguiles calçades. Mentre que ens visitaran, o es quedaran entre nosaltres, flamencs, grues, cigonyes, cotxes cua-roges, tallarols o pit-rojos.