dilluns, 27 de gener del 2014

Serapias parviflora


“S'ofereix habitació acollidora i amb encant. Magnífica ubicació, amb vista a la naturalesa. Disposa de sistemes de calefacció i aire condicionat, per a un descans total. I tot, per un preu mòdic”. Des de temps immemorials, les orquídies ens han fascinat per la seva bellesa i singularitat. Les seves estratègies de pol·linització, basades en l'engany, han atret insectes sota les falses ofertes de pol·len, nèctar, o, fins i tot, sexe (1). En aquesta ocasió, aquesta petita orquídia, del gènere serapias, ofereix alguna cosa diferent: alberg nocturn per a aquells fatigats insectes que desitgin pernoctar en el seu interior. El preu, molt assequible, la fecundació de les flors.


 Inflorescència

Serapias parviflora
És l'orquídia del gènere serapias més freqüent del delta del Llobregat. Es coneix comunament com a gallets o llengües; per la forma i color del seu label. El seu nom deriva dels termes: parvus (petit) i flos-oris (flors), per la petita grandària de les seves flors. . Durant l'estiu, aquesta orquídia roman en estat dorment, com un bulb subterrani que serveix de reserva alimentícia; al final de la tardor desenvolupa una roseta de fulles i durant la primavera la tija i les inflorescències. Els elements de la flor s'han soldat formant una estructura tubular, amb obertura superior, que ofereix refugi a petits insectes durant la nit i primeres hores del matí. Recents investigacions, han constatat que la temperatura interior pot arribar a ser uns dos o tres graus superior a la de l'exterior. A més, el reclam es complementa amb una acceptable imitació dels nius que excaven algunes espècies d'abelles i vespes, i amb l'aroma de les seves feromones sexuals.

Detall de la flor

POL·LINITZACIÓ ENTOMÓFILA
Encara que és una espècie que es basa en la pol·linització entomòfila (mitjançant insectes), regularment presenta un comportament autògam (s’autopol.linitza), per la qual cosa és freqüent trobar variacions (anomalies, hipocromies, etc.). Cada càpsula, de fins a 2,5 cm, pot produir de 12.000 a 130.000 llavors.


La planta, al seu hàbitat

Característiques:
Altura: Entre 15 i 20 centímetres.
Tija: Tija erecta, fina, més o menys recta, de color verd. A la base, té de 2 a 5 tubercles sésils i ovoides.
Fulles: Presenta de 4 a 8 fulles, de 4 a 19 centímetres, en roseta basal; linear-lanceolades, de color verd.
Inflorescència: Presenta una inflorescència en espiga allargada de fins a 7 cm, formada per petites flors (de 3 a 10, normalment) de color vermellós. Les bràctees, més llargues que la flor, presenten nervacions de color púrpura.
Pètals: Els pètals són més curts que els sèpals, de 13 a 15 mm, linears, i de color fosc a la base.
Sèpals: De 13 a 18 mm, lineal-lanceolats. De color rosa pàl·lid o vermellós, estan soldats en els 2/3 dels pètals, formant un casc allargat amb nervadures més fosques.
Label: El label és petit, de 15 a 22 mm, trilobulat, de color vermellós intens, amb nervis ramificats. Està articulat en dues parts: l’hipòquil, amb lòbuls laterals arrodonits, gairebé totalment ocults a l'interior del casc; i l’epiquil, com una petita llengua pilosa estreta i lanceolada; corbada cap a enrere.
Període floració: La floració té lloc entre els mesos de març a maig.
Hàbitat: És una espècie d'àmbit mediterrani, amb predilecció per les zones litorals; pot brollar des del nivell del mar fins als 40 metres d'altura, encara que s'han localitzat exemplars a 590 metres (2). Es distribueix pràcticament per tota la península Ibèrica, evitant les zones interiors més fredes; sobre terrenys sorrencs, prats d'herbes i boscos clars. Fins fa pocs anys, a Catalunya solament es coneixia la seva existència en el delta del Llobregat, encara que després s'han trobat exemplars en altres localitats com: Calders (Bages), Gualta i Fontanilles (Baix Ampurdà). És una espècie molt repartida per Europa i nord d'Àfrica, encara que poc abundant, que no requereix de protecció específica.




NOTES:
- (1). Orquídies del gènere. Pot llegir diverses entrades en aquesto mateix blog.
- (2). Atles de les orquídies de Catalunya. Josep Nuet Badia. Publicacions de l´Abadia de Montserrat
- (3). Noves aportacions al coneixement de les orquídies (orchidaceae) del delta del Llobregat. Valentín González i Rafael del Hoyo. CISEN (Centre per a la Investigació i Salvaguarda dels Espais Naturals). Centre Cívic Jardins de la Pau. 08820. El Prat de Llobregat. Spartina.  Butlletí naturalista del delta del Llobregat, nº 4 (2001). El Prat de Llobregat 2001.



Referències:
·      Noves aportacions al coneixement de les orquídies (orchidaceae) del delta del Llobregat. Valentín González i Rafael del Hoyo. CISEN (Centre per a la Investigació i Salvaguarda dels Espais Naturals). Centre Cívic Jardins de la Pau. 08820. El Prat de Llobregat. Spartina.  Butlletí naturalista del delta del Llobregat, nº 4 (2001). El Prat de Llobregat 2001.
·      Guía de las orquídeas de Extremadura. Proyecto Orquídea. Versión digital.
·      Atles de les orquídies de Catalunya. Josep Nuet Badia. Publicacions de l´Abadia de Montserrat
·      http://es.wikipedia.org. Serapias parviflora.
·      http://www.asturnatura.com. Serapias parviflora
·      http://juntadeandalucia.es/medioambiente. Serapias parviflora
·      http://www.mandragora.com. Orquídeas de la serranía de Ronda.

·      Las orquídeas. Velasco Ortega, L y J. Beltrán Barea. 2004

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada