dilluns, 19 de setembre del 2011

Papallones del Delta: Papilio machaon


Papilio machaon, coneguda popularment com macaó, o papallona reina, és una de les espècies més grans i vistoses que podem trobar a la península Ibèrica. És un lepidòpter, de la família papilionidae, d'hàbits diürns-ropalòcers-, molt freqüent i fàcil d'observar al delta del Llobregat.
Morfologia
És una espècie molt fàcil d'identificar per la seva grandària i vistós colorit: la seva envergadura oscil.la entre 64 i 80 mm, podent aconseguir fins a 10 cm; les seves ales, de to groc crema, presenten franges negres, taques blavoses en els marges de les ales posteriors i dos ocels vermells al costat de les característiques "cues". Tant les antenes, -acabades en maça -, com els ulls, són de color negre. El dimorfisme sexual en aquesta espècie és difícil d'apreciar: les femelles són més grans i presenten l'abdomen arrodonit, mentre que els mascles ho tenen punxegut.


Distribució
És una espècie comuna a la península Ibèrica i Balears. Es distribueix per Europa, excepte a Irlanda i gran part d'Anglaterra; nord d'Àfrica, i zones temperades d'Àsia i Amèrica del Nord. Vola des de nivell del mar fins als 2000 metres, freqüentant prats, marges de camins i zones florejades; des del mes de març fins a l´octubre. A Catalunya, es presenta en dues generacions anuals: una entre març i juny i una altra a l'estiu-tardor, encara que en les zones més càlides del sud de la península i nord d'Àfrica, pot arribar a les tres generacions.
Alimentació
És una espècie polífaga, que pot alimentar-se de diferents plantes, encara que la dieta alimentària de les erugues està constituïda fonamentalment per fonoll, ruda, pastanaga borda, anís, xirivia, julivert i comí de prat.
Costums
És un lepidòpter de vol ràpid i àgil, que passa la jornada libant de flor en flor i volant d'un lloc a un altre. Durant les estacions més fredes, hiverna en estat de crisàlide reapareixent a la primavera següent com a adult de primera generació.
Reproducció
La femella diposita els ous, d'un en un, sobre les plantes nutrícies de les que s'alimentaran les erugues. Aquests ous, esfèrics i de color groguenc, de aproximadament 1 o 1,5 mm de diàmetre, donaran pas, després d'uns dies, a unes voraces erugues negres, de tot just 3 o 4 mm, que multiplicaran el seu pes per 1.000 durant les dues primeres setmanes; fins assolir la seva forma característica: cos rabassut i color verd clar amb anelles negres, cadascuna de les quals té 6 taques vermelloses. La fase de desenvolupament culmina després d'uns vint dies i 4 o 5 mudes, després de les quals, l'eruga deixa de menjar i busca un lloc segur on convertir-se en crisàlide. Es subjecta a la planta mitjançant l'abdomen i fils de seda, adquirint una tonalitat verda o grissenca, fins a concloure la fase púpica que pot durar dues o tres setmanes, en cas de clima benigne, o tot l'hivern en cas que el fred hagi fet la seva aparició. D'aquesta crisàlide emergirà, tancant aquest cercle màgic, un nou adult completament desenvolupat.


Comportament
És una espècie inquieta i difícil de fotografiar ja que no sol romandre molt de temps a la mateixa flor. Per contra, quan es posa, manté les ales desplegades, oferint a l'espectador tot el seu colorit i bellesa.
Situació
Encara que l'espècie Papilio machaon és molt comú a la península Ibèrica, en països com Anglaterra, Alemanya, Àustria, República txeca, Eslovequia o Hongria, es troba en regressió i protegida per la llei. El principal perill a què s'enfronta no són les aus -els seus principals depredadors-, sinó l'ús indiscriminat de fertilitzants i pesticides en els productes hortícoles que maten les erugues.
Curiositats
En l'actualitat es coneixen més de trenta subespècies de Papilio machaon, algunes d'elles amb instints migratoris, la qual cosa fa molt difícil la seva catalogació. Els mascles tendeixen a agrupar-se i volar junts al cim de turons i muntanyes, el que és conegut com (hilltopping). Quan l'eruga d'aquesta espècie és molestada, pot fer aparèixer de darrere del cap un òrgan de color taronja, en forma de banyes, anomenat osmeteri, que segrega un líquid d'olor acre, que pot fer desistir als seus enemics.






Referències:
-www.eswikipedia.org. Papilio machaon.
-Regió 7. Dissabte, 23-10-2010. Revista Fauna. Pág. 14. Fauna de la Catalunya Central (106). La reina de les papallones.
-
www.asturnatura.com. Papilio machaon Linnaeus, 1758.
-
www.entomologia.net. Machaon
-
www.aquariofiliabcn.org. Cría de mariposas: Papilio machaon. Gustavo Ródenas y Maite Mojca.
-
www.waza.org. Macaón (Papilio machaon)
-
www.xtec.es Papilio machaon
-
www.cawikipedia.org. Papallona rei