divendres, 31 de gener del 2014

TROMBES MARINES AL PRAT DE LLOBREGAT


LA TROMBA MARINA O MÀNEGA D'AIGUA
La tromba marina o màniga d'aigua (fair-weather o waterspout, en anglès) es pot definir com un remolí d'aire, normalment connectat a un núvol cumuliform, que rota violentament sobre una superfície aquàtica. El fet que, normalment, es produeixin sobre el mar, sense elements visuals de referència, fa que semblin més petites del que realment són: la seva grandària oscil·la des d'uns pocs centenars de metres fins a altures superiors als 1.000 (2 km en casos molt excepcionals). I, a pesar que els vents que generen són molt més febles que en els tornados, constitueixen un seriós perill per a les petites embarcacions o zones costaneres que puguin veure's afectades per la seva trajectòria. El seu cicle de vida és relativament curt, de 2 a 20 minuts, encara que la majoria no sobrepassa els 10. La seva amplària mitjana és d'uns 12 metres, i poden arribar a generar vents de 70 a 300 km/h, sent la mitjana d'uns 130 km/h. Les mànegues marines poden produir-se de forma aïllada, o en grups, fins i tot en condicions climatològiques no considerades com a severes. Una vegada toquen terra, passen a anomenar-se tornados.
A pesar de que encara persisteix la creença de que aquests fenòmens aspiren l'aigua fins a la base del núvol; la veritat és que l'aigua succionada tan sols ascendeix uns pocs metres, sent la composició de la tuba una columna d'aire humit que ascendeix girant i es condensa per expansió, formant petites gotes d'aigua.
TIPUS DE TROMBES
Segons alguns investigadors, les trombes marines poden ser de dos tipus: tornádiques i no tornádiques, depenent de la seva formació. Les primeres, més destructives, es formen a partir d'un sistema de baixa pressió, mesocicló, amb aire que puja i rota en eix vertical; dins d'una tempesta elèctrica severa i persistent denominada supercelda. Les trombes no tornádiques, molt més comunes, no estan associades a aquest tipus de fenòmens. Generalment, es formen sota la base de grans cúmuls o cumulunimbus, iniciant-se la seva rotació des de la superfície aquàtica, a partir d'una capa d'aire molt humit i càlid que ascendeix fins a la base del núvol; de similar manera a com es desenvolupen altres fenòmens com els diables o els remolins de sorra.
FORMACIÓ
Les mànigues d'aigua són fenòmens freqüents en els oceans tropicals. L'embut es forma perquè l'aire que rota dins la tromba es refreda per expansió produint la condensació del vapor d'aigua. Quan l'aire fred entra a l'interior de la mànega, tallant el proveïment d'aire humit i càlid, fa que aquesta es dissipi. En la nostra latitud, generalment es produeixen amb més freqüència durant els mesos de maig a octubre, sent més freqüents a últimes, o primeres hores de la nit.
FASES
El primer senyal, prèvi a la formació d'una màniga, és l'aspecte aplanat i fosc que adquireix el núvol de tipus cumuliform. Posteriorment, es forma un anell o taca fosca en el mitjà aquàtic, produïda per l'agitació de vents de superfície que, una vegada comencen el seu ascens en espiral, aixequen una columna d'aigua polvoritzada (spray), visible des de certa distància. Com a conseqüència d'aquesta situació, una fina tuba descendeix des del núvol-embut fins a trobar-se amb aquest anell d'aigua. Ara, la mànega marina es presenta en tota la seva esplendor. Durant el seu curt cicle vital, cimbreja, es corba i es deforma a la mercè dels vents. Finalment, es dissipa, normalment des d'a baix cap amunt.
EL FENÒMEN TORNÁDIC DEL 10 DE SETEMBRE DE 2013 Al PRAT DE LLOBREGAT
Estudis recents del microclima del delta del Llobregat han demostrat que els episodis tornádics esdevinguts en aquesta zona durant els últims anys no són fruit de la casualitat, sinó de la seva especial orografia; el que ha portat a afeccionats i professionals de la matèria a batejar aquesta plana com “El corredor dels tornados”. (1)
El pas d'un front d'inestabilitat meteorològica per la línia de costa compresa entre Badalona i el Prat de Llobregat (Barcelona) va provocar, el passat 10 de setembre de 2013, un sistema convectiu sever (mesoescala), amb nombrós aparell elèctric i precipitació, que va desembocar en la formació de diverses tubes i mànegues marines. Atrets per l'espectacle elèctric i la possibilitat d'observar mànegues marines, ens van apropar a la platja del Prat de Llobregat, prop de les onze de la nit. La temperatura era agradable, la brisa suau. Mentre la tempesta esclatava mar endins, un petit grup de pescadors es dedicava a nodrir els hams i esperar les captures. La pluja encara no havia arribat a la costa i gens feia presagiar el que estava a punt d'esdevenir…

Als pocs minuts d'arribar, quan la tempesta elèctrica sobre Barcelona es dissipava, i semblava que tot havia acabat, es va reactivar un nou front, mar endins, a l'altura del Prat de Llobregat. Aviat van començar els primers llamps, i amb ells van descobrir la primera tuba. En poc menys de trenta minuts, es van formar, almenys, quatre trombes marines davant de la nostra costa. Aquestes són algunes de les fotografies preses durant l'espectacular tempesta.



23:06h. En aquesta primera fotografia es pot apreciar la formació d'una enorme tuba, en primer terme, i una mànega d'aigua, completament desenvolupada, a la llunyania, sota la primera.



23:09h. La segona fotografia mostra una nova tromba marina, amb la característica forma d'embut a la base del núvol. Els pescadors continuen la seva labor, aliens a l'espectacle, mentre els creuers salpen del proper port de Barcelona.



23:13h. La mànega marina continua activa, perfectament desenvolupada.



23:15h. La tromba comença a dissipar-se des de la seva base, després d'uns deu minuts, aproximadament, d'activitat.



23:21h. Una nova mànega d'aigua s'ha desenvolupat, amb prou feines visible, a la llunyania. La resplendor dels llamps permet localitzar la seva ubicació.



23:24h. Aquesta fotografia mostra la mateixa màniga, apropada amb el zoom de la càmera. En ella, es pot apreciar la corba característica del tub de rotació, provocada per l'embranzida del vent. A banda i banda, són visibles dos dels creuers que han salpat del port.



23:26h. La mànega d'aigua sembla començar a dissipar-se des del mar després de, almenys, cinc minuts d'activitat.


23:27h. Una nova tromba marina emergeix amb tota la seva esplendor il·luminada per l'espectacular tormenta elèctrica (foto de portada). En la fotografia superior, es pot observar el mateix fenomen encara desenvolupat. Poc després, aquesta última mànega també es va dissipar, donant per finalitzat l'espectacle. En total, quatre mànegues marines perfectament desenvolupades i una tuba o embut, que no va arribar a completar-se.





NOTES:
(1). Pot ampliar més informació sobre aquest tema en les entrades d'aquest blog: El corredor dels tornados.



REFERÈNCIES:

-       http://es.wikipedia.org. Manga de agua
-       Las mangas o trombas marinas. José Antonio Gallego Poveda. Integrante de Spain Severe Weather.
-       www.tiemposevero.es. Las mangas o trombas marinas.
-       www.cazatormentas.net.
-       Trombas marinas. Estudio realizado por: Dr. Omar G. Lizano R. y Lic. Luis Fdo. Alvarado
Centro de Investigación en Ciencias del Mar y Limnología (CIMAR)
Centro de Investigaciones Geofísicas (CIGEFI)
Universidad de Costa Rica
-       Breve guía descriptiva de los fenómenos recogidos en el Sistema de Notificación de Observaciones Atmosféricas Singulares. SINOBAS (Sistema de Notificación de Observaciones Meteorológicas Singulares).
Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.
Agencia Estatal de Meteorología.
AUTORS: Delia Gutiérrez Rubio, Jesús Riesco Martín, Elia Díez Muyo, Francisco Martín León, José Ángel Núñez Mora, José María Sánchez-Laulhé Ollero, Marta Ferri Llorens

-       http://es.widipedia.org. Mesociclón