Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mànega de mar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mànega de mar. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de desembre del 2012

EL CORREDOR DELS TORNADOS DE CATALUNYA. 1/2


EL CORREDOR DELS TORNADOS DE CATALUNYA
Avui dia, tots nosaltres estem familiaritzats amb les imatges de tornados ofertes pels mitjans de comunicació i, no obstant això, continua sent un fenomen tan desconegut, com  aterridor. Malgrat els avanços tecnològics i els avisos preventius a la població, aquests fenòmens atmosfèrics van causar l'any passat, solament a EUA, més de 500 víctimes i milers de milions de dòlars en pèrdues. Ara, estudis recents del microclima del delta del Llobregat demostren que els episodis tornàdics esdevinguts en aquesta zona durant els últims anys no són fruit de la casualitat, sinó de la seva especial orografia; el que ha portat a afeccionats i professionals de la matèria a batejar aquesta plana com “El Corredor dels Tornados”.
TORNADOS I TROMBES MARINES
L'aparició d'un tornado és el fenomen atmosfèric més intens que es coneix. Consisteix en la formació d'un embut d'aire que gira de forma violenta des de la part inferior d'un núvol de tempesta –cumulonimbus generalment-, fins a la superfície terrestre o marítima. Els més intensos poden presentar vents superiors als 500 km/h i tenir més de dos quilòmetres d'ample. Quan la base se situa sobre el mar, reben el nom de trombes marines o mànigues d'aigua, i quan ho fan sobre terra, se'ls denomina tornados. La gran majoria dels tornados, i els més virulents, esdevenen a la regió nord-americana coneguda com a Tornado Alley (el Carreró dels Tornados).


Sobre aquestes línies: màniga d´aigua formada a Barcelona el 27-10-2012. Imatge superior: Màniga davant de la costa del Prat de Llobregat (21-02-2006) 

L'ESCALA FUJITA-PEARSON
Per classificar la intensitat d'aquests fenòmens s'utilitzen diverses escales, sent la més coneguda l'Escala Fujita-Pearson, que els avalua segons els danys causats i la velocitat del vent de rotació:
F0. Danys lleus. Vents entre 60-117 km/h.
F1. Danys moderats. Pot aixecar teules o moure cotxes. Vents entre 117-181 km/h.
F2. Danys considerables. Pot aixecar teulades de cases, camions, vagons de trens, etc en el seu recorregut. Vents entre 181-250 km/h.
F3. Danys greus. Pot arrencar arbres d'arrel i parets i teulades d'edificis sòlids. Vents entre 250-320 km/h.
F4. Danys devastadors. Pot llançar per l'aire camions de 40 Tn o motors de trens. Vents entre 320-420 km/h.
F5. Extremadament destructiu. Es coneix popularment com “el dit de Déu” i poden destruir-ho tot al seu pas. Vents entre 420-520 km/h.
Existeix, a més, una classificació F6 considerada com de dany inconcebible, amb vents entre 520-610 km/h; encara que, de moment, no s'ha registrat mai un fenomen d'aquest tipus.

EL CORREDOR DELS TORNADOS DE CATALUNYA. 2/2


EL CORREDOR DELS TORNADOS
El delta del Llobregat és la comarca de Catalunya on es registren més tornats. Aquesta zona, juntament amb el Garraf, és coneguda popularment per afeccionats i professionals de la matèria com el Corredor dels Tornados. A causa de l'orografia i disposició de la costa, és habitual que es produeixin fortes tempestes tardorenques amb trombes marines que, en ocasions, penetren diversos quilòmetres en terra ferma. Des de temps immemorials, s'han produït aquest tipus de fenòmens en el delta del Llobregat. Una notícia publicada l'any 1896 deia: “Entre el Prat de Llobregat i Castelldefels es van formar dues trombes. Aquells veïns, per desfer-les, van haver de sortir amb escopetes á disparar trets (…) La tempesta, que seguia l'adreça de NE á SO, vorejant el mar va arribar a Castelldefels i ha causat grans perjudicis en la marina, havent-hi qui calcula que no baixen els danys d'un milió de pessetes” (2). Des de llavors, les coses han canviat molt; ja no les dispersem a tirs, però aquests impressionants fenòmens meteorològics continuen visitant-nos i despertant tant el nostre interès, com la nostra preocupació. Des de l'any 2000, tenim notícies de, almenys, els següents fenòmens en el delta del Llobregat:

  • 7-09-2005. S'observen fins a 5 tornados i 14 mànigues marines, en l'episodi més virulent de les últimes dècades. Una màniga va entrar cap a Port Ginesta (Garraf), una altra es va adreçar cap a Castelldefels, i dues més a l'aeroport, on van causar nombroses destrosses i van desplaçar un avió amb passatgers. L'incident va provocar la suspensió de tràfic aeri i ferroviari durant més d'una hora.
  • 15-11-2005. Es produeixen 7 trombes marines.
  • 21-02-2006. S'observen 6 mànigues marines en la costa; dos grans, una mitjana i tres petites.
  • 13-09-2006. S'originen 4 mànigues i un tornado de categoria 1, que ocasiona desperfectes en Sant Boi i sobretot a Sant Feliu de Llobregat, on aixeca a un camió en marxa i ho llança a una zona d'horts.
  • 21-08-2007. Tornado a Sant Boi de Llobregat, sense desperfectes importants.
  • 3-09-2011. Es produeix, com a minim, una manega davant la costa del Prat de Llobregat.
  • 27-10-2012. Es forma una màniga d'aigua enfront de la costa de Barcelona.
  • 10-09-2013. En el marc d´una espectacular tormenta elèctrica es van desenvolupar, com a mínim, un embut i quatre mànegues de mar, davant la costa del Prat de Llobregat. Per a més informació, pot consultar l' entrada de aquest bloc: Trombes marines al Prat de Llobregat.


Imatges superiors e inferior: Formació d´un tornado a Viladecans, en direcció a Sant Boi el dia 13-09-2006


LES CAUSES
L'ANOMALIA PLUVIOMÈTRICA DEL DELTA DEL LLOBREGAT
L'any 2007, els investigadors Jordi Mazón Bueso i David Pi (1) van publicar l'estudi “Meteorologia i Climatologia a Castelldefels. L'anomalia pluviomètrica del delta del Llobregat” en el qual proposen, desenvolupen i confirmen l'existència d'un microclima a la comarca, caracteritzat per pluges més abundants, caràcter fonamentalment tardorenc i horari espectacularment nocturn. Els factors que incideixen en aquesta anomalia són: el mar Mediterrani, que transporta aire càlid i humit; la vall fluvial del riu Llobregat que concentra i canalitza cap a la costa l'aire fred de l'interior, i la proximitat del massís del Garraf. L'aire fred entra en contacte amb la massa d'aire calent i humit, generant un sistema frontal que ascendeix verticalment, es condensa i origina nuclis de tempesta, en ocasions de caràcter sever i amb possibilitat d'episodis tornàdics.


Formació de cumulonimbus al delta del LLobregat



NOTES:
(1). Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Física Aplicada.
(2). Efectos de la tormenta. La Vanguardia, 13-08-1896. Pág. 3.




REFERÈNCIES:
http://wikipedia.org. Escala Fujita-Pearson
El delta del Llobregat té un microclima més humit. El Periódico, domingo 25-11-2007. Coses de la Vida. Societat. Pàg. 31. Antonio Madridejos.
Meteorologia i climatología a Castelldefels. L´anomalia pluviométrica del delta del Llobregat.
Un tornado en el Baix Llobregat vuelca un camión y provoca destrozos. La Vanguardia, jueves 14-09-2006. Vivir. Pág. 3.
Dos tornados obligan a cerrar el Prat. La Vanguardia, jueves 8-09-2005. Sociedad. Pág. 32.
Efectos de la tormenta. La Vanguardia, 13-08-1896. Pág. 3.
Los tornados en Cataluña. Parte I. Análisis de los tornados entre 2001-2008. Oriol Rodríguez Ballester.