dimarts, 11 de gener del 2011

El misteri de les aus mortes a Arkansas

Fa uns dies, els mitjans de comunicació de tot el món es van fer ressò de la mort de milers d'ocells i peixos en els veïns estats d'Arkansas i Louisiana. Immediatament van sorgir hipòtesis de tot tipus intentat aclarir els fets: des de visitants de l'espai exterior, fins a conspiracions governamentals, passant per les inclemències climatològiques, l'enverinament o el xoc massiu en la foscor. Encara que no té cap relació amb aquest blog, he pensat que seria interessant endinsar-se una mica en aquest estrany fet.

ELS FETS
- El dia 30 de desembre de 2010 es van trobar entre vuitanta i cent mil peixos tambor morts en una àrea d'uns 32 quilòmetres del riu Arkansas, prop de la ciutat de Ozark, a uns 160 quilòmetres de la localitat de Beebe. Les primeres anàlisis efectuades van descartar una possible intoxicació, de manera que la causa més probable sembla ser una malaltia que hagi afectat a aquesta espècie en concret. Dies després, milers de petits peixos van aparèixer morts a la Badia de Chesapeake (Maryland). De moment es desconeixen les causes de tots dos esdeveniments.

- Poc abans de la mitjanit del divendres 31 desembre de 2010, van caure mortes entre 4.000 i 5.000 aus a la localitat nord-americana de Beebe (Arkansas). Els ocells, majoritàriament turpials d'ala vermella (Agelaius phoeniceus), encara que també hi havien estornells i corbs zanates, es trobaven dispersats en una àrea de només un quilòmetre i mig. Alguns exemplars van ser recollits i enviats a la Comissió de Bestiar i Aus d'Arkansas i al laboratori del Centre Nacional de Salut de la Vida Silvestre, per tal d'investigar les causes de la seva mort.

- El dia 3 de gener de 2011 es van trobar altres 500 aus mortes, estornells i turpials d'ala vermella majoritariament, en una autopista de Pointe Coupee (Louisiana). Segons el veterinari Jim Lacour, del departament de Vida Silvestre i Pesca de Louisiana, molts dels ocells presentaven lesions traumàtiques. Pel que sembla, havien xocat contra les línies d'alta tensió mentre volaven en la foscor. Es van enviar mostres a un laboratori a Missouri i s'està a l'espera dels resultats.

LES CAUSES
Entre les possibles causes que es van citar com a responsables de la mort dels ocells a la localitat de Beebe es citaven:
1 .- Impacte de raigs o calamarsa. Tot i que durant el divendres 31 de desembre s´havien produit fortes tempestes a l'estat d'Arkansas, sembla ser que a la zona de l'incident el temps havia millorat en les últimes hores i les condicions climatològiques eren normals. No hi ha constància de caiguda de llamps o de calamarsa, de manera que aquesta teoria planteja poca credibilitat.
2 .- Un tornado. Durant la matinada del divendres 31 de desembre es van produir diversos tornados al sud i centre d'Estats Units que van produir almenys sis morts, desenes de ferits i apagades en milers de llars. Un dels llocs més afectats va ser el poblat de Cincinnati (Arkansas), on el fenomen va causar tres morts. No obstant això, les condicions meteorològiques havien millorat molt durant les últimes hores i aquesta teoria no sembla plausible ja que les aus volaven a escassa altura i no hi ha cap testimoni d'aquest esdeveniment meteorològic pels voltants de la localitat.
3 .- Enverinament massiu. Encara que al principi es va mostrar com la teoria més probable, aviat va deixar de ser considerada, ja que les primeres anàlisis efectuades a algunes de les aus mortes van demostrar que tenien l'estómac buit, descartant l'enverinament per ingesta d'aliments.
4 .- Els focs artificials llançats a la localitat de Beebe durant el cap d'any van espantar a les aus, provocant una situació d'estrès que va fer que aixequessin el vol en grans bandades, en plena foscor, xocant entre si o contra altres superfícies. A dia d'avui, aquesta és la hipòtesi que cobra més força. George Bradley, veterinari estatal d'Arkansas, suggereix que les aus van patir una "col.lisió massiva a l'aire" i afegeix que les aus van caure mortes a terra i no van morir a causa de l'impacte, com es va pensar en un principi. Segons les primeres investigacions, les aus van morir per "agut trauma físic" al xocar entre elles, o contra els edificis, vehicles o arbres de la ciutat, per la seva escassa visió nocturna. El dubte que planteja aquesta teoria el constitueix el fet que uns focs artificials, llançats abans de l'arribada de l'Any Nou, poguessin infondre tal pànic en els ocells, fins al punt que s'aventuressin a volar a les fosques, provocant la consegüent fatalitat. De totes menes, sigui quina sigui la causa que va provocar el terror entre aquestes aus, la veritat és que, a falta d'una altra explicació raonable, aquesta hipòtesi és l'única que respon als fets esdevinguts el passat cap d'any a la localitat de Beebe. Uns fets que, malgrat el que pugui semblar a primera vista, són més comuns del que crèiem fins ara.
RÈPLIQUES.
De la mateixa manera que després d'un terratrèmol poden aparèixer després nous moviments sísmics - "rèpliques" -, que poden arribar a ser d'igual o major magnitud que el primer, igual succeeix en el món periodístic de la mà de la globalització i la rapidesa dels mitjans de comunicació, que, amb avidesa, es fa ressò de notícies similars arreu del món. Notícies que, d'altra banda, mai haguessin arribat fins al públic general. Després dels fets ocorreguts a les localitats de Beebe i Pointe Coupee, diversos són els mitjans de comunicació que han mostrat notícies similars esdevingudes en diferents llocs. Aquestes són algunes d'elles:

- Dotzenes d'ocells han aparegut morts a la localitat sueca de Falköping per causes que encara es desconeixen. Entre cinquanta i un centenar de gralles van morir la nit del dimarts 4 de gener per "violència física extrema", segons dicta el resultat de l'autòpsia duta a terme per l'Institut Nacional de Veterinària (SVA). L'anàlisi va descartar signes d'infecció o alguna malaltia contagiosa. Pel que sembla, les aus van ser atropellades o van morir víctimes de xocs amb diferents objectes, mentre fugien en la foscor.

- Centenars de tórtores han aparegut mortes prop de la localitat italiana de Faenza per causes que encara es desconeixen, ha informat Il Corriere de la Sera. Des del passat diumenge 2 de gener, uns 400 ocells han estat trobats sense vida a la carretera d'accés a la localitat, tot just a un quilòmetre del centre històric. Diversos exemplars han estat enviats a l'Institut Zooprofilàctic de Lugo (Itàlia), per a ser analitzats i sotmesos a diferents exàmens. Les causes probables que s'apunten són: algun tipus de contaminació temporal, malaltia aviària o d'altre tipus, o fins i tot un enverinament, en trobar nombroses víctimes prop d'una fàbrica.

TEORIES CONSPIRATÒRIES
D'entre les nombroses teories conspiratòries aparegudes durant els darrers dies en diferents mitjans de comunicació, destaquen algunes com que les aus podrien haver xocat contra un OVNI que va produir la seva mort, que la mort d'aquests ocells és un indici de l'arribada de l'Apocalipsi o, la meva teoria "favorita": que tot respon a una conspiració governamental per encobrir l'abocament accidental d'una substància anomenada Phosgene, utilitzada en la guerra de l'Iraq. En aquesta teoria es donen cita tots els elements possibles. Intentaré explicar-la breument: Segons un article publicat pel diari L'Opinió, l'assassinat de l'oficial del Pentàgon John Wheeler, assessor dels governs de Reagan, George Bush i George W. Bush, podria estar relacionat amb la mort de 5.000 ocells a Arkansas. El seu cos va ser trobat fa uns dies en un abocador d'escombraries de Wilmington (EEUU), amb signes evidents d'haver estat assassinat. El diari sosté que un informe preparat per al Primer Ministre rus Vladimir Putin per la Direcció d'Intel ligència Militar Estrangera (GRU) assegura que Wheeler va ser assassinat després d'amenaçar al govern dels Estats Units amb fer públic l'ús d'un gas verinós prohibit, el Phosgene, que va provocar la mort de les aus en Beebe durant el seu trasllat des d'una base de les Forces Aèries en Arkansas fins a Afganistan. El Phosgene és, segons aquest diari, una de les armes químiques més letals, per la seva capacitat de produir una explosió en el sistema respiratori de tot organisme que el respiri. L'únic "inconvenient" d'aquesta teoria conspiratòria és que el cadàver de l'ex assessor John Wheeler va ser trobat en aquest abocador la matinada del dia 31 de desembre, per tant, hores abans que es produís la mort dels ocells a Arkansas. L'última vegada que va ser vist amb vida va ser la tarda del dia 30, mentre vagava pels carrers de Wilmington amb aparença confusa i desorientada.

En resum, la hipòtesi més probable és que les aus van alçar el vol espantades, segurament per alguna cosa que mai no sabrem, i que en la foscor de la nit, dos o més bandades van xocar de manera violenta en ple vol sobre la localitat de Beebe. La tremenda col.lisió va provocar la mort instantània de milers d'ocells que van caure inerts sobre habitatges, arbres, cotxes, voreres, calçades, etc., sembrant el paisatge d'aquesta petita localitat que es preparava per rebre el nou any, de mort e incomprensió.

REFERÈNCIES:
- Lluvia de pájaros muertos en una localidad de estados unidos.
www.20minutos.es. 3-01-2011.
- Hallan otros 500 pájaros muertos misteriosamente en Luisiana.
www.20minutos.es. 5-01.2011.
- Otra inexplicada muerte masiva de pájaros tuvo lugar esta semana en el sur de Estados Unidos, esta vez en el Estado de Luisiana.
www.yahoo.noticias.com. 4-01-2011.
- ¿Por qué llueven pájaros muertos en EEUU?
www.rtve.es/notícias.
- El misterioso caso de los pájaros muertos.
www.elperiodico.com. 6-01-2011.Antonio Madridejos.
- Los pájaros muertos hallados en Suecia fallecieron por “violencia física extrema”.
www.libertaddigital.com
- Encontrados cientos de pájaros muertos en el norte de Italia. www.elcorreo.com. Roma 7-01-11.
- Sugieren que los pájaros muertos tienen relación con el asesinato de Wheeler.
www.noticias.terra.com.
- Hallan el cuerpo sin vida de un antiguo asesor de los presidentes Bush y Reagan.
www.lavanguardia.es.
- Localizan en un vertedero el cadáver de un asesor de los Bush.
www.abc.es.
- Tornados dejan seis muertos. www.impre.com/hoynyc/noticias/nacionales.

dissabte, 1 de gener del 2011

Ammophila hirsuta

Femella d´Ammophila hirsuta

Quan pensem en la lluita per la supervivència, segurament ens vénen a la memòria les escenes de caça dels grans felins en les interminables praderies africanes, però, la lluita entre la vida i la mort es produeix cada dia, al nostre voltant. Aquest és el cas d'aquesta peculiar vespa, Ammophila hirsuta que tot i alimentar-se de nèctar i pol.len, és capaç d'inocular un potent verí a les seves víctimes que les manté paralitzades durant dies, a l'espera de ser devorades per les seves larves.
Amb només 3 centímetres, aquests insectes disposen -com nosaltres-, de cap, ulls, potes, sistema nerviós, sistema digestiu, cor, olfacte, oïda, tacte i cervell. És possible que alberguen, també, algun tipus d'intel ligència? La veritat és que, abans que els humans poguéssin "inventar" els anestèsics o els tranquil.litzants, aquests insectes ja els utilitzaven per capturar les seves preses i aprovisionar els seus nius.
HÀBITS I COMPORTAMENT
Ammophila hirsuta, també coneguda com vespa sapadora, vespa excavadora o vespa de la sorra, forma part de les anomenades "vespes solitàries", que es caracteritzen per no viure en comunitat. És una espècie diürna, que es mostra activa durant les hores més caloroses del dia i de caràcter agressiu, atacant a diferents tipus d'insectes durant el període reproductiu.
MORFOLOGIA
Ammophila hirsuta és una mena de vespa de gran envergadura, aproximadament uns 3 centímetres, cosa que representa pràcticament el doble de grandària que una vespa comuna. La seva silueta és molt estilitzada i allargada, mostrant un estret i característic peduncle que uneix el tòrax amb l'abdomen. El cap, de grans ulls, és molt ampla en comparació amb el seu cos, i està dotat de grans i poderoses mandíbules. La seva coloració és molt cridanera: tot l'animal és de color negre, excepte la primera meitat de l'abdomen que és d'un intens color vermell ataronjat. Com totes les vespes té 6 potes i dos parells de petites ales membranoses.
DISTRIBUCIÓ
La família sphecidae, a la qual pertany la vespa de la sorra, té 732 espècies distribuïdes per tot el món. L'espècie Ammophila hirsuta, en concret, és endèmica d'Europa, Mongòlia i nord de la Xina.
La vespa excavadora necessita per subsistir zones de sorra, protegides del conreu, i amb vegetació permanent que permeti l'alimentació dels adults i l'existència de preses per a les seves larves. Sovint solen veure's sobre plantes umbelíferas, com el fonoll o la pastanaga silvestre.
ALIMENTACIÓ
Els individus adults s'alimenten de nèctar i pol.len de diverses plantes, de manera que ajuden a la polinització dels cultius, mentre que les larves s'alimenten de diferents tipus d'insectes que poden arribar a convertir-se en plagues: erugues no velludas, llagostes, grills , etc.
REPRODUCCIÓ
La femella d´Ammophila hirsuta és l'encarregada, en solitari, de dur a terme les funcions reproductives de l'espècie que comencen amb la recerca d'un lloc adequat on construir el niu. La vespa s'ajuda de les seves fortes mandíbules i de les seves potes per excavar un túnel al terra sorrenc, d'uns 4 centímetres de profunditat, que culmina en una cambra d'incubació. Una vegada està acabat, la vespa sapadora tanca l'entrada amb un còdol, picona la sorra colpejant-la amb una pedra o amb el cap fins a ocultar-la, i després part a la recerca d'una presa. Un cop ha localitzat la víctima, que pot ser més gran que ella, agullona en repetides ocasions els seus centres nerviosos fins a produir-li paràlisi. D'aquesta manera, la presa que servirà d'aliment a la seva larva es manté viva durant dies, evitant que pugui aparèixer podridura en el niu. Quan la captura està immobilitzada, la transporta fins al niu excavat, volant o arrossegant-la -si és molt pesada-. Un cop allà, obre l'entrada, la introdueix a la cambra i diposita un minúscul ou sobre ella. Si la presa és prou gran per alimentar la seva larva tancarà el niu de forma permanent, sinó, repetirà l'operació les vegades que siguin necessàries fins que el niu estigui prou aprovisionat; després d'això procedirà a la seva clausura permanent i partirà, una altra vegada , a la recerca d'un nou lloc on construir un altre niu. Cada femella pot ocupar-se de uns sis nius que inspecciona amb regularitat.
Els ous eclosionen al cap de pocs dies, donant lloc a petites larves que s'alimenten de les preses encara vives, desenvolupant-se amb gran rapidesa. Quan ha finalitzat la ingesta, uns deu dies després, entren en la fase de pupació que culminarà quan emergeixin del niu com a adults completament desenvolupats.
CURIOSITATS
Les vespes solitàries utilitzen punts de referència, com pedres, trossos de fusta o plantes, per a orientar-se i recordar la situació dels nius.
AMENACES
Entre els depredadors naturals d'aquestes vespes solitàries es troben les aus i alguns insectes més grans, com aranyes o pregadéus, encara que com és habitual, la principal amenaça la constitueix el deteriorament dels seus hàbitats naturals.
Estudis realitzats sobre el seu comportament reproductiu han posat de manifest que un dels factors que més incideix en la seva procreació és el parasitisme intraespecífic entre membres de la mateixa espècie, ja sigui mitjançant el robatori de preses -durant el trasllat o dins del niu-, o la substitució de l'ou dins de la cel.la d´incubació.









REFERÈNCIES:
- Avispa de la arena de banda roja (Ammophila sabulosa).
www.herramientas.educa.madrid.org.
- ¿ La distancia entre grupos nido afecta al éxito reproductivo en Sabulosa Ammophila (Hymenoptera sphecidae)? A. Martineli, C. Ferreri, Polidori, C, Preatori GG, F. Andretti, M. Casiragui.
- Avispa excavadora (familia sphecidae). Orden himenóptera. Centro de Formación. Asociación CAAE.
www.tramayazahar.com
- Avispas solitarias. www.nature.conservationimaging.com
- Ammophila Sabulosa. Guía de los insectos de Europa. Michael Chinery. Ediciones Omega, S.A.
- Avispa zapadora.
www.generaviva.blogspot.com
- Observaciones sobre la nidificación de la “Ammophila hirsuta” Scop. (1912). Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural. 12:285-289). José María Dusmet y Alonso (1869-1960). www.lamarabunta.org.
- Intraspecific parasitism and nesting succes in the Solitary wasp Ammophila sabulosa. Jeremy Field.