dijous, 30 de desembre del 2010

Alliberen 12 eugues i 2 poltres al delta del Llobregat

El Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat va procedir, el passat mes de novembre, a l'alliberament de 12 eugues i 2 poltres en els espais naturals del riu, al municipi del Prat de Llobregat. Amb aquesta mesura, el Consorci pretén introduir un nou atractiu per als visitants i, sobretot, la recuperació botànica i l'eliminació de l'excés de biomassa a través del pasturatge dels animals.
Aquest tipus d'actuació ja es practica des de l'any 1995 a la Reserva Natural del Remolar-Filipines, al municipi de Viladecans, on s'alterna el pasturatge natural amb les segues periòdiques, havent propiciat l'obertura de clarianes, la recuperació de zones inundables i l'increment de la biodiversitat botànica i faunística de la zona. Altres zones humides on també es realitza el pasturatge mitjançant cavalls són els aigualmolls de l'Empordà, el delta de l'Ebre o la Camargue.
Els beneficis obtinguts mitjançant aquest tipus de pràctiques naturals són importants i molt diversos. Entre ells, podem destacar:
1 .- Recuperació de la diversitat botànica autòctona, mitjançant l'apertura de clarianes en zones de canyís i joncs que permeten el desenvolupament de noves plantes.
2 .- Augment del nombre i diversitat d'aus aquàtiques com a conseqüència de l'aparició de noves zones inundables.
3 .- Major nombre d´invertebrats (papallones, libèl.lules, etc.) atrets per una flora més accessible i variada.
4 .- Proporciona noves àrees d'alimentació per les aus que no es veuen obligades a anar a zones més humanitzades.
5 .- Afavoreix la permanència de rapinyaires diürnes, com l'arpella, que ajuden a controlar algunes plagues animals: polles d'aigua, estornells, etc.

Durant aquests dies, els visitants del delta del Llobregat podran gaudir amb la contemplació d'aquests bells animals, en règim de semillibertat, que pasturen aliens a la gran tasca biològica que realitzen. A més, moltes de les eugues alliberades es troben en avançat estat de gestació, de manera que es preveu que el nombre d'exemplars augmenti en breu amb el naixement de nous poltres.
Un cop s'hagi avançat en la recuperació botànica de la zona, pròxima al mirador de cal Tet, es reduirà el nombre d'èquids a 8 0 9, a fi que la seva actuació sigui sostenible.

Referències:
- Alliberen dues eugues i deu poltres al delta. El Punt. 13-11-2010. Pàg. 7.
- S´alliberen a cal Tet 12 eugues i 2 poltres.
www.laportadeldelta.cat/blog.
- Alliberen 12 eugues i 2 poltres al delta del Llobregat. El Prat televisió.
- Alliberen 10 eugues i 2 poltres als espais naturals del riu.
www.elprat.cat.

dimarts, 28 de desembre del 2010

Serp d´aigua (Natrix maura)

Serp d´aigua (Natrix maura)

La serp d'aigua, també coneguda com serp escurçonera o serp pudenta, és l´ofidi més comú de la Península Ibèrica i el més lligat als ambients aquàtics. De mida mitjana, és un depredador d'hàbits diürns, que ha adoptat l'estratègia d'imitar els escurçons com a recurs defensiu. Tot i que pot arribar a viure fins a 15 a 20 anys, i que el seu estat de conservació, a nivell internacional, està catalogat com de "preocupació menor", en l'actualitat s'enfronta a diverses amenaces externes que posen en perill la seva supervivència: el deteriorament del seu medi natural i l'animadversió social. Tot i que és una espècie NO VERINOSA i molt dòcil, continua sent exterminada a mans de desaprensius o atropellada a les nostres carreteres.
MORFOLOGIA
La serp d'aigua és una serp de mida mitjana, sent la femella una mica més gran: encara que pot arribar a 1 metre de longitud, rarament sobrepassa els 70 cm. Com a forma de persuasió, imita els escurçons tant en el seu aspecte, com a la seva coloració i forma d'actuar. El cap és triangular -estret al musell i més ampla a la zona posterior-, ben diferenciat del cos, amb morro curt i arrodonit; i sol presentar 1 o 2 dibuixos en forma de "V" invertida. Els seus ulls són negres, amb pupil.les arrodonides de color groguenc. El cos és robust, amb cua curta i escates carenades (sense separació ni elevació entre elles) i mai presenta un to uniforme: la seva coloració varia entre el groc grisenc i el marró olivaci, amb una banda fosca, en ziga-zaga, que recorre la seva zona dorsal, i taques fosques als costats, amb el centre de color clar. El ventre, de color blanquinós o rogenc, presenta una disposició característica a manera d'escacs, amb taques negres i grogues. Alguns exemplars mostren 2 franges fosques paral.leles al dors, sense dibuix en ziga-zaga, que fa que puguin ser confosos amb la serp blanca. D'altra banda, hi ha una varietat anomenada "billineata" que presenta, sobre fons fosc o negre, dues línies dorsals de to més clar, encara que són poc freqüents.
La serp d'aigua es diferencia de l'escurçó per presentar les nines rodones, enfront de les verticals -com els gats-, que presenten aquests. A més, totes les serps presenten les escates del cap en forma de plaques relativament grans, mentre que els escurçons tenen les escates del cap petites i més o menys de la mateixa mida. Per diferenciar la Natrix maura de la Natrix natrix (serp de collaret) -també de costums aquàtiques-. podem recórrer a dues característiques: la serp d'aigua presenta 2 escates preoculares i 2 postoculares i a més, la seva coloració mai és uniforme; mentre que la serp de collaret presenta una coloració més uniforme, amb una taca clara en forma de collaret entre el cap i el cos, més visible en els exemplars joves.

Natrix maura (exemplar adult)
DISTRIBUCIÓ
La serp pudenta és la serp més comuna de la Península Ibèrica i la més lligada al medi aquàtic. És present en tota la península i Balears, des del nivell del mar fins als 2000 metres, excepte en algunes zones de la costa d'Astúries i Galícia. És una espècie de gran adaptabilitat per la qual cosa se la pot trobar tant en ambients naturals com artificials: rius, rierols, llacs, llacunes, aiguamolls, ambients salobres, pantans, basses, sèquies, embassaments, etc.
ALIMENTACIÓ
La dieta de la Natrix maura és molt variada i depèn, en tot cas, de la mida de l'exemplar. Entre les seves preses més habituals podem trobar tant invertebrats, com vertebrats: cucs, insectes aquàtics, aràcnids, moluscs, peixos, amfibis, larves, etc. Les seves tècniques de caça i pesca es basen, majoritàriament, en l´aguait, romanent completament immòbils fins que s'acosta una presa, encara que també poden fer ús dels seus desenvolupats sentits de l'olfacte i el tacte per localitzar-les i atrapar-les. Si la captura és petita, se l'empassarà directament a l'aigua, en el cas de preses grans abandonarà el medi aquàtic i aprofitarà la seva capacitat de dislocar la mandíbula per engolir-la.
COSTUMS
La serp d'aigua és una espècie molt vinculada al medi aquàtic, que neda i busseja amb facilitat per mitjà de ràpids moviments laterals del seu cos. Pot romandre submergida fins a 15 minuts sense sortir a respirar. És amant de temperatures mitjanes-altes (termòfila), per la qual cosa li agrada prendre el sol sobre pedres o troncs, e hivernen durant els mesos més freds, de novembre a març. Quan se senten amenaçades fugen a l'aigua, on romanen amagades al fons o es fan les mortes; en cas de sentir-se acorralades en terra, fan honor al seu nom, imitant l'aspecte i comportament dels escurçons: enrosquen el cos i aplanen el cap , que adquireix forma triangular. Si el perill continua, bufen i fingeixen un atac però molt rarament arriben a obrir la boca i menys encara a mossegar. Si malgrat tot, el perill no ha cessat, segreguen un líquid d'olor nauseabund a través de les seves glàndules cloacals que normalment fa desistir als seus atacants.
REPRODUCCIÓ
La maduresa sexual de la Natrix maura té lloc entre els 2 i 3 anys, en el cas dels mascles, i entre els 3 i 4 anys, en el cas de les femelles. El període de zel es produeix a mitjans de primavera i a la tardor. Els mascles persegueixen a les femelles receptives, enroscant-se al voltant del seu cos, arribant a formar "madeixes" de serps, i dipositen el seu esperma a les vies genitals, on pot romandre fèrtil durant diversos anys. La posada, de 2-32 ous -depenent de la mida de la femella-, té lloc durant els mesos de maig i juny, oculta sota pedres, arrels o en galeries. Després d'un període d'incubació d'uns 40-45 dies neixen les cries, d'uns 15 a 18 cm, proveïdes d'un petit dent corni que els hi permet trencar la closca de l'ou. Durant els primers anys creixen de forma ràpida. Poden arribar als 15 o 20 anys d'edat, encara que és extrany trobar exemplars tan vells.

Exemplar jove de serp d´aigua
FACTORS D´AMENAÇA
L'estat de conservació de la serp d'aigua està catalogada com de "Preocupació menor" (LC), per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa i els Recursos Humans). No es considera particularment amenaçada, encara que la seva supervivència està supeditada a la qualitat del seu entorn natural. Entre els seus enemics naturals trobem diferents espècies d'aus aquàtiques, rapinyaires diürnes i nocturnes, mamífers i fins i tot altres espècies de serps de major tamany. Entre els factors de risc extern que posen en perill aquesta espècie destaquen dos: el deteriorament dels mitjans aquàtics (contaminació, sobreexplotació, etc.), i l'animadversió general que encara provoquen en la societat les serps. Molts exemplars moren, encara, a mans de desaprensius o atropellats a les nostres carreteres.


Fonts consultades:
-
www.faunaiberica.org. Culebra viperina (Natrix maura).
-
www.elviejoforestal.blogspot.com. El rincón del viejo forestal.
-
www.sierradebaza.org. Fichas de fauna de la provincia de Granada (Reptiles). Culebra viperina (Natrix maura). Eduardo Escoriza.
-
www.vertebradosibericos.org. Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles. Culebra viperina (Natrix maura).
-
www.asturnatura.com. Natrix maura.
-
www.mna.es. Natrix Maura. Culebra viperina.

dilluns, 27 de desembre del 2010

19 º Concurs Fotogràfic "Delta del Llobregat

Neu al Prat

El passat divendres, 12 de novembre de 2010, va tenir lloc en "La Porta del Delta" del Prat de Llobregat, el veredicte del dinovè concurs de fotografia "Delta del Llobregat", que organitza l'Agrupació Fotogràfica Prat ", en col.laboració amb el Departament d'Urbanisme, Territori i Medi Ambient de l'Ajuntament del Prat de Llobregat; amb l'objectiu de difondre la bellesa i els valors naturals d'aquest territori.
Durant la deliberació, que va estar oberta al públic i va comptar amb nombrosa assistència, els jutges van valorar unes dues-centes fotografies corresponents a les tres categories participants: paisatgisme, caça fotogràfica en color i macrofotografia en color. El jurat, després de gairebé dues hores de deliberació, va acordar els següents premis i accèssits:

Categoria Paisatgisme:
1 º Jordi Llorca. Camp
2 º Lluís Mora. Prat I
3 º Santiago Faula. Arribant al Semàfor
Categoria Caça fotogràfica en color:
1 º Joan Guillamat. Camuflatge
2 º Francisco Valverde. Grua
3 º Jaume Iglesias Caballé. Amor de mare
Categoria Macrofotografia en color:
1 º Luis Leandro Serrano. Sobre l' aigua
2 º José Manuel Sesma. Atrapats a la xarxa
3 º Antonio Navarro. Contrast
Menció especial a la imatge que reflecteixi millor la biodiversitat del Delta del Llobregat:
Ramón Lasheras García. Eriçó fosc
Accèssits:
Lluís Mora. Camí
Joan Guillamat. Athene noctua
Andreu Noguero. La figa
Joan Pascuet. Nyam, nyam, martinet menut

Eriçó fosc

El lliurament de premis tindrà lloc el dia 10 de desembre de 2010, a les 20 hores, en "La Porta del Delta", i coincidirà amb la inauguració d'una exposició fotogràfica combinada, en format digital i paper, en la qual es mostraran tant les obres premiades com la resta de les presentades. L'exposició romandrà oberta al públic des del dia 10 de desembre de 2010 fins al dia 15 de gener de 2011. A més, les obres presentades s'exposaran en format digital de baixa resolució a la web "La Porta del Delta" (www.laportadeldelta.cat) i d´altres webs municipals. Les fotografies guanyadores es poden veure a la web de l'Agrupació Fotogràfica Prat, en l'enllaç: http://www.afprat.org/.

Personalment, estic molt content amb el resultat aconseguit. Tot i que és la primera vegada que participo en aquest concurs, i davant de l'alt nivell de les fotografies presentades, he obtingut una menció especial amb motiu de la celebració de l'Any Internacional de la Biodiversitat i he estat finalista en la categoria de paisatgisme amb l'obra: "Neu al Prat". Amb una mica de sort, podrem veure dues o més fotografies meves en l'exposició de La Porta del Delta. Ara, a preparar ja la càmera fotogràfica per al proper concurs Delta del Llobregat, que celebrarà l'any 2011 la seva edició número vint. I moltes felicitats als guanyadors!

Anguila (Anguilla anguilla)


Les anguiles sempre han estat envoltades de misteri a causa de la manca de coneixements fins a dates recents, tant de la seva metamorfosi, com de la seva procedència. Antigament existien absurdes "teories" sobre la seva procedència com que eren un producte de la descomposició orgànica d'animals morts, o que naixien de la rosada de la primavera o de les crineres dels cavalls que prenien vida al contacte amb l'aigua. Tampoc van ajudar molt els primers filòsofs o naturalistes, com Aristòtil (s IV aC), que pensava que naixien del fang o Plini el Vell (segle I) que assegurava que es reproduïen fregant el seu cos contra les roques. El problema és que ningú havia vist mai els ous o l'esperma d'aquesta espècie, pel fet que els òrgans sexuals augmenten de mida i s'omplen d'ous quan els adults abandonen els rius i s'endinsen en els oceans per reproduir-se.
El primer en acostar-se a la veritat va ser Francesco Redi, que l´any 1684 va assegurar que les anguiles no naixien al riu si no al mar, en observar com les anguiles adultes baixaven pel riu a la tardor i sis mesos més tard, a la primavera, ascendia un gran nombre d'exemplars joves. El que Redi no podia imaginar-se és que els individus joves que arribaven no eren les cries dels adults que havien baixat la tardor anterior, si no dels adults que havien iniciat el seu periple migratori cap al mar dels Sargassos cinc anys abans. Ningú ho va creure ...
No va ser fins l'any 1896 quan es va descobrir el misteri. Els investigadors italians Grassi i Calandrucio estudiaven larves de leptocéfals en un aquari quan van descobrir la seva metamorfosi fins a convertir-se en anguiles.
El danès Johan Schmidt, després d'un rastreig incessant, va fixar el seu naixement al mar dels Sargassos l'any 1922.

Exemplars adults d´anguila platejada al Canal de la Dreta (Prat de Llobregat)
MORFOLOGIA
L'anguila passa per una sèrie d'estadis evolutius des del seu naixement fins a la maduresa: ou, larva (leptocéfal), angula, anguila groga i anguila platejada.
Larva: Els leptocéfals són transparents, amb forma de fulla de salze, cap petit i cos comprimit lateralment. S'assemblen més als llenguados que a les anguiles, de manera que es va creure que era una espècie diferent, Leptocephalus brevirostris, nom que encara mantenen les larves.
Angula: Presenta ja aspecte anguiliforme. Inicialment és transparent, tot i que conforme va creixent va adquirint una tonalitat característica marró-verdosa, amb la part ventral blanca o groga i amb punts blancs o grisos als laterals. Pot créixer fins als 80 mm.
Anguila groga: Presenta ventre groc i dors de color negrós amb la línia lateral visible i escates cicloideas petites i líptiques. El cos és anguiliforme, amb la part posterior més comprimida, cap allargat, ulls rodons i mandíbula inferior prominent. No té aletes pelvianes, amb aletes pectorals ben desenvolupades i la dorsal, cabal i anal, unides en una contínua que s'arrodoneix en la cua. La longitud mitjana és d'uns 40 a 50 centímetres, sent les femelles més grans que els mascles.
Anguila platejada: Els individus assolen major tamay i adquireixen tons platejats que comencen en els laterals i s'estenen des de la zona ventral fins a la cua. Posteriorment el dors i els laterals s'enfosqueixen Els canvis estan relacionats amb l'augment de l'activitat natatòria per la proximitat de la fase de maduració i migració reproductora. Els ulls es fan més grans, diferenciant-se de l'anguila groga. Els mascles poden arribar a viure de 6 a 12 anys, mentre les femelles poden assolir de 9 a 20 anys fins a la fase de maduració sexual. La pell està recoberta per una secreció mucosa molt viscosa i esmunyedissa.
Exemplar jove d´anguila groga. Canal de la Dreta
ALIMENTACIÓ
El règim alimentari de l'anguila és omnívor, és a dir, que s'alimenta de tot tipus de matèria orgànica. La mida de les preses depèn de la grandària de l'individu, sent les més habituals les larves d'insectes, mol.luscs, crustacis, petits peixos o matèria en descomposició. Durant la migració que els exemplars adults reproductors realitzen al mar dels Sargassos no ingereixen cap tipus d'aliment.
COSTUMS
L'anguila és una espècie excavadora que habita els fons aquàtics (bentònica), preferint els substrats tous de sorra o fang. Els seus hàbits són fonamentalment nocturns, encara que poden mostrar-se actives durant els dies ennuvolats o plujosos. Les anguiles no presenten comportament gregari durant cap de les etapes evolutives, encara que poden coincidir en gran nombre en els estuaris o desembocadures dels rius per un interès comú. Les femelles emigren a la capçalera dels rius mentre que els mascles es queden a les desembocadures o en els seus trams inicials.
REPRODUCCIÓ
Entre els mesos de març a juliol té lloc en les profunditats del mar dels Sargassos el cicle reproductiu de les parelles d'anguiles que culminarà amb la mort de les parelles reproductores. Els ous pugen a la superfície, on eclosionen per convertir-se, uns tres mesos més tard, en larves d'uns dos centímetres, anomenades leptocéfals, que suren inerts en les aigües deixant-se portar per la gran corrent del Golf per començar una extraordinària migració transoceánica.
DISTRIBUCIÓ
L'anguila europea és present a tota l'Europa occidental, nord d'Àfrica i fins i tot en la conca del mar negre, encara que en un nombre molt inferior al que hi havia fa unes dècades. A la Península Ibèrica és present en tots els rius, costes amb praderia de posidònia, llacunes salobres, estuaris i tot tipus de cursos d'aigua dolça: canals, sèquies, llacs, estanys, pous i fins i tot en el clavegueram urbà. És una espècie que tolera molt bé les variacions de salubritat i temperatura de l'aigua. A Catalunya l'entrada de les anguiles als rius té lloc, fonamentalment, entre els mesos d'octubre i novembre.
AMENACES
L'anguila era una espècie molt abundant a principis del segle XX, tot i que actualment es troba greument amenaçada per diversos factors: la destrucció i degradació dels seus hàbitats naturals, l'obstaculització de les seves vies migratòries, la sobrepesca i la contaminació de les aigües . Segons estudis recents, en la dècada dels vuitanta es va produir l'extinció del 80% dels individus, no quedant avui més que l'1 o 2% de la població original. En l'actualitat l'anguila es troba en recessió i està catalogada com a espècie vulnerable i protegida pel CITES (Convenció sobre el comerç internacional d'espècies amenaçades de FAUA i flora silvestres). La Unió Europea va dictar una sèrie de normes l'any 2007 que establien mesures de protecció per a la recuperació d'aquesta espècie, catalogada com en perill crític d'extinció per la Unió Internacional de la Conservació de la Natura. El Consell de Govern de la Junta d'Andalusia, donant compliment a aquesta normativa, va aprovar el passat 3 de novembre un decret de disposicions entre les quals destaca una moratòria de deu anys per a la pesca d'anguiles en qualsevol de les seves fases de desenvolupament, tant en aigües continentals, com en marítimes interiors. Desitjem que les mesures adoptades tinguin continuïtat en la resta de les comunitats espanyoles, encara que els interessos econòmics creats al voltant d'aquest peix són tan importants que dubto que la moratòria arribi a tenir caràcter general. Entre els depredadors naturals de l'anguila trobem la llúdriga, el corb marí gran, el gall, el peix gripau i el bernat pescaire.
CURIOSITATS
Un dels aspectes que més ha intrigat a investigadors i profans pel que fa a les anguiles ha estat el de la seva increïble migració transoceànica. Les larves d'anguila -leptocephalus brevirostris-, suren a la superfície del mar dels Sargassos, a l'oceà Atlàntic, deixant-se arrossegar pels corrents oceànics, com el del Golf, que les portarà fins a les costes catalanes, a uns cinc mil quilòmetres de distància , en un període d'aproximadament tres anys. No se sap per què, però cap larva equivoca el seu camí: mai s'han capturat anguiles europees a Amèrica del Nord, ni americanes a Europa. Quan arriben als estuaris semblen cucs blancs d'uns set centímetres de longitud i al voltant de mig gram de pes. Als estuaris es convertiran en angules, guanyant pes i mida. Mentre les femelles són a la capçalera dels rius i els mascles romanen als estuaris, completaran la fase d'anguila groga, mostrant un comportament més sedentari. Després de l'inici de la maduració sexual els individus reproductors tornen al mar, ja convertits en anguiles platejades, realitzant una nova migració transoceànica que les portarà, de nou, al mar dels Sargassos. El viatge dura, aproximadament, uns cinc mesos. Una vegada completat el cicle reproductor les anguiles platejades moriran al mateix mar que les va veure néixer; però uns mesos més tard, a la primavera, els ous fecundats ascendiran a la superfície i eclosionarán en forma de larves, els seus descendents, donant inici a una nova migració.



DOCUMENTACIÓ CONSULTADA:

- Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Sociedad de Amigos del MNCN. Anguila – anguuilla anguilla (Linnaeus, 1758). Miren Gómez-Juaristi. Facultad de Biología, Universidad Complutense, Madrid y Alfredo Salvador. Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC).
-
www.vertebradosibericos.com. nguila (Anguilla anguilla). Juan M. Varela.
-
www.apiciusysuslibros.blogspot.com. La angula, el largo y tenaz viaje.
-
www.nationalgeographic.com. Anguilas, las viajeras misteriosas.

Clic Prat 2010

Guanyadors Clic Prat 2010. D´esquerra a dreta: José Luís Gómez, Queralt Miró, Eric Lasheras y Juan David Cermerón

Un any més, dins d´el marc de la Festa Major del Prat de Llobregat, ha tingut lloc el concurs de fotografia Clic Prat, que aquest any ha arribat a la seva vuitena edició. Organitzat per l'Agrupació Fotogràfica Prat i el Centre Cívic Jardins de la Pau, aquest any ha coincidit, a més, amb la Foto festa 2010, dedicada al món de la fotografia, que ha comptat amb xerrades, tallers per a adults i nens, i exposicions. De les gairebé 200 fotografies presentades al concurs s'han seleccionat 48, que seran exposades a la primera planta del Centre Cívic Jardins de la Pau, des del dia 17 d'octubre fins al 12 de novembre.

El lliurament de premis va tenir lloc diumenge passat, 17 d'octubre, a la mateixa sala de exposicions, i va tenir com a guanyadors a:
Categoria a partir de 17 anys:
- Primer premi, dotat amb 150 €, per Juan David Cermerón.
- Segon premi, dotat amb 100 €, per a José Luis Gómez.
Categoria fins a 16 anys:
- Primer premi, dotat amb lot fotogràfic, per Eric Lasheras.
- Segon premi, dotat amb lot fotogràfic, per Queralt Miró.
La categoria fins a 10 anys ha estat declarada deserta, en no haver-se presentat concursants.

El jurat nomenat per a l'ocasió estava compost per personal del Departament de Cultura de l'Ajuntament del Prat, membres del Centre Cívic Jardins de la Pau i socis de l'Agrupació Fotogràfica Prat. En aquesta edició, el concurs fotogràfic ha comptat amb l'aportació de 26 participants, i la qualitat de les obres presentades, al meu parer, és notablement superior a la d'edicions passades.

D'altra banda, cal destacar que el repartiment de premis ha estat molt similar al de l'any passat: A la categoria de fins a 16 anys, Eric Lasheras i Queralt Miró, repeteixen premi i oposició; mentre que a la categoria a partir de 17 anys, torna a guanyar Juan David Cermerón. La novetat, ve de la mà de José Luis Gómez, segon premi en categoria d'adults i de Sandra Narvascuez que, tot i no haver obtingut cap guardó, ha aconseguit col.locar a l'exposició ni més ni menys que 6 fotografies. Les fotos seleccionades poden ser vistes a la web: www.flickr.com/photos/28294517 @N08/sets/72157625002061918,

D'altra banda volia aprofitar per fer una sèrie de suggeriments relacionades amb el concurs Clic Prat que crec que podrien arribar a ser útils per a properes edicions:
1. Tots els premis haurien de comptar amb un trofeu acreditatiu.
2. Podria instaurar-se un tercer premi a les categories a partir de 10 anys i anul.lar la categoria de menors, si no té concursants.
3. Els premis corresponents a categories inferiors podrien consistir en un val per a un comerç del Prat, en lloc d'una cistella de productes. D'aquesta manera, el guanyador podria aprofitar-lo en allò que més "necessités".
4. Crec que les fotografies seleccionades i guanyadores no estan prou aprofitades. S'haurien d'utilitzar per a activitats relacionades amb el municipi: cartells, webs, fullets, postals ...
5. Considero que és injust que totes les fotografies exposades quedin en poder de l'organització a canvi de res. Hauria d'haver un premi, encara que fos mínim, a totes les fotografies seleccionades que no hagin obtingut premi en el certamen (si més no, un diploma). En cas contrari, caldrà pensar-s'ho dues vegades a l'hora de renunciar a les teves millors imatges.
Per finalitzar, volia agrair als socis de l'Agrupació Fotogràfica Prat i al personal del Centre Cívic Jardins de la Pau la seva col.laboració desinteressada en aquest tipus d'esdeveniments i felicitar-los per haver sabut mantenir en secret, fins a l'últim moment, el veredicte d'aquest certamen.

Cranc de riu roig americà (Procamburus clarkii)


MORFOLOGIA
El cranc roig americà pot arribar a fer fins a 15 cm, tot i que la longitud mitjana d'un adult sol ser d'uns 10 cm. La seva coloració és molt variable, des del vermell intens fins el verd, negre o marró, presentant els individus més joves una coloració més clara. Els mascles tenen les pinces més llargues i el primer parell de pleópodes (apèndixs nedadors de l'abdomen) més desenvolupats, formant l'òrgan reproductor. Es diferencia del cranc autòcton (Austropotamobius pallipes), per ser més gran, tenir unes pinces més llargues i amb protuberàncies i perquè el seu esquelet és més dur i de consistència vítria.
DISTRIBUCIÓ
Aquesta espècie invasora és originària del nord-est de Mèxic i centre-sud dels Estats Units, tot i que actualment es troba estesa per Europa, Amèrica Central, Amèrica del Sud, Àfrica o Hawaii. Va ser introduïda, amb fins comercials, als aiguamolls del Guadalquivir, l'any 1974 i des de llavors no ha deixat d'estendre's per tota la geografia del nostre territori. És una espècie molt tolerant amb la qualitat, salubritat i fluctuació estacional de l'aigua. Es troba, pràcticament, a tots els medis aquàtics: aiguamolls, pantans, embassaments, rius, etc. Prefereix els substrats tous, rics en vegetació i matèria orgànica, on excava llargs túnels per refugiar-se.
ALIMENTACIÓ
El cranc roig americà és una espècie omnívora que s'alimenta de petits invertebrats i peixos, carronya o vegetació.
COSTUMS
Es troben actius des del crepuscle fins a l'alba, i, per tant, és una espècie fonamentalment nocturna. Durant els mesos freds romanen enterrats en els seus refugis o en galeries excavades. És una espècie poc sociable, i pot lluitar pel seu territori que defensa amb gran agressivitat. Durant els dies ennuvolats o de pluja són capaços de sortir de l'aigua i recórrer grans distàncies a la recerca de nous territoris.
REPRODUCCIÓ
El període reproductiu s'inicia a partir del mes d'abril i pot constar, si les condicions són benignes, de fins a tres posades. Per poder dur a terme la còpula, els mascles han de ser de mida igual o superior al de les femelles, ja que necessiten subjectar-les i posar-les en posició ventral. Els mascles dipositen el seu esperma dins d´un receptacle seminal que posseeix la femella, on pot romandre actiu durant mesos fins que sigui necessària la inseminació dels embrions. Els ous, entre 100 i 700 depenent de la mida de l'exemplar, romandran adherits a l'abdomen de la femella que els incubarà i oxigenarà fins a la seva eclosió uns 20 a 30 dies després. Les cries, quan neixen, són petites rèpliques dels adults, desproveïdes d'aparell reproductor. Encara que poden arribar a viure fins a tres anys, la taxa de mortalitat d'aquesta espècie és molt elevada.
FACTORS D´AMENAÇA
El cranc roig americà és una espècie invasora en fase de colonització, de manera que no està subjecta a cap mesura de protecció. Tot el contrari, hi ha lleis que prohibeixen i penalitzen el seu alliberament al medi natural per tal d'aturar la seva expansió i protegir les espècies autòctones. És una espècie molt prolífica i agressiva que pot assolir densitats molt elevades. Actualment constitueix el recurs alimentari més important per a nombroses espècies d'aus aquàtiques.
CURIOSITATS
El cranc roig americà va ser introduït amb finalitats comercials per substituir el cranc de riu autòcton, que havia sofert un fort retrocés per culpa de la pesca incontrolada. És una espècie molt prolífica i agressiva, per la qual cosa s'ha convertit en una plaga de difícil solució, desplaçant espècies autòctones d'aus, amfibis i crancs, com el Austropotamobius pallipes, al qual, a més, pot encomanar un nou tipus de fong, el Aphanomices astaci, que té efectes letals al seu organisme. Quan la seva densitat és molt elevada poden arribar a destruir la vegetació subaquàtica, amenaçant la subsistència de diferents espècies d'aus bussejadores. I si tot això no fos suficient, a més dels perjudicis que provoca a d´altres espècies, el cranc roig americà destaca per ser un excavador actiu, capaç de practicar galeries de fins a 1,5 mt de longitud, que ocasionen greus problemes, tant en els hàbitats naturals en els quals es desenvolupa, com a les infraestructures humanes i agrícoles: arrossars, canals, sèquies, camins, ponts, drenatges ... Per tot això, el cranc roig americà està considerat com a una espècie invasora perillosa i tots els esforços s'encaminen cap al seu control i erradicació.



REFERÈNCIES:
-
www.soloinvertebrados.es. Cangrejo rojo americano.
-
www.asociacionanse.org. Cangrejo rojo americano.
-
www.bdb.cma.gva.es. Procamburus clarkii.
-
www.medioambiente.xunta.es. Cangrejo rojo americano.
-
www.wikipedia. Cranc de riu americà.
- Educación Ambiental. Septiembre-Diciembre. Nº 3/Año 2002. Una actividad de educación ambiental basada en observaciones del cangrejo de río americano (Procamburus clarkii) en el Barranco del Cercado (Tenerife, Islas Canarias).

El pit-roig (erithacus rubecola)


El pit-roig és, segurament, la més coneguda i estimada de les aus d'Europa a causa de la proximitat i confiança amb la que es relaciona amb nosaltres. A Espanya se li coneix com “petirrojo”, mentre que al País Basc rep el nom de “txantxangorri”.
MORFOLOGIA
El pit-roig adult és inconfusible per la seva coloració taronja al davant, cara i pit, que contrasta amb la part superior marró olivenca i el ventre blanc grisenc. La seva silueta és, característicament, rabassuda i amb bec i potes fines, cap gran, coll curt i enormes ulls foscos. Amb una mida d'aproximadament uns 14 cm i un pes d'uns 20 grams, poden arribar a viure fins a onze anys, encara que la mitjana de vida és de poc més de dos anys. Encara que entre mascles i femelles no sembla existir diferenciació de sexes (dimorfisme sexual), si n'hi ha entre adults i cries: els joves, fins que realitzen la primera muda són de color gris marró clapejat sense la característica coloració taronja dels adults.
DISTRIBUCIÓ
A la Península Ibèrica és un ocell relativament comú, augmentant les seves poblacions durant els mesos hivernals per l'arribada d'individus migradors procedents del nord d'Europa (Regne Unit, Alemanya, Països Baixos, Txèquia, etc.). Prefereix els boscos humits i frondosos amb abundant vegetació, encara que se li pot trobar a qualsevol parc o zona espaiosa propera a una font d'aigua on poder beure i arreglar-se el plomatge.
ALIMENTACIÓ
El pit-roig és un ocell insectívor: s'alimenta de petits insectes, aranyes, cucs, cargols, centpeus o erugues, encara que també pot complementar la seva dieta a base de llavors toves, baies i fruits silvestres, olives o restes de pa d'un menjador. Sol aprofitar el terra recentment remogut per animals o agricultors per buscar les seves preses amb menor esforç.
COSTUMS
És un ocell d'aparença inquieta. Contínuament mou cos i cua, amunt i avall, mentre observa des d'un hostaler. Ambdós sexes són cantaires però, mentre que les femelles només canten durant l'hivern, per defensar el seu territori; els mascles ho fan durant tota l'època d'aparellament per buscar parella i expulsar els mascles competidors. El cant es repeteix des d'abans de l'alba fins a l'arribada de la nit i és un dels més bells que podem escoltar a la Península Ibèrica. El pit-roig és una espècie parcialment migradora. Mentre que les poblacions del sud són pràcticament sedentàries, les del nord poden arribar a recórrer grans trajectes, volant de nit i descansant durant el dia, per fugir dels rigors del fred hivern. El pit-roig és un ocell solitari que només s'aparella durant l'època de cria i defensa el seu territori de manera violenta contra els individus de la seva mateixa espècie.


REPRODUCCIÓ
A mitjan hivern la femella començarà a buscar parella entre els mascles que canten. Durant uns mesos compartiran el mateix territori, però sense mostrar signes de zel fins l'arribada de la primavera. L'època de cria s'estén des de març fins a l´agost e inclou dues postes d'entre quatre a sis ous, de les quals sobreviuran un o dos pollastres per niuada. La femella és l'encarregada de construir el niu, en forma de bol, en qualsevol lloc pròxim a terra: una depressió de la vegetació, entre les tanques, a la soca d'un arbre, dins d´una esquerda, en una sabata abandonada, etc. Pràcticament no abandona el niu durant els 13 a 15 dies que dura la incubació, alimentada pel mascle durant la primera setmana. Els pollets, quan neixen, són cecs i desproveïts de plomes, pel que requereixen tota l'atenció de la seva mare. Romanen en el niu durant uns 13 a 15 dies fins que poden emprendre el vol, encara que seguiran sent alimentats durant unes jornades més pels seus progenitors.
FACTORS D´AMENAÇA
A Espanya, el pit-roig està inclòs al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades. Els riscos més comuns d'aquesta espècie són l´alteració o destrucció del seu hàbitat de reproducció, el rigor dels hiverns o la caça indiscriminada. Un altre handicap amb el qual ha d'enfrontar-se aquest petit ocell és el de la parasitació dels seus nius pel cucut, sent un dels seus hostes més freqüent.
CURIOSITATS
L'ornitòleg i biòleg britànic David Lack, autor del llibre La vida del pit-roig, relata diverses anècdotes referents a aquest simpàtic ocell: un matí, quan tornava d'esmorzar, va descobrir entre els llençols oberts del seu llit a una femella que construïa un niu. Decidit a no molestar-la va deixar l'habitació tal com estava durant un mes, fins que els pollets van volar. D'altra banda, encara més insòlit és el cas de la femella de pit-roig que va construir un niu entre un quart de deu del matí i la una de la tarda a la butxaca de la jaqueta d'un jardiner, que penjava d'una perxa. Curiositats a part, recentment s'ha descobert que els pit-rojos tenen petites partícules magnètiques a la retina del seu ull dret que els hi permeten veure els camps magnètics terrestres per poder orientar-se en les seves migracions.


REFERÈNCIES:
-
www.sorianos.org. El petirrojo.
-
www.faunaiberica.org. Petirrojo.
-
www.sierradebaza.org. El petirrojo.
-
www.pajaricos.es. Petirrojo europeo.
- IBERIA. Con las especies españolas protegidas. Petirrojo. Francisco J. Purroy.
-
www.proyectoverde.com. El petirrojo: Una nota de color en el frío invierno. Elvira Sánchez. Dra. en Biología.
-
www.factoides.com.ar. Los petirrojos pueden ver el campo magnético terrestre.
-
www.avesdeuruguay.com. Campo magnético para la orientación.
-
www.ibercajalav.net. Petirrojo. Javier Blasco-Zumeta.
-
www.wikipedia. Petirrojos.

diumenge, 26 de desembre del 2010

Calendari natural del Delta: agost

Agost és el vuitè mes de l'any en el nostre calendari gregorià i té 31 dies - després explicaré per què -. Rep el nom en honor a l'emperador romà August Octavio que, no volent ser menys que el seu antecessor Juli Cèsar, va decidir que ell també tenia dret a tenir el seu propi mes, i va canviar el de Sextilis per Augustus. Però, no content amb això, procediria després a l'alteració de diversos mesos, fins a aconseguir que l'agost, que llavors tenia tan sols 29 dies passés a tenir també 31. Per això, dos mil anys després, tant juliol com agost tenen 31 dies cada un. Durant aquest mes podem gaudir de diferents pluges d'estels: Perseides i Kappa-Cigna.
Refranyer popular:
- Les nits d´agost, les més clares de l´any.
- Ni a l´agost caminar, ni al desembre navegar.
- Agost i setembre no duren sempre.
Climatologia
Tot i que el mes d'agost té fama de potencialment fred en alguns llocs de la península, la zona del delta del Llobregat presenta un clima típicament mediterrani: càlid i molt húmit durant els mesos estivals. Els termòmetres poden assolir i de vegades superar els 30 º C, però l'elevat índex d'humitat existent a l'aire fa que la sensació real de xafogor sigui gairebé insuportable. Durant aquest mes, les precipitacions continuaran sent escasses, però no per això, descartables i poden donar lloc a fortes tempestes "d'estiu". Durant el transcurs del mes, els dies s'escurçaran i les nits s'allargaran, suavitzant gradualment les temperatures.
LES CABANYOLES.
Les cabanyoles són una forma popular de predicció meteorològica a llarg termini a partir de l'observació del temps, durant els dies corresponents al mes d'agost. Encara que aquest mètode no té cap validesa científica, els seus resultats, quan es fan per personal expert, poden arribar a ser molt encertats. Per a la seva realització s'utilitzen diversos procediments, entre els quals destaquen: La predicció a 13 i a 24 dies. El mètode de predicció a 13 dies consisteix en assignar un mes, corresponent a l'any vinent, a cada dia d'agost: Dia 2 (gener), 3 (febrer), 4 (març), 5 (abril), 6 (maig), 7, (juny), 8 (juliol), 9 (agost), 10 (setembre), 11 (octubre), 12 (novembre) i 13 (desembre), deixant el dia 1, com la denominada "clau de l'any", que serà el que doni valor a la resta de les prediccions. El mètode de predicció a 24 dies funciona de manera semblant, però a partir de 2 prediccions conjuntes, una ascendent i una altra descendent: cabanyoles D'ANADA: Dia 1 (agost), 2 (setembre), 3 (octubre), 4 (novembre) , 5 (desembre), 6 (gener), 7 (febrer), 8 (març), 9 (abril), 10 (maig), 11 (juny) i 12 (juliol). Cabanyoles DE TORNADA: Dia 13 (juliol), 14 (juny), 15 (maig), 16 (abril), 17 (març), 18 (febrer), 19 (gener), 20 (desembre), 21 (novembre), 22 (octubre), 23 (setembre) i 24 (agost).
Refranyer popular:
- Tempesta a l´agost, bons raïms i millor most.
- Agost i setembre no duren sempre.
- Per l´agost, bull la mar i bull el most.
- Per la Mare de Déu d´agost, a les set ja és fosc.

Cultius
Agost és el mes de la fruita. Als nostres camps, les tasques d'abonament s'intensifiquen, mentre la recollida continua a bon ritme. És temps de: blat de moro, tomàquets, albergínies, pebrots, patates, espinacs, carbassó, cogombre, julivert, mongeta tendra, raves, síndries, melons, peres, pomes, préssecs i prunes, entre d´altres productes. Mentre la ciutat es suma a la letargia de les vacances, al camp les labors de sembra encara no han culminat. Aprofitant les primeres hores del matí o les últimes hores de la tarda, els pocs terrenys que encara queden en guaret, es vestiran amb nous productes: espinacs, raves, bledes, enciams, coliflor tardana, api, pastanaga, porros o escaroles.
A l'àmbit de l'avicultura, es fa imprescindible l'ús de refrigeració o una ventilació adequada per millorar les condicions de les aus. L'escassetat d'ous durant aquest període incrementa notablement el seu valor econòmic.
Refranyer popular:
- Agost i verema n´hi ha cada any, uns amb guanys i d´altres amb danys.
- La Mare de Déu d´Agost, diada molt assenyalada, maduren albercocs i alguna pruna de frare.

El medi natural
Si al medi rural agost és el mes de la fruita, al medi natural, agost és el mes dels insectes. Durant aquest període tot tipus d'insectes proliferen per tot arreu, assegurant el suport de multitud d'aus, rèptils i algun mamífer. Durant les hores de màxima calor, quan la resta de la natura viu en estat de letargia, llagostes, cigales, libèl.lules, escarabats i borinots, canten i brunzen per tot arreu, trencant l'aparent pau regnant. Més tard, amb l'arribada de la nit, les hores de foscor s'ompliran amb el estridular dels grills, el brunzir dels molestos mosquits o el raucar de granotes i gripaus, lliurats per complet al seguici i l'aparellament. Als nostres prats i camps, a l'empara de la calor sufocant, floreix la trencadella i maduren fruits i baies silvestres, com la esbarzer o la grosella. És el moment, també, en què les cries de la serp verda abandonin els seus refugis, iniciant així el seu perillós periple vital. A mesura que el mes avança, finalitzen les activitats reproductives iniciades durant la primavera per donar pas a d´altres com la migració, més relacionades amb la tardor. Durant aquest mes, els alegres falciots comencen a abandonar-nos, deixant els nostres cels, orfes de la seva algaravia constant. Els camallargues, corriols i la resta de les aus migratòries també es preparen per tornar a Àfrica, un cop finalitzat el procés de reproducció. Amb la tardor a les portes, s'acosten nous canvis al delta del Llobregat. Però aquesta, serà ja una altra història ....
Refranyer popular:
- Cada cosa al seu temps, com les figues a l ´agost.
- Agost arribat, el porc tancat.
- Les gallines d´agost, les millors ponedores són.




Referències:
-
www.wikipedia.com. Agost
- Calendari dels pagesos.
-
www.culturitalia.uibk.ac.at. (refranes)
-
www.juancastaneira.multiply.com
- www.meteored.com
- Calendari astronómic.
- Wikipedia. Cabañuelas.
-
www.meteogrup.es. Cabañuelas.
-
www.xtec.cat. Dites i refranys d´agost.
- www.elrefranyer.cat.

Calendari natural del Delta: juliol


Capvespre des de la platja del Prat

Juliol és el setè mes del nostre calendari gregorià i el cinquè del primitiu calendari romà. Originalment es denominava Quintilis i comprenia ni més ni menys que 36 dies. Però, Ròmul, primer i Numa, després, el van reduir a 30, fins a adoptar, finalment, els 31 actuals, per ordre del mateix emperador Juli Cèsar, al qual deu no només la seva durada, sinó també la seva nomenclatura actual. El dia 13 té lloc el Afeli solar, és a dir, el punt més allunyat de l'òrbita del nostre planeta al voltant del sol. Concretament, estarà situat a més de 152 milions de quilòmetres, encara que la calor imperant durant aquests dies, sembli assegurar tot el contrari. Durant aquest mes podem gaudir de diferents pluges d'estels: Piscis Austrínides, Delta-Acuáridas del sud i Alfa-Capricorno. A aquelles persones que no tinguin la fortuna de gaudir d'unes merescudes - o immerescudes - vacances, no els quedarà més remei que mirar cap al cel, esperant una pluja que no arriba i beure i suar intentant afrontar els rigors d'un estiu inclement, que sembla que mai s'acaba ..
Refranyer:
- Pel juliol, beure i suar, i la fresca buscar.
Climatologia
Juliol és el mes més calorós de l'any. Els cels clars es succeeixen dia rere dia, monòtons, amb unes quinze hores de sol implacable que provoquen un ambient calorós i humit, molt difícil de suportar per a qualsevol ésser viu, sempre a l'empar d'una ombra o un element de refresc. De vegades, masses d'aire sec i càlid procedents del Sàhara travessen la península de sud a nord, provocant els temuts cops de calor, tan perjudicials per a la fauna com per als humans. La naturalesa es mostra cruel i despietada. Els rigors de la calor i la sequera passaran una terrible factura a la fauna i flora del delta del Llobregat: aiguamolls, canals i llacunes s'assequen truncant la vida de nombrosos éssers vius que no podran sobreviure a la desaparició cíclica dels seus hàbitats naturals o llocs d'abeurador.
Refranyer popular:
- Al juliol, aigua ve i tovallola va, i l'estiu ja passarà.
- Encara que rares, molt violentes són per juliol les tempestes.
- Per molt que vulgui ser, al juliol poc ha de ploure.

Cultius
Els treballs de sega i batuda del cereal han conclòs i l'agricultor, un cop separat i net el gra, el vendrà al mercat quedant-se una quantitat com llavor i suport. És un moment àlgid per a les feines agrícoles. Durant els mesos de calor serà imprescindible regar de manera assídua i abundant els nous planters: raves, naps, enciams, porros, cols, carxofes, pastanagues, bledes, llombardes, cabdell i bròquil, entre d´altres. El tractament fitosanitari dels fruiters continuarà també durant aquest mes, encara que amb menor intensitat. D'altra banda, la cistella de la compra continua aquest mes excelentment servida amb els rics productes de l'horta del Baix Llobregat: raves, carxofes, espinacs, carbassó, cogombres, julivert, mongeta tendra, patates, pebrots, tomàquets, albercocs, peres, préssecs i prunes. A l'àmbit de l'avicultura s'incrementa l'atonia en les tasques de posta, mentre augmenta el nombre de pollastres de carn sacrificats, destinats al creixent mercat alimentari.
Refranyer popular:
- Al mes de juliol, a l´era fa bon sol.
- Juliol, les eugues a l´era i els bous al sol.
- Pel juliol, sega qui vol.
- Qui no bat pel juliol, no bat quan vol.
- El bon nap, per Sant Jaume ha d´ésser nat.
- La bona col ha de ser feta pel juliol.
- Del juliol cap al darrer, ten ton blat dins el graner, que si no l´hi tens, no t´anirà pas bé.
- Pel juliol, les eugues baten de sol a sol.
- A mig juliol sembra el fesol, o per la Mare de Déu de la Carmeta, a sembrar la mongeta.
- A primers de juliol, sembra el fesol.

El medi natural
La calor estival s'ha instal.lat definitivament al delta del Llobregat. Encara que la majoria de les espècies han culminat ja el període de criança, d´altres, com el fartet, comencen ara el seguici, induïts per l'augment de temperatura de les poques basses on sobreviuen. Els mascles, pomposos, es vesteixen de tons blavosos i taronges, a fi d'atreure les poques femelles que encara resideixen al nostre delta. Si hi ha sort, aviat hi hauràn nous alevins del conegut "Peix del Prat" nedant per les basses de la Reserva Natural del Delta del Llobregat. Una promesa de continuïtat per en un futur cada vegada més incert... Sota el sòl abrasador, ha conclòs la incubació espontània dels ous de serps i sargantanes. No lluny, oculta sota una pedra, la femella del lludrió dóna a llum les seves cries. En els canals i basses que encara disposen d'aigua ha finalitzat la metamorfosi de granotes i gripaus que seran testimonis, un any més, de la sorprenent migració anual de les formigues alades: mascles i femelles, amb capacitats reproductores, que seguint la crida de la natura, abandonaran simultàniament els seus nius, aprofitant la frescor després de la tempesta d'estiu. Nombroses espècies d'aus no passaran per alt aquesta oportunitat ...
Refranyer popular:
- Per Santa Anna no hi ha somera dolenta i per Santiago no hi ha mal cavall. (24 i 25 juliol).
- Per Sant Joaquim i Santa Anna pinten el raïm, per a la Verge d'Agost, ja estan madures.
- Al juliol és gran tabarra, el cant de la cigala.
- Juliol normal, seca la font.


Referències:
-
www.wikipedia.com. Julio
- Calendari dels pagesos.
-
www.culturitalia.uibk.ac.at. (refranes)
-
www.juancastaneira.multiply.com
- www.meteored.com (Algunos refranes del mes de junio. Refranero climático del mes de julio.
- Calendari astronómic.
-
www.xtec.cat. Dites i refranys de juliol.
- www.elrefranyer.cat.

Calendari natural del Delta: juny

Juny, del llatí Iunius, és el sisè mes de l'any del nostre calendari Gregorià i el quart en el primitiu calendari romà. Estava dedicat, pel que sembla, a Junio Bruto, fundador de la República romana, encara que altres corrents de pensament l'identifiquen amb la deessa Juno, o amb la joventut. El dia 21 de juny marca, en el nostre hemisferi nord, el solstici d'estiu, mentre que en l'hemisferi sud dóna inici al solstici d'hivern. Nombrosos refranys i festes populars, com la de Sant Joan, fan referència a aquest esdeveniment, fent especial èmfasi en el fet de que és el dia més llarg, o la nit més curta de l'any. Astronòmicament, el solstici d'estiu marca la meitat de l'estiu, encara que cultural i meteorològicament, s'interpreta com el seu inici. Durant aquest mes podem gaudir de la pluja d'estels conegudes com Bootes i de la contemplació, a primera vista, d'un nou estel, l'anomenat C/2009 R1 , descobert recentment per Robert H. McMaught, des de l'observatori australià de Siding Spring Survey, que travessarà el nostre firmament durant els primers dies del mes.
Refranyer popular:
- Sense engany, la nit de Sant Joan, és la més curta de l'any.
Climatologia
El mes de juny està associat a l'inici de l'estabilització meteorològica, a pesar de que les tempestes encara són freqüents durant aquest mes, podent desembocar en pedregades. A partir de la segona desena les temperatures augmentaran progressivament, originant un clima predominantment sec, assolellat i xafugós. A partir d'aquí començarà l´anomenada "estació seca", que abasta els mesos de juny, juliol i agost, i que es caracteritza, sobretot, per la pràctica absència de pluges, que unida a la disminució del cabal dels rius , ara en règim d'estiatge, assecarà aiguamolls i canals i canviarà el color dels nostres prats, del verd vital a l'ocre amenaçador.
Refranyer popular:
- Al juny, l´estiu no és lluny.
- Pel juny, cada gota com el puny.
- Al juny, molt sol i molta son.

Cultius
El mes de juny està consagrat al començament de la sega i arada dels terrenys en guaret, en vistes als nous cultius propers: raves, remolatxa, api, coliflor primerenca, cols tardanes, enciams, albergínies, tomàquets, cogombres, pastanaga , carabasses, carbassó, mongetes, patates, bledes, cabdell o bròquil. Als treballs de sega i posterior batuda del gra s'hauran d'afegir, després, els d'embalatge de la palla i l'aixecament dels rostolls. D'altra banda, la cistella de la compra continua aquest mes molt ben servida amb rics productes de temporada: espinacs, carbassó, cogombre, coliflor, enciam, julivert, mongeta tendra, patates, raves, tomàquets, albercocs, cireres, peres, préssecs i prunes . A l'àmbit de l'avicultura, durant aquests dies, s'incrementarà al màxim el sacrifici i venda de pollastres a mesura que el seu consum augmenta amb l'arribada dels primers turistes. En canvi, el naixement de cries i la posta d'ous, es reduiran dràsticament com a conseqüència de la calor regnant, que ressent de manera negativa a les aus.
Refranyer popular:
- Pel juny, la falç al puny.
- Pel juny segaràs i pel juliol batràs, si vols fer com fan.
- La civada, com l´espelta, per Sant Isidre és desperta.
- Aigua per Sant Joan, celler vuit i molta fam.
- Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa.
- Per Sant Joan, el blat al camp, per Sant Pere, el blat a l´era.
- El blat, primerenc o tardà, pel juny s´ha de segar.

El medi natural
Durant aquest mes de trànsit en el qual la primavera va cedint terreny a l'estiu, les aus que ja han incubat els seus ous - o els aliens -, es lliuren a l'àrdua tasca de la criança. Els insectes, que han augmentat la seva població amb l'arribada de la calor, constitueixen una incomparable font de proteïnes, indispensable per al desenvolupament de multitud d'aus i pollets. En les zones d'aiguamolls, cada vegada més seques pel estiatge, agrons, esplugabous i martinets continuen, també, atenent a la prole més tardana, entre el raucar de granotes, el cant de cigales o el estridular de grills. Algunes plantes, moltes d'elles medicinals, han reservat la seva floració per a aquest període. És el moment de sortir a recollir. També és el moment d'alegrar-se la vista i el olfacte amb la floració dels rosers silvestres. Una cosa que, segurament, passarà desapercebuda per a la resta de la nostra fauna superior, més pendent durant aquests dies de la recerca de maduixes silvestres o de les primeres bacores de la temporada. Als nostres prats, els primers bàndols de pollastres de perdiu i guatlla deambulen curiosos entre una multitud de plantes que lluiten per atreure, mitjançant tota mena de formes, colors i olors, a tot tipus de polinitzadors. No obstant això, l'època de l'abundància ha començat ja el seu declivi amb l'arribada de l'estiu i la sequera i, molt aviat, tot ésser viu haurà de començar una lluita a mort per la supervivència de la qual molt pocs sortiran victoriosos.
Refranyer popular:
- Juny, juliol i agost, ni dona, ni col, ni most.
- Per Sant Joan, el primer bany.
- Verds o madures, per Sant Joan bacores segures.
- Per Sant Joan, bacores menjaràs.




Referències:
-
www.wikipedia.com. Junio
- Calendari dels pagesos.
-
www.culturitalia.uibk.ac.at. (refranes)
-
www.juancastaneira.multiply.com
- www.meteored.com (Algunos refranes del mes de junio. Refranero climático del mes de junio).
- Calendari astronómic.
-
www.xtec.cat. Dites i refranys de maig.

Calendari natural del Delta: maig

Camí del Sorral

Maig és el cinquè mes de l'any del nostre calendari gregorià. Els romans el designaven com maius, que pel que sembla fa referència a la deessa romana Maia maiestas, deïtat consagrada a la fertilitat, la castedat i la salut. També era coneguda com Bona Dea (Bona deessa) o Fauna, per ser filla de Faune. A l'aspecte astronòmic, podem fixar la nostra vista en el firmament per gaudir de l'espectacle de llum i color que ens oferiran les pluges d'estels conegudes com Eta-Acuáridas i Eta- Lírides.
Refranyer popular:
- Maig és el mes de les flors.
Climatologia
Durant aquest mes de maig la climatologia del delta comença a asserenar-se, deixant enrere els rigors de l'hivern. L'estiu està trucant a la porta, i la natura, que és conscient d'això, aprofita aquests dies de calma per lliurar-se al bullici esgotador de la reproducció. Encara poden arribar dies freds (fins al quaranta de maig, no et treguis la casaca, diu el refrany), borrasques carregades d'aigua i dies ventosos e intempestius. Però els cels clars s'imposaran a mesura que avança el calendari, afavorint la proliferació de prats i conreus, que delectaran la mirada de l'observador. Durant aquest mes, igual que amb "febrerillo el boig", cal prestar especial atenció a la penell, ja que el vent pot arribar a ser considerablement molest.
Refranyer popular:
- Aigua de maig, fa créixer el cabell un raig.
- De l´aigua d´octubre i del sol de maig, en neix el blat.
- Fang de maig, espiga d´agost.
- Pel maig, cada dia un raig.

Cultius
El mes de maig, com el d'abril, és un mes de treball exhaust a l'àmbit agrícola, però ben recompensat per l'abundant excedent que s'acumula al graner com una promesa d'esperança i futur, per a un sector cada vegada més castigat i oblidat. Cada plantón, cada hortalissa, cada fruita o verdura que ens ofereix el paisatge constitueix un doble miracle en els temps que ens toca viure. Un, el de la natura que converteix en aliment una llavor d'esperança. Un altre, el de la persona anònima que ho planta, perquè segueix creient, malgrat tot, que el seu ofici és el millor del món, encara que les circumstàncies econòmiques que l'envolten siguin, en la majoria de les ocasions, insuficients o mesquines. Els camps deltaics es vestiran durant aquest mes amb nombrosos productes de l'excel.lent horta del Baix Llobregat: meló, nap, síndria, raves, enciams, albergínies, pebrots, tomàquets, cogombres, carbassó, pastanagues, carabasses, patates, bledes, cols llombardes, coliflors, cols de cabdell i bròquils, entre altres. D'altra banda, podrem omplir la nostra cistella de la compra amb productes de temporada com: faves, pèsols, alls, cebes, albergínies, espinacs, carbassó, carxofa, ceba tendra, cogombres, coliflor, enciam, espàrrec blanc, julivert, mongeta tendra, patates, porros, raves, tomàquets, cireres, préssec o prunes. A l'àmbit de l'avicultura, comencen a posar els polls nascuts a principis d'any. Al principi amb ous de mida petita, però que a poc a poc aniran augmentant a mesura que passin els dies. La posada continuarà a bon ritme fins a l'arribada de la calor, que farà que les gallines ponedores es ressentin, disminuint de forma considerable la seva producció.
Refranyer popular:
- Maig humit, fa el pagès ric.
- Maig hortolà, molta palla i poc gra.
El medi natural
Durant aquest mes de maig la naturalesa fa recollida de les seves millors gales, per delectar-nos amb el meravellós espectacle de formes, aromes i colors, que ofereixen els seus camps florits. És, sens dubte, el millor mes per gaudir de la natura. Entre els prats coberts de flors, gran part de les espècies de la nostra fauna porten al món les seves cries, àvides tant d'aliment, com de coneixement. En els camps floreixen les estepes, que perfumen l'aire atraient la dansa alegre de les papallones. El cucut, mandrós i astut, posa els seus ous en nius aliens, dipositant el dur treball de la criança en mans de progenitors desconeixedors. Orenetes i falciots solquen incansables els nostres cels, absorbits per una prole que no cessa, ni un moment, de reclamar el seu aliment. Espècies com el martinet, el martinet menut, els esplugabous, els agrons blaus, o el rossinyol, veuen augmentar els seus contingents durant aquest mes, amb l'arribada de nous congèneres. Mentrestant, altres més comuns, com el cabusset, el cabussó emplomallat, xarxets, alenes, camallargues, xitxarres, abellerols, rossinyols i cuetes es fan més fàcils d'observar, enfrascats en tasques de reproducció. És un mes per passejar i GAUDIR (amb majúscules), de l'apassionant món de la natura que ens envolta. Que tot i trobar-se tan a prop, ens sembla, en ocasions, tan distant i llunyà.
Refranyer popular:
- Bellesa i flors de maig, en un dia me´n vaig.
- Cada cosa en son temps, i pel maig cireretes.
- Pel maig el rossí es torna pollí.





Referències:
-
www.wikipedia.com. Mayo
- Calendari dels pagesos.
-
www.culturitalia.uibk.ac.at. (refranes)
-
www.juancastaneira.multiply.com
- www.xtec.cat. Dites i refranys del maig.

Calendari natural del Delta: abril

Masia de Cal Nani (Prat de Llobregat)

Abril és el quart mes del nostre calendari gregorià. Els antics romans l'anomenaven aprilis, en llatí, encara que etimològicament no està clar el seu significat. Durant aquest mes podrem observar dues plujes d´estels: les anomenades Lírides, i les anomenades Pi-Puppides. Al llarg d'aquest mes el temps de llum solar augmentarà una hora i quart. Durant aquest mes d'abril es celebra al municipi del Prat de Llobregat l'anomenada "Festa de la Carxofa", un cicle de celebracions gastronòmiques i culturals al voltant del seu producte més característic: la carxofa.
Refranyer popular:
- Per l´abril, llibres i roses mil.
- Per l´abril, flors, olors i predicadors.

Climatologia
El mes d'abril es caracteritza per ser, també, al igual que febrer i març, un mes desconcertant e imprevisible. Amb fama d'informal i traïdor, els dies es succeeixen alternant temperatures primaverals amb d´altres de caràcter marcadament hivernal: els dies clars i assolellats poden donar pas a dies grisos i ennuvolats que poden acabar en fortes tempestes, a vegades acompanyades de calamarsa o gelades.
Refranyer popular:
- A l´abril, aigües mil.
- Abril finat, hivern acabat.
- Abril plovent, maig rient.
- Abril, un de bo de cada mil.
- Gelada abrilera, fam al darrera.
- L´abril, rient, mata de fred a la gent.

Cultius
El mes d'abril és un dels mesos que registren major activitat agrícola, generalitzant-se la sembra de cultius de primavera. És un mes apropiat per a adobar la terra, tant més intens com més intenses siguin les precipitacions i per a l'eradicació de les anomenades "males herbes". Les terres del Delta del Llobregat es veuen sotmeses a un intens conreu marcat per les noves collites i la recollida de productes. Entre les tasques de sembra destaquen les de productes com: meló, raves, síndria, enciam, cols primerenques, carbassó, carxofes, cogombres, albergínies, pebrots, tomàquets, cebes, porros, pastanaga, carabasses, remolatxa, mongetes o bledes. Quant a la cistella de la compra, podem gaudir ara de nombrosos productes: alls tendres, api, espinacs, carxofa, ceba tendra, cogombre, col, coliflor, enciam, espàrrec blanc, faves, julivert, patates, porros i raves. Durant aquest mes es generalitza el rebrot d'arbres i arbustos. És el moment de dur a terme les podes en verd i els tractaments pesticides. Pel que fa a l'avicultura, continua a bon ritme la posta d'ous, per la qual cosa s'haurà de fer ús del rebost per guardar i l'excedent de producció.
Refranyer popular:
- Abril mullat, bo pel plat.
- Abril plujós i maig ventós, fan l´any ric i profitós.
- Per l´abril, cada gota en val mil.
- Per l´abril, ous a mils.
- Si a l´abril sents tronar, ordi i blat no en faltarà.

El medi natural
La primavera per fi ha arribat al delta del Llobregat. Abril és el mes de la primavera per antonomàsia i els nostres camps i prats ho testifiquen fent gala d'una floració abundant i espectacular. La fauna i flora de tot el territori es lliuren a un ritme frenètic de reproducció, encoratjats per uns dies que s'estiren cap a albes més primerenques i ocasos cada vegada més tardans. Les aus migratòries més endarrerides han culminat els seus desplaçaments: rossinyols, xitxarres, papamosques, escorxadors, cucuts, cucuts reials, enganyapastors i collalbas, irrompen al nostre territori brindant una interminable simfonia musical, acompanyades per les freqüents algaravies de pardals, estornells o cotorres, molt ficats ja en activitats reproductives. El raucar de granotes i gripaus irromp en canals, estanys i basses, mentre les larves de petits amfibis van adquirint mida a mesura que avancen en el complicat procés de metamorfosi. Els rèptils, mandrosos després de la llarga letargia hivernal, comencen a abandonar els seus refugis a la recerca del sol que donarà calor i vida als seus cossos. I, encara que els artròpodes i altres tipus d'insectes encara no són freqüents d'observar, ja que els seus millors mesos encara estan per arribar, un ingent nombre d'ells serveix d'aliment al nodrit nombre d'aus que sobrevolen el delta del Llobregat. Els ous de l´ànec coll verd, una de les espècies de reproducció més primerenca, eclosionen omplint canals, aiguamolls i llacs de simpàtics pollets que fan les delícies de curiosos i observadors, mentre les seves mares, incansables, no els perden de vista un moment. Als nostres camps i prats floreixen el cirerer, el trèvol, l'heura, el narcís silvestre, les orquídies i les peònies, o "roses de Sant Jordi". Mentrestant, a les zones més ocultes e inaccessibles del delta, les piares de senglars creixen, deixant només les seves petjades com a testimoni de la seva activitat nocturna. Hi són, però són molt difícils d'observar.
Refranyer popular:
- L´abella per l´abril dóna la cera i l´ovella la pella.
- Matant una mosca a l´abril, se´n maten més de mil.
- Si el tres d´abril el puput no ha cantat, o és mut o és enterrat.
- Si per l´abril el cucut no ha vingut, o és mort o s´ha perdut.




Referències:
-
www.wikipedia.com. abril
- Calendari dels pagesos.
- Lorenzo García de Pedraza. Meteorólogo.
- www.xtec.cat. Dites i refranys de l´abril.

Calendari natural del Delta: març

El Prat nevat. 9 de març de 2010

Març és el tercer mes de l'any del nostre calendari gregorià. El seu nom deriva de la paraula llatina Martius, primer mes del calendari romà, que a la vegada procedeix del vocable Mars, nom que rebia el déu romà de la guerra, Mart. Durant aquest mes, al voltant del dia 21 es produeix un dels equinoccis de l'any. En el nostre hemisferi septentrional es correspon amb l'arribada de la primavera, mentre que a l'hemisferi meridional es relaciona amb l'adveniment de la tardor. El dia 8 de març es celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora o Dia Internacional de la Dona, que commemora la lluita de les dones per la igualtat i el desenvolupament íntegre com a persones. En alguns països està considerat com a festa nacional, encara que aquí, el Dia Internacional de la Dona Treballadora es celebra, com la resta dels dies, treballant. Finalment, cal tenir en compte que l´últim diumenge del mes caldrà avançar els rellotges 1 hora. A les 2:00 seran les 3:00 am, per la qual cosa aquesta nit anirem escassos de son.
Refranyer popular:
- Pel març, els ametllers en flor i el jovent en amor.
Climatologia
El mes de març, al igual que el de febrer, es caracteritza per ser un mes desconcertant e imprevisible. Encara que cada dia sembla més palpable l'arribada de la primavera, l'hivern més rigorós pot aparèixer en qualsevol moment, sembrant amb el seu mantell de fred el paisatge que ja començava a despertar. Durant aquest mes, igual que amb "febrerillo el boig", cal prestar especial atenció a la penell, ja que el vent pot arribar a ser considerablement molest. Pel que fa a la previsió meteorològica, ens pot oferir qualsevol cosa: des de dies primaverals fins a hiverns crus, passant per tota l'àmplia gamma de temperatures, humitats, fenòmens i sensacions possibles ...
Refranyer popular:
- Aigua de març, herba als sembrats.
- Març, marçot, de nit fa fred i de dia calor.
- Març, marçot mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot!
- Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
- Si març “maieia”, maig “marceja”.

Cultius
El mes de març és un dels mesos que registren una major activitat agrícola, ja que s'han alternar els cultius en marxa amb la cura dels cereals, que ja es desenvolupen de cara a l'estiu, portant a terme l'aplicació dels nutrients i desherbantes precisos. Si el clima ho permet, és convenient iniciar la sembra dels cultius hortícoles de primavera. Als camps, ara bé regats i abonats, s'intensifica la sembra i desenvolupament d´alls tendres, api, espinacs, bròquil, calçots, carxofes, cebes tendres, cols, coliflor, enciams, escarola, faves, julivert, patates, porros, raves, pastanagues, bledes, naps, mongetes, cogombres, albergínies, pebrots i tomàquets primerencs. Tota una gamma d'excel.lents productes de la rica horta del Baix Llobregat. A l´àmbit de l'avicultura, cal destacar que els polls nascuts durant aquest mes de març i finals de febrer, són molt preuats a nivell gastronòmic.
Refranyer popular:
- Pel març, la falceta al braç.
- Quan al març trona, l´ametlla és bona.
- Si no llauras pel març, ja no llauraràs.
- Si no podes pel març, no veremaràs.
- Sol i aigua, temps de març.
El medi natural
Amb l'arribada de la primavera comença el nou any natural. La flora i la fauna recuperen el pols vital. Les migracions d'aus es succeeixen: mentre unes arriben, d´altres marxen. La brúixola natural, sempre assenyalant cap al nord. Molts dels rapinyaires migratoris tornen dels seus assentaments al nord d'Àfrica, per ser testimonis del zel d'orenetes, gripaus o marietes. I coincidint amb l'aparició de les primeres flors, els nostres camps s'ompliran de conillets que corren alegres e inquiets pels nostres prats, molestant a llangardaixos i sargantanes que encara badallen, somnolentes, després del llarg son hivernal. La primavera es palpa a l'aire, però, sobretot, es nota en el bullici de les espècies animals que semblen voler recuperar el temps perdut o "adormit", durant el cru parèntesi hivernal.
Refranyer popular:
- De març, a la meitat, l'oreneta ve i el tord se'n va.
- Si el bou vols engreixar, de mig febrer a març l´has de pasturar.
- Març, falsa primavera que enganya al bestiar.
- Per Sant Josep, els gripaus es comencen a veure.
- Al març treu el cap el llangardaix.






Referències:
-
www.wikipedia.com. Marzo
- Calendari dels pagesos.
-
www.xtec.cat. Dites i refranys del març.

Calendari natural del Delta: febrer

Fotografia: Flors d´ametller

Febrer és el segon mes del nostre calendari gregorià. És el mes més curt de l'any amb tan sols 28 dies, tot i que cada quatre anys (any de traspàs), arriba als 29. Aquest increment es deu al fet que la durada de l'any (el temps que triga la terra en donar una volta completa al Sol) no és exactament de 365 dies, sinó aproximadament 365,2425 dies. Aquest desfasament es va ajustar establint com anys de traspàs els múltiples de quatre, però com l'any gregorià és una mica més curt que el veritable, es suprimeixen tres traspàs julians cada 400 anys. Com a curiositat, cal destacar que encara que sembli un període de temps sense importància, a llarg termini no ho és. Podem constatar, per exemple, que entre els anys 550 dC i 2010 dC, no han transcorregut 1460 anys, com podríem deduir matemàticament, sinó 1461, ja que aquest dia de més que s'afegeix cada quatre anys, equivaldria a 365 dies. Un any més. El proper any de traspàs serà el 2012. Refranyer popular:
- Febrer el curt, dies vint, més si l'any de traspàs sigui, compte dies vint.
- Febrer el curt, amb vint-i-vuit dies s´en surt.

Climatologia
El mes de febrer es caracteritza, a tota la península, per ser un mes variable e incert. Es deixen entreveure els primers vestigis d'una primavera més esperada que propera, entremesclats amb els rigors d'un hivern que encara es resisteix a abandonar-nos. La climatologia pot sorprendre'ns cada dia, passant de primaverals dies assolellats a tempestes de neu o calamarsa, xàfecs o gelades, en qüestió només d'hores.
Refranyer popular:
- Guarda llenya al llenyer, per quan arribi febrer.
- Pel febrer, abriga´t bé.
- Pel febrer, set capes i un barret.
- El febrer és molt traïdor, borrascós i gelador.
- Febrer, ventós, cara de gos.
- Febrer, mes mentider, un dia dolent i l´altre també.
- Quant trona pel febrer, molt mal en ve.

Cultius
Al medi rural del nostre delta del Llobregat, les tasques agrícoles mai descansen. Si les temperatures ho permeten, serà el moment, ara, d'abonar els camps de cara a nous cultius de primavera com cereals o patates primerenques i de finalitzar els treballs de plantació, poda i empelt de fruiters. Mentrestant, continuen les labors de sembra de productes d'hivern com: pastanagues, raves, espinacs, porros, cogombres, enciams, albergínies i pebrots, mentre comença la de tomàquets. A l'àmbit gastronòmic, podrem delectar-nos i tenir cura de la nostra salut amb una gran varietat de productes de la nostra horta com: alls tendres, api, bledes, espinacs, bròquil, bròquil, calçots, carxofes, cebes tendres, col, coliflor, enciam, escarola, faves, pèsols, julivert, patates, porros o raves. A l'àmbit de l'avicultura, a causa de la finalització de la muda de les ponedores i l'augment de llum diürna s'intensifica notablement la posta, sent els ous d'aquest mes de febrer, molt apreciats per la seva bona mida.
Refranyer popular:
- Aigua de febrer, bona pel sementer.
- Si no plou pel febrer, no hi ha bon prat ni graner.
- Al febrer has de llaurar, el que al març vulguis sembrar.
- Si vols bon aller, planta´l pel febrer.

El medi natural
Durant el mes de febrer, com a preludi d'una primavera anticipada, floreixen de manera massiva ametllers i pruneres, al mateix temps que els nostres camps comencen a vestir-se de color i aroma amb l'arribada de les primeres flors de calèndules, orquídies, lliris, romaní o salzes. Coincidint amb els incipients reflexos primaverals, arriben al nostre territori les primeres aus migratòries, cigonyes i sobretot orenetes, que aviat poblaran els nostres cels. Mentrestant, altres espècies es preparen ja per abandonar els camps, encara rics en fruits de tardor, rumb al nord d'Europa. Grans bandades d'oques, procedents de Doñana i Villafáfila, sobrevolen els nostres aiguamolls, camí d'Escandinàvia. Als camps i ciutats ens esglaia i emociona el cant alegre de la merla, que ha entrat en zel, igual que els juganers pardals o els incansables esquirols. Aviat, tot el paisatge, ara adormit, s'omplirà de vida i enrenou amb l'explosió de vida que porta la primavera. Però això, serà a partir de març ...
Refranyer popular:
- Al febrer, surt la sargantana del seu forat.
- Al febrer, surt el llangardaix del forat.
- Per Sant Pere, surt la serp del forat.
- Per Sant Blai (3 de febrer), la cigonya veuràs
- El mussol, pel febrer, ja es menja un pa sencer.
- Mata més el febrer que el carnisser.




Referències:
-
www.wikipedia.com. Año bisiesto.
- Calendari dels pagesos.
- Masrabassa. Dites, proverbis i refranys.

dissabte, 25 de desembre del 2010

Calendari natural del Delta: gener

Capvespre a la platja del Prat

Gener és el primer mes del nostre calendari gregorià, instaurat pel papa Gregori XIII el 1582 i vigent en l'actualitat en la majoria dels països. El dia 1 de gener es celebra en gran part del nostre planeta l'arribada de l´Any nou. Però no sempre va ser així: en anys molt remots, el calendari romà celebrava l'adveniment de Cap d'Any el primer dia del mes de març. A causa de que la presa de possessió dels cònsols de l'antiga Roma tenia lloc el dia 1 de gener (onzè mes del calendari), Juli Cèsar va decidir modificar el sistema, l'any 47 aC, creant el calendari julià, que després de diverses modificacions (cònsol Marc Antoni (44 aC), Augusto César (8 aC) i Gregori XIII), culminaria amb l'adopció d'aquesta data com a celebració de l'any entrant.
Avui dia, la celebració de l'Any Nou és un dels principals esdeveniments a nivell mundial. Durant el Cap d'Any, milions de persones es reuneixen, festegen i duen a terme diferents rituals "màgics", com menjar 12 raïms, destapar una ampolla de cava, o vestir roba interior de color vermell o groc, encaminats a desitjar que el proper any que comença, ens porti Prosperitat, Sort o Amor És el moment per fer-se nous propòsits, ja siguin a nivell personal, o encaminats a lluitar per un món millor. Des d'aquí, us desitjo que tots els vostres desitjos es vegin complerts. Feliç Any Nou !.
Refranyer popular:
- A darrers de gener una hora més, i, si es compta bé, una hora i mitja també.
- Darrer dia de gener una hora més ja té, qui la vulgui ben comptar, hora i mitja trobarà.
- El gener és el mes primer.

Climatologia
El mes de gener es caracteritza al delta del Llobregat per presentar unes temperatures suaus al costat d'un ambient més sec de l'habitual. És el mes més fred de l'any, amb una temperatura mitjana, al Prat de Llobregat, de 8,9 º C. La pluja, promesa de bones collites, s'alterna amb cels clars, portadors de fred, amb boires, que pinten de tristesa el paisatge hivernal, o amb les sempre temudes gelades nocturnes, tan nocives per al regne vegetal. És un mes en què els fronts polars escombren les nostres costes, deixant el mercuri dels termòmetres proper als 0 º C. Però, poques vegades vindrà acompanyat de l´alegre mantell blanc de la neu. A nivell astronòmic, cal destacar que durant els primers dies d'aquest mes la Terra es trobarà en el punt més proper de la seva òrbita elíptica al voltant del sol (periheli), a una mica més de 147.000.000 de quilòmetres. La llum del sol trigarà 8 minuts i 11 segons en arribar al nostre planeta. Nosaltres, però, trigaríem gairebé 140 anys a recórrer aquesta distància amb cotxe, a una mitjana de 120 km / h, i sense parades!.
Refranyer popular:
- Aigua al gener, emprenya l´oliver.
- Aigua la gener, tot l´any va bé.
- Boires pel gener, pots sortir al carrer.

Cultius
A l'àmbit agrícola, les tasques en el medi agrari, lluny de paralitzar-se, s'accentuen e intensifiquen amb la sembra i recollida de nombrosos productes propis de l'horta del Baix Llobregat. Continuen les tasques de sembra de productes d'hivern com alls, raves, espinacs, enciams, bledes, bròquil, cebes tardanes o faves, mentre comença la de pèsols. Els tractors i petits camions, mentrestant, distribueixen la seva collita diària de verdures i hortalisses, entre les quals destaquen: Alls tendres, espinacs, carxofes, ceba tendra, cols, enciams, escaroles, faves, julivert, patates, raves, porros, créixens , bledes, coliflors, pastanagues, remolatxa, api i bròquil. Un nutritiu aliment fresc, ric en vitamines, minerals, fibra i substàncies antioxidants, que ens ajudarà a hidratar el nostre organisme, a reduir el risc de multitud de malalties i, com no, a perdre aquests quilos de més que hem adquirit durant la interminable ingesta nadalenca. A l'àmbit de l'avicultura, destaca la muda intensa de les gallines ponedores i l'increment de la posta d'ous. "Per Sant Antoni, posa fins el capó", diu el refrany. És el mes, també, en i el qual els corrals s'omplen de vida, amb l'arribada dels bens.
Refranyer popular:
- A despit del gener, floreix l´ametller.
- Al gener, la palla en el paller.
- El bon ametller floreix pel gener.
- Pel gener, el camp llaurat, la vinya podar i el vi traslocar.

El medi natural
La naturalesa, que no entén de festes o celebracions, continua sumida en aquesta letargia o somni hivernal, tot esperant millors temps. Tot esperant aquesta explosió vital que comporta l'arribada de la primavera. Però, ara, al gener, tot això sembla llunyà, molt, i molt llunyà. El delta del Llobregat sembla adormit. Només les aus, que suporten els rigors del dur hivern com poden, semblen donar vida a aquest espai natural. Durant aquest mes de gener, en què els gats entren en zel, floriran l'eucaliptus i el romaní i brollaran les primeres fulles de llorer. Però no cal defallir, aviat arribaran les primeres orenetes i floriran els ametllers. Són els somiadors de noves primaveres.
Refranyer popular:
- El gener és el mes dels gats.
- Caça del mes de gener, cada ploma un diner.
- Al mes de gener, la xarxa al galliner.
- Al gener cada ovella amb son corder, sinó la tripa al braguer.
- A mitjans de gener els ous a diner.
- A mig gener, cada gallina al joquer.




Referencias:
-
www.wikipedia.com. Año Nuevo.
-
www.cida.ve/cida_home.
-
www.wikipedia.com. El Prat de Llobregat.
- Calendari dels pagesos.