A Catalunya podem trobar tres espècies del gènere Thymelicus, bastant difícils de diferenciar entre si: Thymelicus Acteon, Thymelicus lineola i Thymelicus sylvestris. Són lepidòpters de caràcter diürn, molt comuns a la península ibèrica. Conegudes popularment com Daurada fosca, Daurada línia curta i Daurada línia llarga, respectivament, són papallones de petita envergadura (24 a 30 mm), amb cos pelut i l'anvers de les ales anteriors de color marró comú, amb matisos d'oliva-marró. Hi ha un clar dimorfisme sexual en les tres espècies, visible a partir de les androconies (escates especials situades en l'anvers de les ales anteriors dels mascles, que produeixen feromones sexuals):
Thymelicus Acteon: El mascle presenta una línia obliqua androconial fosca, mentre que les femelles són de tons més clars i amb una línia corba postdiscal de punts grocs en l'anvers de les ales anteriors.
Thymelicus lineola: El mascle presenta una fina i curta línia androconial en les ales superiors, que les femelles no en tenen.
Thymelicus silvestris: Els mascles presenten el revers de les ales d'un color groc grisenc amb vèrtex més fosc i una taca fosca a l'ala anterior, mentre que les femelles són de tons similars però sense presentar la taca fosca.
El gènere Thymelicus es distribueix pel sud i centre d'Europa, a partir d'una sola generació, que vola pels camins, prats i zones humides del nostre territori, des de maig fins al setembre. Les femelles dipositen els seus ous sobre les fulles de gramínies, durant els mesos de juny, juliol i agost. D'ells naixeran, uns deu dies més tard, les erugues, que passaran els rigors del fred hivern ocultes en la mateixa planta nutrícia, en un refugi construït amb fulles i seda. Durant el mes d'abril abandonen momentàniament la seva protecció durant la nit, per alimentar-se de gramínies i entren en la fase de crisàlide a l'abril o maig, fabricant capolls que es situen al peu de la planta.
Els adults o imagos eclosionaran entre quatre i sis setmanes més tard. Els lepidòpters del gènere Thymelicus presenten un vol ràpid i molt actiu. És difícil sorprendre-les posades en una flor el temps suficient com per poder observar-les detingudament.
Cóm diferenciar les tres espècies?
Resulta molt difícil diferenciar-les a primera vista, però podem seguir unes pautes morfològiques, que ens poden ajudar a la seva identificació.
Thymelicus Acteon: És probablement la més fàcil d'identificar. Sovint presenta una sèrie de taques blanques en forma de semicercle a la zona postdiscal de l'ala superior (sobretot en femelles). El seu revers és d'un color lleonat uniforme, sense vora marginal.
Thymelicus lineola: L'anvers de les ales és de color lleonat però presenta en el seu revers una escamació de color gris a l'àpex de les ales anteriors i posteriors. Els mascles exhibeixen una línia androconial fosca, poc destacada, en les ales anteriors. Es diferencia de Thymelicus silvestris per la coloració fosca de les maces de les seves antenes.
Thymelicus silvestris: El mascle presenta l'anvers de les ales anteriors de color lleonat i groc clar, amb una escamació en el seu revers de color gris a l'àpex de les seves ales anteriors i posteriors. La línia androconial fosca és més marcada que en thymelicus lineola. Es diferencia de Thymelicus lineola per presentar un color lleonat groguenc a la cara inferior de les maces de les seves antenes.
Thymelicus Acteon: El mascle presenta una línia obliqua androconial fosca, mentre que les femelles són de tons més clars i amb una línia corba postdiscal de punts grocs en l'anvers de les ales anteriors.
Thymelicus lineola: El mascle presenta una fina i curta línia androconial en les ales superiors, que les femelles no en tenen.
Thymelicus silvestris: Els mascles presenten el revers de les ales d'un color groc grisenc amb vèrtex més fosc i una taca fosca a l'ala anterior, mentre que les femelles són de tons similars però sense presentar la taca fosca.
El gènere Thymelicus es distribueix pel sud i centre d'Europa, a partir d'una sola generació, que vola pels camins, prats i zones humides del nostre territori, des de maig fins al setembre. Les femelles dipositen els seus ous sobre les fulles de gramínies, durant els mesos de juny, juliol i agost. D'ells naixeran, uns deu dies més tard, les erugues, que passaran els rigors del fred hivern ocultes en la mateixa planta nutrícia, en un refugi construït amb fulles i seda. Durant el mes d'abril abandonen momentàniament la seva protecció durant la nit, per alimentar-se de gramínies i entren en la fase de crisàlide a l'abril o maig, fabricant capolls que es situen al peu de la planta.
Els adults o imagos eclosionaran entre quatre i sis setmanes més tard. Els lepidòpters del gènere Thymelicus presenten un vol ràpid i molt actiu. És difícil sorprendre-les posades en una flor el temps suficient com per poder observar-les detingudament.
Cóm diferenciar les tres espècies?
Resulta molt difícil diferenciar-les a primera vista, però podem seguir unes pautes morfològiques, que ens poden ajudar a la seva identificació.
Thymelicus Acteon: És probablement la més fàcil d'identificar. Sovint presenta una sèrie de taques blanques en forma de semicercle a la zona postdiscal de l'ala superior (sobretot en femelles). El seu revers és d'un color lleonat uniforme, sense vora marginal.
Thymelicus lineola: L'anvers de les ales és de color lleonat però presenta en el seu revers una escamació de color gris a l'àpex de les ales anteriors i posteriors. Els mascles exhibeixen una línia androconial fosca, poc destacada, en les ales anteriors. Es diferencia de Thymelicus silvestris per la coloració fosca de les maces de les seves antenes.
Thymelicus silvestris: El mascle presenta l'anvers de les ales anteriors de color lleonat i groc clar, amb una escamació en el seu revers de color gris a l'àpex de les seves ales anteriors i posteriors. La línia androconial fosca és més marcada que en thymelicus lineola. Es diferencia de Thymelicus lineola per presentar un color lleonat groguenc a la cara inferior de les maces de les seves antenes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada