dimarts, 21 de desembre del 2010

Serp, colobra o escurçó?

Tots ens hem fet en alguna ocasió aquesta pregunta i no obstant això, la resposta és més senzilla del que sembla: No hi ha cap diferència entre les serps i les colobres, ja que el gènere Colubridae (al qual pertanyen les serps) és una de les famílies del subordre Serpentes. No obstant això, sí que hi han importants diferències entre la família colubridae i la família viperinae (a la qual pertanyen els escurçons).

Serps
Les serps es caracteritzen per l'absència de potes i un cos molt allargat. Es desplacen mitjançant ondulacions laterals del cos. Com tots els rèptils i amfibis, són poiquiloterms, és a dir, que la temperatura del seu cos depèn de la temperatura exterior. La seva pell està recoberta per escates. Tenen el crani modificat per permetre una enorme obertura de les seves mandíbules, la qual cosa els hi permet la deglució de grans preses senceres. Les seves dents són agudes i corbades cap enrere. Algunes han estat adaptades per a la inoculació de verí. El seu esquelet té moltes vèrtebres, 200 en els escurçons i 400 a les pitons (enfront de les 33 o 34 de l'ésser humà). Pel que fa als sentits, la seva visió és limitada, sobretot està enfocada a la detecció del moviment, encara que en algunes espècies està acompanyada de petits orificis receptors d'infrarojos que detecten la calor emanada pels éssers vius. El sentit de l'oïda sembla també limitat, encara que són extremadament sensibles a les vibracions del terra, transmeses a través dels ossos de la seva mandíbula.
Les serps capten l´olor a través del seu nas; la llengua bífida transporta les partícules de l'aire a l'òrgan de Jacobson, en la boca, per al seu examen. A la península ibèrica hi ha cinc espècies de serps verinoses: tres escurçons (escurçó europeu, escurçó ibèric i escurçó de Seoane) i dues colobres (serp verda i colobra cogulla), encara que la mossegada d'aquestes dues últimes és menys perillosa ja que els seus ullals es troben situats en la part posterior de la mandíbula i el verí que inoculen és menys nociu. Cal destacar que generalment no ataquen l'home, sinó que, molt al contrari, fugen davant la presència humana, llevat que es sentin amenaçades. Al delta del Llobregat l'únic representant potencialment verinós és la serp verda, molt comú en el nostre paisatge, però completament inofensiva, llevat que sigui molestada.

Colobres
Les colobres es caracteritzen per tenir un cos esvelt i allargat, que pot arribar als 2,5 metres de longitud (es el cas de la serp verda). El seu cap és ovoide, amb pupil.les arrodonides i el coll poc marcat i està cobert per plaques cefàliques grans. El seu musell, també arrodonit, es troba al mateix nivell. Els ullals són fixos i estan situats a la part posterior de la boca. Quant al seu comportament i costums, són més agressives i de moviments més ràpids que els escurçons. En general, solen ser d'activitat diürna.

Escurçons
Els escurçons són famosos pel seu verí; probablement el més potent entre els animals europeus. Es caracteritzen per tenir un cos robust, amb un dibuix en forma de ziga-zaga en el dors i una cua curta i diferenciada. Generalment no sobrepassen el metre de longitud. Tenen el cap aplanat i ample, en forma de llança i cobert de petites escates superposades. Les seves nines, a diferència de les serps són el.líptiques i traçades verticalment. Disposen de dos grans ullals retràctils, situats en la part davantera de la boca, amb els que inoculen el verí a les seves preses i de fosetes termosensibles, per detectar les seves preses (termolocalització). Quant al seu comportament i costums, podem dir que són lents i pacífics, si no són molestats i d'activitat majoritàriament nocturna. Com anècdota podem citar que durant les guerres púniques van ser utilitzats com a armes, en ser llançats als vaixells enemics durant les batalles navals i que fins al segle XVII, el seu ús era "corrent" com verí per a convidats no desitjats.

Cóm actuar en cas de mossegada
Abans que res, hem de mantenir la calma, ja que no totes les serps són verinoses i en alguns casos, les mossegades no presenten inoculació de verí (mossegada seca). En cas d'aparició de símptomes d'enverinament, com inflamació, dolor intens local o generalitzat, nàusees o vòmits, hem de traslladar l'afectat a un centre sanitari més aviat millor, tenint en compte les següents actuacions:
1 .- Mantenir en repòs l'accidentat, immobilitzant la zona afectada a un nivell més baix que el cor.
2 .- Treure els anells, polseres, rellotges i peces que puguin prémer i rentar la ferida amb aigua i sabó. Després aplicar un antisèptic que permeti l'observació de possibles variacions.
3 .- Aplicar fred local moderat per retardar l'efecte del verí.
4 .- Si el dolor és intens, podem prendre un analgèsic, tipus paracetamol, que no contingui salicilats (tipus aspirina). Cal recordar que una descripció detallada de la serp causant ajudarà a que el tractament sigui més ràpid i eficaç.

3 comentaris:

  1. m' enporto aquesta informaci´al meu facebook, perque la gent que va a buscar bolets,també estigui alerta de la possibilitat de trobar alguna serp, i com a mínim les podran reconeixer !gràcies.

    ResponElimina
  2. gracies m'has ajudat a fer un exercisi del institut no sabia el muntegas de coses que se poden saber sobre les serps en concret la collbra i l'escurço

    ResponElimina