dilluns, 3 d’octubre del 2011

Papallones del Delta: Polyommatus icarus. Blaveta


Polyomattus icarus, coneguda popularment com Blaveta, Ícar, o Dos punts, és, malgrat el seu reduït tamany, una de les papallones més boniques dels Països Catalans. Aquest lepidòpter, de la família licaenidae, és d'hàbits diürns -ropalòcer-, freqüent i fàcil d'observar al delta del Llobregat; encara que resulta difícil la seva catalogació com a conseqüència de la gran similitud que existeix entre algunes espècies d´aquests lepidòpters.
Morfologia
Aquesta papallona, de colors vistossos i mida reduïda, presenta nombroses variacions de mida i color, segons sexe, edat, generació, o zona de residència. La seva envergadura oscil.la entre els 25 i 30 mm, sent una espècie amb marcat dimorfisme sexual. Els mascles presenten l'anvers de les ales de color blau violaci, amb una fina línia negra marginal i una franja externa d'escates especialitzades (fímbries) de color blanc. El revers, de color marró grisenc, és similar en ambdós sexes, sent en les femelles més definit. Les ales presenten punts negres a la zona marginal, taques arrodonides de color taronja (lúnules) a la zona submarginal, punts negres envoltats d'un anell blanc a la zona post-discal i un punt negre, característic, a la zona discal de l'ala superior . Les femelles presenten l'anvers de les ales de color marró, de vegades amb un matís blavós, amb una fina línia negra marginal, fímbries de color blanc i lúnules marginals de color taronja.

DIFERENCIACIÓ D´ESPÈCIES
Aquesta espècie és fàcil d'identificar perquè presenta dos punts negres en el revers de l'ala anterior, mentre que altres similars només presenten un. A més, Polyomattus icarus té les lúnules arrodonides, mentre que Polyomattus thersites presenta lúnules triangulars, generalment més vermelloses. Una altra forma de distingir-la, atenent a l´anvers de les seves ales, és que els mascles de l'espècie P. Thersites mostren una zona ombrejada en les ales superiors, composta per escates androcoinals, carregades d'aromes, que serveixen per atraure les femelles.




Distribució
Es troba àmpliament distribuïda pel nord d'Àfrica, Canàries, Europa i zones temperades d'Àsia, des de nivell de mar fins als 2.900 metres d'altitud. A la península Ibèrica és una espècie abundant, localitzant-se en tot tipus d'ambients: camps de conreu, prats herbàcis, vessants muntanyenques, clars de boscos i fins i tot en jardins urbans. Vola, des de març fins a l´octubre, en dos o tres generacions anuals, encara que al centre peninsular pot arribar a les quatre generacions, si la tardor és benigna. Durant l'última generació, hiverna en estat de larva.
Alimentació
Polyomattus icarus és una espècie polífaga i molt adaptable. Entre les plantes nutrícies de les erugues es troben gran varietat de lleguminoses: trèvol, alfals, pèsol, gatosa, peu de gall o sabateta de la Verge. Els adults prefereixen visitar les flors de: romaní, lotus, card, sempreviva, enclova, olivarda o limonium.
Costums
Els mascles acostumen a reunir-se en els anomenats “abeuradors de papallones" per a libar l'aigua rica en sals minerals que complementa la seva alimentació i permet la fabricació de substàncies químiques, amb les que atraure les femelles. Aquests individus es mostren molt agressius amb els mascles de la seva espècie que envaeixen el seu territori, arribant a enfrontar-s´hi fins i tot amb altres insectes "invasors".


Polyommatus icarus. Femella


Reproducció
La femella diposita els ous, d'un en un, en la tija o fulles de la planta nutrícia, que eclosionaran al cap d'una setmana. D'ells emergirà una diminuta larva, coberta de pèls curts, d'uns 12 mm de longitud; el cap es negre, enganxat al cos, de color verd clar, amb una línia dorsal més fosca i una altra lateral blanca. Aquestes larves són ateses per diferents espècies de formigues durant el seu desenvolupament, que durarà unes sis setmanes. Quan les erugues han arribat a la maduresa, construeixen un crisàlide a la base de les plantes nutrícies, entre la fullaraca, d'on emergiran, al cap de 15 dies, els individus adults.
Comportament
És una espècie inquieta i difícil de fotografiar ja que no sol romandre molt de temps en la mateixa flor. Quan es posa, manté les ales plegades, dificultant a l´observador que pugui gaudir de la seva vistosa coloració.
Situació
L'espècie Polyommatus icarus és molt comú a la península Ibèrica, havent-se adaptat amb èxit als canvis que ha originat la civilització. El principal perill al qual està sotmesa no són les aus, sinó, com la majoria dels lepidòpters, l'ús indiscriminat de fertilitzants i pesticides en els productes hortícoles, que maten a les erugues en fase de creixement, i la regressió d'espais herbacis adequats.
Curiositats
En l'actualitat es coneixen més de 200 espècies de Polyommatus, la qual cosa fa molt difícil la seva catalogació. Com a curiositat, podem destacar que les erugues d'aquesta espècie, com les d'altres Lycaena, són cuidades per formigues (mirmecofilia), en una relació simbiòtica en la qual les larves produeixen nèctar, mitjançant uns òrgans especialitzats, i es comuniquen amb les formigues a través de sons i vibracions, a canvi de protecció i cura davant els paràsits.




Referències:
-Mariposas. Ivo Novák. Editorial Susaeta.
www.eswikipedia.org. Polyommatus icarus.
www.eswikipedia.org. Mirmecófilo.
- Valoración turísticas y recreativa de los recursos naturales II. Las mariposas de Menorca. Polyommatus icarus.
www.inforjardin.com/foro. Lepidóptera (mariposas y polillas.
www.asturnatura.com. Polyommatus icarus.
www.insectoscantabricos.blogspot.com Polyommatus icarus.
www.mariposas-asturias. Licénidos. Polyommatus icarus.
www.granadanatural.com. Polyommattus icarus.
www.fotonatura.org. Polyommatus thersites.