El cabussó emplomallat, conegut també com cabrellot
(al País Valencià), és un resident habitual del delta del Llobregat, on cria de
forma regular. La seva esvelta figura, unida al seu cridaner plomatge, ho
converteixen en una de les aus més belles de la península Ibèrica; i a això hem
d’afegir el seu espectacular festeig nupcial, on mascle i femella s’ entreguen
a una dansa ritual plena de simbolisme, harmonia i sensualitat. De costums
aquàtics, és un excel.lent bussejador i pescador, poc disposat a emprendre el
vol, si no és en període migratori.
MORFOLOGIA
El cabussó emplomallat és una au de mitjana grandària, malgrat ser l’espècie de major envergadura de la familia dels
cabussons –uns 48 cm aproximadament-. Presenta una figura esvelta, amb llarg
coll, cua curta, bec punxegut, ales estretes, potes i peus de color verd
groguenc i ulls de color carmesí. Tots dos sexes són molt similars, sense
dimorfisme sexual aparent. A partir del mes de desembre, vestits ja amb les
seves gales nupcials, són inconfusibles: destaquen dues trosses en el cap, de
color negre i dues goles en el coll de color castany, rivetades de negre. Les
parts superiors són de color marró fosc o grisenques, la gola, coll, pit i
ventre, de color blanc; i els flancs amb tons castanys. Fore del període
nupcial, el plomatge és més apagat, pràcticament en blanc i negre; el bec és
rosa, en comptes de grisenc, sense goles i amb les trosses més petites. Els
exemplars joves presenten un plomatge críptic, amb franges negres i blanques al
cap i coll.
Plomatge hivernal
DISTRIBUCIÓ
L’àrea de cria del cabussó emplomallat abasta
Europa, Àsia, Austràlia i Nova Zelanda. A Espanya, nidifica en la major part
del territori. El seu hàbitat predilecte ho constitueixen les aigües
continentals amb vegetació profusa i abundància de preses: llacunes,
embassaments, grans recessos de rius, zones costaneres o fosses inundades. A
l’hivern, les poblacions autòctones es veuen incrementades amb l’arribada
d’exemplars procedents del nord d’Europa.
ALIMENTACIÓ
El règim alimentari d’aquesta espècie és omnívor,
comprenent sobretot, peixos, crustacis i insectes, que captura en les seves
inmersions; i també, encara que en menor grau, matèria vegetal.
COSTUMS
El cabussó emplomallat mostra un aspecte maldestre
i pesat en terra que contrasta amb la seva gran capacitat voladora i, sobretot,
bussejadora; que li permet romandre submergit fins a tres minuts. És una
espècie solitària o poc gregaria, que es dispersa una vegada ha arribat a la
seva destinació, formant parelles o petits grups hivernants. De costums
aquàtics, rares vegades emprèn el vol, excepte en època de migració; i quan ho
fa, necesita d’ una llarga carrera sobre l’aigua per poder elevar-se.
REPRODUCCIÓ
A partir del mes de març, els progenitors comencen
la construcción d’un niu flotant subjecte a la vegetació riberenca, o sobre el
jaç aquàtic; on la femella diposita entre 3 i 6 ous de color blanquinós i
grandària i forma irregular, que aviat s’enfosqueixen al contacte amb les
plantes que els acomoden. La incubació, que dura uns 28 dies, és realitzada per
tots dos sexes, que també col.laboren en les tasques d’alimentació i cura de
les cries. Els pollastres abandonen el niu a les poques hores de néixer,
viatjant a lloms dels seus pares, ocults entre les seves ales, fins i tot quan
aquests se submergeixen a la recerca d’aliment. A les sis setmanes, ja són
capaços de bussejat, i a les deu, poden independitzar-se i procurar-se
l’aliment per si mateixos. El cabussó emplomallat realitza una única posada
anual, entre els mesos d’abril i setembre; encara que el cas que la niuada es
perdi, pot efectuar una nova posada de reemplaçament als quinze dies.
Pollets de cabussó emplomallat amb el seu progenitor
FESTEIG NUPCIAL
Amb l’arribada de la primavera, comença el
fascinant festeig nupcial del cabussó emplomallat, que es repetirà en nombroses
ocasions durant el període reproductiu. Mascle i femella, aparellats per
sempre, estrenyen llaços oferint-se regals i duent a terme una encantadora
dansa ritual que renova el seu compromís procreador. Es situen un enfront de
l’altre, amb la cresta i les goles estarrufades, i balancegen el cap d´un
costat a un altre. En ocasions, neden amb el coll arquejat cap a davant,
gairebé tocant l’aigua, s’alcen en l’aigua tocant pit contra pit i s’ofereixen
plantes aquàtiques com a símbol de compromís.
Detall del festeig nupcial
FACTORS D’AMENAÇA
El cabussó emplomallat està catalogat en la Llista
Vermella de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa)
como a espècie de Preocupació Menor, pel seu elevat nombre d’exemplars. A
Espanya, apareix com “no avaulat” en el Llibre Vermell de les Aus d’Espanya
(2004). Les principals amenaces a les quals està sotmès són: la caça
incontrolada, la pèrdua d’hàbitats naturals, la depredació per part d’altres
animals –córvids, fonamentalment, o llucis, que ataquen a les cries-,
variacions en el nivel de l’aigua que poden frustrar la niuada, contaminació de
l’aigua, o molèsties en época de cria, ja siguin provocades per humans o pel
bestiar.
CURIOSITATS
Al segle XIX, aquesta espècie va ser caçada en el
Regne Unit fins a gairebé provocar la seva extinció per les plomes del seu cap,
que eren emprades per decorar barrets de gent sense escrúpols. Com diu el
refrany: “El que és moda, no incomoda”.
REFERÈNCIES:
- · Guía de Campo de las Aves de España y de Europa. Roger Peterson, Guy Mountfort y P.A.D. Hollom. Ediciones Omega, S.A.
- · http://www.pajaricos.es. Somormujo lavanco
- · http://es.wikipedia.org. Somormujo lavanco
- · http://asturnatura.com. Somormujo lavanco
- · http://birdwatchingspain.com. Somormujo lavanco
- · http://damisela.com. Somormujo lavanco
- · Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (R.D. 439/1990) VER/89. Podiceps cristatus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada