diumenge, 20 de gener del 2013

EL CABUSSÓ EMPLOMALLAT (Podiceps cristatus)



El cabussó emplomallat, conegut també com cabrellot (al País Valencià), és un resident habitual del delta del Llobregat, on cria de forma regular. La seva esvelta figura, unida al seu cridaner plomatge, ho converteixen en una de les aus més belles de la península Ibèrica; i a això hem d’afegir el seu espectacular festeig nupcial, on mascle i femella s’ entreguen a una dansa ritual plena de simbolisme, harmonia i sensualitat. De costums aquàtics, és un excel.lent bussejador i pescador, poc disposat a emprendre el vol, si no és en període migratori.
MORFOLOGIA
El cabussó emplomallat és una au de mitjana grandària, malgrat ser l’espècie de major envergadura de la familia dels cabussons –uns 48 cm aproximadament-. Presenta una figura esvelta, amb llarg coll, cua curta, bec punxegut, ales estretes, potes i peus de color verd groguenc i ulls de color carmesí. Tots dos sexes són molt similars, sense dimorfisme sexual aparent. A partir del mes de desembre, vestits ja amb les seves gales nupcials, són inconfusibles: destaquen dues trosses en el cap, de color negre i dues goles en el coll de color castany, rivetades de negre. Les parts superiors són de color marró fosc o grisenques, la gola, coll, pit i ventre, de color blanc; i els flancs amb tons castanys. Fore del període nupcial, el plomatge és més apagat, pràcticament en blanc i negre; el bec és rosa, en comptes de grisenc, sense goles i amb les trosses més petites. Els exemplars joves presenten un plomatge críptic, amb franges negres i blanques al cap i coll.

Plomatge hivernal

DISTRIBUCIÓ

L’àrea de cria del cabussó emplomallat abasta Europa, Àsia, Austràlia i Nova Zelanda. A Espanya, nidifica en la major part del territori. El seu hàbitat predilecte ho constitueixen les aigües continentals amb vegetació profusa i abundància de preses: llacunes, embassaments, grans recessos de rius, zones costaneres o fosses inundades. A l’hivern, les poblacions autòctones es veuen incrementades amb l’arribada d’exemplars procedents del nord d’Europa.
ALIMENTACIÓ
El règim alimentari d’aquesta espècie és omnívor, comprenent sobretot, peixos, crustacis i insectes, que captura en les seves inmersions; i també, encara que en menor grau, matèria vegetal.



COSTUMS
El cabussó emplomallat mostra un aspecte maldestre i pesat en terra que contrasta amb la seva gran capacitat voladora i, sobretot, bussejadora; que li permet romandre submergit fins a tres minuts. És una espècie solitària o poc gregaria, que es dispersa una vegada ha arribat a la seva destinació, formant parelles o petits grups hivernants. De costums aquàtics, rares vegades emprèn el vol, excepte en època de migració; i quan ho fa, necesita d’ una llarga carrera sobre l’aigua per poder elevar-se.
REPRODUCCIÓ
A partir del mes de març, els progenitors comencen la construcción d’un niu flotant subjecte a la vegetació riberenca, o sobre el jaç aquàtic; on la femella diposita entre 3 i 6 ous de color blanquinós i grandària i forma irregular, que aviat s’enfosqueixen al contacte amb les plantes que els acomoden. La incubació, que dura uns 28 dies, és realitzada per tots dos sexes, que també col.laboren en les tasques d’alimentació i cura de les cries. Els pollastres abandonen el niu a les poques hores de néixer, viatjant a lloms dels seus pares, ocults entre les seves ales, fins i tot quan aquests se submergeixen a la recerca d’aliment. A les sis setmanes, ja són capaços de bussejat, i a les deu, poden independitzar-se i procurar-se l’aliment per si mateixos. El cabussó emplomallat realitza una única posada anual, entre els mesos d’abril i setembre; encara que el cas que la niuada es perdi, pot efectuar una nova posada de reemplaçament als quinze dies.

Pollets de cabussó emplomallat amb el seu progenitor
FESTEIG NUPCIAL

Amb l’arribada de la primavera, comença el fascinant festeig nupcial del cabussó emplomallat, que es repetirà en nombroses ocasions durant el període reproductiu. Mascle i femella, aparellats per sempre, estrenyen llaços oferint-se regals i duent a terme una encantadora dansa ritual que renova el seu compromís procreador. Es situen un enfront de l’altre, amb la cresta i les goles estarrufades, i balancegen el cap d´un costat a un altre. En ocasions, neden amb el coll arquejat cap a davant, gairebé tocant l’aigua, s’alcen en l’aigua tocant pit contra pit i s’ofereixen plantes aquàtiques com a símbol de compromís.

Detall del festeig nupcial 


FACTORS D’AMENAÇA
El cabussó emplomallat està catalogat en la Llista Vermella de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa) como a espècie de Preocupació Menor, pel seu elevat nombre d’exemplars. A Espanya, apareix com “no avaulat” en el Llibre Vermell de les Aus d’Espanya (2004). Les principals amenaces a les quals està sotmès són: la caça incontrolada, la pèrdua d’hàbitats naturals, la depredació per part d’altres animals –córvids, fonamentalment, o llucis, que ataquen a les cries-, variacions en el nivel de l’aigua que poden frustrar la niuada, contaminació de l’aigua, o molèsties en época de cria, ja siguin provocades per humans o pel bestiar.




CURIOSITATS
Al segle XIX, aquesta espècie va ser caçada en el Regne Unit fins a gairebé provocar la seva extinció per les plomes del seu cap, que eren emprades per decorar barrets de gent sense escrúpols. Com diu el refrany: “El que és moda, no incomoda”.




REFERÈNCIES:


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)