dissabte, 8 de desembre del 2012

Papallones del Delta: Pieris (Artogeia) napi

 La papallona pieris napi, coneguda comunment com a blanqueta del rave, és una de les espècies més comunes del delta del Llobregat. De grandària mitjana, és la més petita de les conegudes com a blanques o blanquetes; amb una tonalitat molt variable, fins i tot entre individus de la mateixa població, és fàcilment identificable per les marques en les nervacions de les ales, que la caracteritzen.

Morfologia
És una papallona de grandària mitjana, amb una envergadura d´entre 35 i 45 mm, inconfusible, malgrat la seva gran variabilitat, per tenir marques verd grisenques en les nervacions de l'anvers de les seves ales; més pàl·lides en els individus de la segona generació. L'anvers és de color blanc-groguenc amb una taca negra en l'àpex i al començament de les nervadures. Els mascles presenten un punt post-discal negre, mentre que les femelles tenen dos, visibles també en el revers (dimorfisme sexual).



Distribució
Es distribueix des del nord d'Àfrica, per les zones més temperades d'Europa, fins a Àsia i Japó, trobant-se també a Amèrica del Nord. No està present en algunes illes com Mallorca, Sardenya o Xipre. Habita prats humits, ribes de rius i clars de bosc, des de nivell del mar fins als 2.000 metres d'altitud. Volen des de març fins a octubre, en tres generacions (trivoltina): la primera, provinent de crisàlides hivernants, apareix a la fi de l'hivern; la segona, entre juliol i agost, i la tercera, si el clima és benigne, entre setembre i octubre.
Alimentació
Els exemplars adults –imags- s'alimenten del nèctar de diferents flors, mentre que les erugues mostren predilecció per diferents espècies de crucíferes com: col, nap, colza, mostassa, herba d'all, o créixens.
Costums
De costums diürns, és una espècie fonamentalment estacional, encara que pot realitzar petites migracions quan les fonts d'alimentació escassegen. El seu vol és generalment curt, buscant una flor on posar-se.

Copula pieris napi 


Reproducció
La femella diposita uns 150 ous, de forma individualitzada, sobre les tiges o fulles de les plantes nutrícies. Uns quinze dies després, neixen les erugues, de color verd groguenc, que s'alimenten durant aproximadament un mes abans de crisalidar. En ocasions, les erugues aprofiten els dies benignes, per prendre el sol sobre les fulles.
Comportament
És una espècie tranquil·la i fàcil de fotografiar ja que els seus moviments són lents i els seus vols curts.



Situació
La papallona blanqueta del rave és una espècie molt comuna en la península Ibèrica, tan sols amenaçada per l'ús indiscriminat de fertilitzants i pesticides, que maten a les erugues en fase de creixement, i la regressió del seus hàbitats naturals. No es troba catalogada en la Llista Vermella de la UICN, ni en l'Atles i Llibre Vermell dels invertebrats amenaçats d'Espanya.


Referències:
Mariposas en libertad. Juan Ramón Córdoba León, José Manuel Sesma Moranas y Gabino Martín Toral. Publimarca Ediciones, S.L.
Mariposas. Ivo Novák. Ilustrado por Frantisek Severa. Editorial Susaeta.
Estudio de la Comunidad de Lepidópteros diurnos de los humedales de Salburua (Álava) y diseño de un sistema de seguimiento de sus poblaciones. Ibon de Olano. Enero 2006. Centro de Estudios Ambientales Ingurugiro Galetarako Ikastegia. Vitoria-Gasteiz. Informe inédito.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada