Ophrys apifera

És una de les orquídies del gènere Ophrys (1) més freqüent al delta del Llobregat. És coneguda com flor de la Mare de Déu, abellera, o flor de la abella, perquè el label de les seves flors s'assembla a l'abdomen d'aquests himenòpters. Durant l'estiu, aquesta orquídia roman en estat dorment, com un bulb subterrani que serveix de reserva alimentària; al final de la tardor desenvolupa una roseta de fulles i durant la primavera la tija i les inflorescències que, amb els seus colors rosats i verds, la converteixen en una de les orquídies silvestres més belles de la nostra flora.

Característiques:
Alçada: Entre 15 i 50 centímetres.
Tija: La tija és alta, erecta, sense ramificacions i lleugerament flexible. Les seves arrels poden presentar 2 o fins a 3 tubercles sèssils, que serveixen com a reserva alimentària.
Fulles: La base de la planta presenta de 4 a 6 fulles, de fins a 25 centímetres, disposades en roseta basal. Les superiors, també de forma ovat-lanceolada, són més petites com més altes es troben distribuïdes en la tija.
Inflorescència: La inflorescència és de tipus raïm, laxa, presentant de 2 a 10 flors per planta.
Pètals: Els pètals laterals són molt petits, de color verd o verd-groguenc i amb aspecte vellutat.
Sèpals: Els sèpals són còncaus, molt més grans que els pètals, de color rosat o blanquinós, amb el nervi central verd.
Label: El label és trilobat, de color marró o marró vermellós, amb dibuixos i marges de color groguenc. Presenta dos lòbuls laterals en forma de gepa amb abundant pilositat. El ginostem és de color verd o verd-groguenc.
Període de floració: El període de floració transcorre des de finals d'abril fins juny.
Hàbitat: Espècie àmpliament distribuïda per la regió Mediterrània fins a Escòcia. Present en tota la Península Ibèrica i illes Balears, des de nivell del mar fins als 1000-1200 metres d'altitud. És una espècie molt adaptable, capaç de sobreviure a les gelades de l'hivern, i se la pot trobar, pràcticament, sobre qualsevol tipus de superfície: prats, matolls, marges, herbassars humits, sotaboscos d'alzinars o pinedes, vores i clars forestals, entorns de cultius, i fins i tot en vores de camins.

Observacions: És una espècie molt sensible a la falta d'humitat ia la calor. Creix a plena llum, encara que suporta bé l'ombra.

Notes: (1). Per més informació sobre el gènere Ophrys, pots consultar l'entrada: "Ophrys fusca", d'aquest bloc.






Referències:
-www.wikipedia.org. Ophrys apifera.
-Noves aportacions al Coneixement de les orquídies (Orchidaceae) del delta del Llobregat. Valentín González i Rafael del Hoyo. CISEN (Centre per a la investigación i Salvaguarda del Espais Naturals). Centre Cívic jardins de la Pau. 08820. El Prat de Llobregat. Spartina. Butlletí naturalista del delta del Llobregat. Número 4. El Prat de Llobregat. 2001.
-www.orquideasdeltemple.blogspot.com. Ophrys apifera. José Antonio Díaz.
-Guía de Orquídeas de Extremadura. Proyecto Orquídea. Junta de Extremadura. Edita Asociación por la Naturaleza Extremeña, GRUS. Textos: Fernando Durán Oliva. Badajoz. 2006.
-www.asturnatura.com. Ophrys apifera Huds.
-www.fichas.infojardin.com/orquideas.
-www.waste.ideal.es/ophrysapifera.htm.

Ophrys Fusca

El gènere Ophrys
Les orquídies del gènere Ophrys han desenvolupat un "curiós" mètode de polinització que consisteix a atraure els mascles de determinades espècies d'insectes mitjançant el reclam sexual. Per a això es serveixen de senyals olfactives, visuals i tàctils, que imiten a les femelles d'algunes espècies, provocant en els insectes un estat d'excitació sexual que els porta a intentar la còpula amb la flor, és el que anomenem pseudocopulació. L'atracció és molt específica, cada Oprhys atrau a una espècie d'insecte i en rares ocasions a dos diferents.

Ophrys fusca
És l'orquídia del gènere Ophrys més freqüent en les pinedes del delta del Llobregat. Es coneix com orquídia abellera fosca, mosques negres o abejera negra, perquè el label de les flors s'assembla a aquests insectes. És la primera orquídia a florir, podent-se observar les primeres flors a finals del mes de gener. Les feromones que emet la flor atrauen als mascles en zel que copulen amb les flors estimulats per la semblança que presenta el label amb les femelles de la seva espècie. Els pol · linis queden adherits al cap o l'abdomen de l'insecte, canvien de posició durant el trajecte, i pol.linitzen l'estigma de la següent flor visitada. L´orquídia Oprhys fusca roman com un bulb subterrani durant l'estiu, durant la tardor desenvolupa una roseta de fulles i un nou tubercle que madurarà fins a finals de l'hivern, quan la planta haurà de desplegar la tija i les flors, tan particulars, com belles.

Característiques:
Alçada: Entre 10 i 40 centímetres.
Tija: Forta i angulosa
Fulles: Les fulles estan enganxades a terra, en roseta basal. Són amples i curtes, de color verd o verd-groguenc i de forma lanceolada.
Inflorescència: Aquesta orquídia desenvolupa inflorescències de tipus raïm, laxes, amb un nombre de 2 a 10 flors per planta. Es desenvolupa a la tardor i pot sobreviure a les gelades de l'hivern.
Pètals: Els pètals són estrets i més petits que els sèpals, de color verd groguenc, amb tonalitats marrons en els marges.
Sèpals: Els sèpals són de la mateixa mida i consistència, de color verd intens o verd groguenc. Els laterals són oposats, mentre que el central està dirigit cap endavant, sobre el ginostem, a manera de barret molt arrodonit.
Label: trilobulat, de grans dimensions i vellut. De color marró fosc, amb un fi marge groguenc. La part interna presenta un color gris glabre, en forma, aproximadament, de "W".
Període floració: Des de finals de gener fins a abril.
Hàbitat: Espècie localitzada a Europa, sent molt abundant en alguns països. Pot trobar-se en tot tipus de substrats bàsics, des del nivell del mar fins als 1500 metres d'altitud: prats, herbassars, oliveres, garrigues, clarianes de bosc i matolls.

Observacions: És una espècie que requereix molta llum, no suporta l'ombra.




Referències:
- Noves aportacions al coneixement de les orquídies (orchidaceae) del delta del Llobregat. Valentín González i Rafael del Hoyo. CISEN (Centre per a la Investigació i Salvaguarda dels Espais Naturals). Centre Cívic Jardins de la Pau. 08820. El Prat de Llobregat. Spartina. Butlletí naturalista del delta del Llobregat, nº 4 (2001). El Prat de Llobregat 2001.
- Ophrys fusca. www.wikipedia.org.
- Guía de les orquídeas de España y Europa. Norte de África y Próximo Oriente. Pierre Delforge. Lynx Edicions.
- Guía de orquídeas de Extremadura. Proyecto Orquídea (Junta de Extremadura). Edita. Asociación por la naturaleza extremeña. José Antonio Mateos Martín / Fernando Durán Oliva.
- Ophrys fusca. Abejera oscura. www.asturnatura.com
- www.orquideasibericas.info. Ophrys.