Orquídies

Hi ha un gènere d'orquídies al delta del Llobregat que ha portat l'evolució al seu punt culminant. En lloc d'oferir aliment a canvi de la pol.linització de les seves flors, ofereix sexe, molt més barat en termes de despesa energètica, e igual d'efectiu.

ORQUÍDIES
Les orquídies o orquidàcies són una de les famílies botàniques més joves des del punt de vista evolutiu i amb major nombre d'espècies; s'estima que hi ha entre 20.000 i 30.000 espècies silvestres. Comparteixen amb l'home el privilegi d'ocupar les posicions estratègiques al cim dels seus respectius regnes. La seva diversitat és sorprenent, des d'exemplars d'uns pocs milímetres fins a gegantines agregacions que poden arribar a centenars de quilograms de pes o presentar longituds de fins a 13 metres. Pertanyen a la família de les plantes monocotiledònies, i es caracteritzen per la complexitat de les seves flors i la peculiar interacció que han establert amb els insectes pol.linitzadors o amb algunes espècies de fongs que utilitzen durant la fase de germinació. En comparació amb les espècies tropicals, la majoria de les orquídies mediterrànies són plantes petites, difícils d'observar en el seu medi natural, però, un cop descobertes, la seva bellesa les converteix en motiu de contemplació i admiració.
MORFOLOGIA
El nom orquídia deriva de la paraula grega "Orchis", que significa testicle, per la gran semblança que presenten els pseudotubercles d'alguns gèneres amb els atributs masculins. Les orquídies són plantes vivaces -la part subterrània es manté viva durant anys, mentre que la aèria es renova anualment-, amb òrgans subterranis formats per rizomes (1) o pseudotubercles on s'emmagatzemen les reserves i dels quals brollen gruixudes arrels sense ramificar. Les fulles són generalment de color verd per la presència, en la majoria de les espècies, de pigment clorofil.la. Sovint estan disposades en roseta basal (2) i solen ser allargades, paral.lelinèrvies i sèssils -unides directament a la tija, sense pecíol-. La tija sol ser recta i generalment desproveïda de fulles, presentant en la part superior inflorescències tipus raïm o espiga. La flor és la part més característica de les orquídies, "simple en la seva concepció, complexa en la seva realització, la flor de l'orquídia il.lustra la dialèctica de l'essència i l'existència. Aquestes flors admirables, de corol.les sumptuoses i perfums embriagadors inverteixen tot el seu talent en seduir "(3); disposa d'òrgan sexual masculí i femení -són hermafrodites o bisexuals- i presenta simetria respecte a un eix vertical. L'òrgan masculí -androceo- i el femení -gineceu- estan soldats a una estructura central anomenada ginostem o columna; en la part superior es troba el pol.len, agrupat en dues masses anomenades pol.linis. El periant -estructura floral que envolta els òrgans sexuals de la planta- està constituït per tres pètals i tres sèpals, un dels quals, anomenat label, pot adoptar les formes més sofisticades; en alguns gèneres, com Ophrys, imita a un tipus determinat d'insecte: mosquit, abella, vespa o aranya, depenent de l'espècie a la que pretengui atreure, amb la finalitat que ho confongui amb una falsa femella de la seva espècie. Es pensa que les orquídies són capaces de produir aromes, imperceptibles per a nosaltres, que es poden assemblar als dels insectes amb els quals es tracten de mimetitzar. L'època de floració d'aquestes belles plantes al delta del Llobregat depèn de cada espècie en concret i transcorre entre els mesos de febrer a setembre.
POL.LINITZACIÓ
La majoria de les orquídies utilitzen els insectes com agents pol.linitzadors –pol.linització entomòfila-, encara que algunes espècies i flors no visitades poden alliberar els pol.linis sobre la superfície estigmàtica consumant l'autofecundació. Els mecanismes per atreure els insectes són molt diversos i sofisticats, des de l'obtenció de nèctar o refugi fins als reclams olorosos, visuals o sexuals. Algunes orquídies han evolucionat per enganyar els mascles de determinats insectes que confonen el label amb una femella de la seva espècie, lliurant-se a una frenètica còpula que acabarà amb els pol.linis adherits al seu cos. Cada pol.lini conté milers de minúsculs grans de pol.len que, segurament, seran dipositats sobre la superfície estigmàtica d'una altra flor, una vegada hagi desaparegut la frustració sexual. La flor, un cop ha estat fecundada, es marceix de forma ràpida, mentre que en el seu interior l'ovari s'engrandeix i madura, transformant-se en un fruit del qual sortiran milers de microscòpiques llavors sense endosperma -reserva alimentària- que seran dispersades per l'aire . Les possibilitats de germinació són molt remotes, ja que depenen de les característiques del sòl i, sobretot, de la presència d'un fong simbiòtic, generalment del gènere rhizoctonia, que contacti amb les llavors donant lloc a un òrgan subterrani mixt anomenat micorrizoma, que li permet obtenir aigua, sals minerals i fins i tot matèria orgànica. Des de l'inici de la germinació fins al desenvolupament de la planta completa poden passar diversos anys. La fotosíntesi permet a l´orquídia l'acumulació de reserves nutrícies en un nou pseudotubercle del qual brollarà la part aèria de la planta el següent any. En l'actualitat, les orquídies han aconseguit fer un pas més en la seva evolució, que encara continua, utilitzant-nos a nosaltres, els humans, com pol.linitzadors. La bellesa d'aquesta seductora planta ha portat l'home al seu cultiu i reproducció, convertint-lo en un nou agent pol.linitzador. Segons explica Enric Hansem al seu llibre "Orchid Fever: A Horticultural Tale of Love, Lust and Lunacy" s'estima que hi ha més de 45.000.000 de "orquidófils" o aficionats a la orquicultura al món (4).
NUTRICIÓ.
La majoria de les orquídies europees són autòtrofes, és a dir, que poden elaborar les substàncies nutrients necessàries a través de la fotosíntesi; encara que necessiten de l'ajuda de fongs simbiòtics durant les primeres fases de germinació i creixement. Les orquídies heteròtrofes es nodreixen de matèria orgànica en descomposició, romanent sempre associades a diferents fongs mitjançant simbiosi micorrizogènica, de manera que no necessiten tenir fulles per a realitzar la fotosíntesi i poden presentar una coloració més variable. Algunes orquídies actuen com organismes paràsits, alimentant-se del fong amb el qual forma la micorriza.
CICLE BIOLÒGIC.
Les orquídies europees presenten un marcat cicle estacional; emergeixen després de l'arribada de les pluges de la tardor a partir del rizoma o del nou pseudotubercle i floreixen, segons les espècies, entre els mesos de febrer a setembre. Amb l'arribada de la calor entren en una fase de repòs subterrani, la part aèria s'asseca i perd les fulles, que no tenen protecció contra la sequera, quedant únicament el bulb subterrani que brollarà amb l'arribada de la tardor.
HÀBITAT.
La família de les orquidàcies és una de les que agrupa major nombre d'espècies silvestres, entre 20 i 30 mil, distribuïdes per tot el món. Han conquistat els més diversos ambients del planeta, es troben presents en els cinc continents i s'han adaptat a tots els climes, des dels més secs i àrids fins als més humits i freds, encara que són especialment abundants en les regions tropicals, on presenten major grandària, bellesa i varietat. A les zones càlides, moltes espècies viuen sobre els arbres -orquídies epífites-, la qual cosa els hi permet arribar a la llum sense dur a terme una despesa energètica innecessària. A les zones temperades, totes són terrestres i la seva mida més reduïda. A Europa, es distribueixen en diferents tipus d'hàbitats com matolls i pastures, boscos mediterranis o caducifolis i zones humides. A la Península Ibèrica es coneixen 25 gèneres i 90 espècies d'orquídies, essent el delta del Llobregat una de les zones amb més diversitat biològica de Catalunya: 22 espècies documentades que es distribueixen, fonamentalment, en dos ambients bàsics: les pinedes litorals, especialment la franja de pins baixos a primera línia de mar i els prats de plantes crassifolies. Ara que comencen a florir, és el moment de visitar els espais habilitats per a l'observació d'aquestes belles plantes al delta del Llobregat, sobretot la pineda de Can Camins, al costat de la platja del Prat, i el Prat de les orquídies, en els espais naturals del Remolar-Filipines.





NOTES:
- (1). Un rizoma és una tija subterrània que creix de forma horitzontal emetent arrels o brots herbacis dels seus nusos.
- (2). Roseta basal: Les fulles estan situades a la base de la tija i s'agrupen en cercle, a la mateixa altura, de forma similar als pètals de una rosa.
- (3). Les plantes "Amors i civilitzacions" vegetals. Jean-Marie Pelt. Cap. I. Una trobada al cim: l'home i l'orquídia. Biblioteca Científica Salvat. 1994. Salvat Editors, SA
- (4). Orquídies, flors de la bellesa. Informació i curiositats sobre aquestes plantes singulars. Carlos Cummings. www.suite101.net/content/orquideas.




REFERÈNCIES:
- Guía de orquídeas de Extremadura. Proyecto orquídea. Junta de Extremadura.
- ¿Cuáles son las principales características de las orquídeas? El blog de las orquídeas. www.orquidea.blogia.com
- Orchidaceae. www.wikipedia.com
- Observatori de natura. Abelleres. Jordi Badia. Abril 2010. El pou de la gallina.
- Orquídies del Montgrí. Patrimoni Flora. Rafael Hereu. Gavarres. 12 Tardor. www.gavarres.com
- Las orquídeas. Enciclopedia de la Naturaleza y del Medio Ambiente. El Periódico.
- Noves aportacions al coneixement de les orquídies (Orchidaceae) del Delta del Llobregat. Valentín González y Rafael de Hoyo. Cisen (Centre per a la Investigació i Salvaguarda dels Espais Naturals). Centre Cívic Jardins de la Pau. 08820. El Prat de Llobregat. Spartina. Butlletí naturalista del delta del Llobregat. El Prat de Llobregat. 2001.
- Una diversitat d´orquídies extraordinaria. 2011 calendari orquídies al delta del Llobregat. Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. Espai Natural del Delta del Llobregat.
- Las plantas “Amores y civilizaciones” vegetales. Jean-Marie Pelt. Cap. I. Un encuentro en la cumbre: el hombre y la orquídea. Biblioteca Científica Salvat. 1994. Salvat Editores, S.A.
- Orquídeas, flores de la belleza. Información y curiosidades sobre estas plantas singulares. Carlos Cummings. www.suite101.net/content/orquideas.