LA TROMBA MARINA O MÀNEGA D'AIGUA
La tromba marina o màniga d'aigua (fair-weather o
waterspout, en anglès) es pot definir com un remolí d'aire, normalment
connectat a un núvol cumuliform, que rota violentament sobre una superfície
aquàtica. El fet que, normalment, es produeixin sobre el mar, sense elements
visuals de referència, fa que semblin més petites del que realment són: la seva
grandària oscil·la des d'uns pocs centenars de metres fins a altures superiors
als 1.000 (2 km en casos molt excepcionals). I, a pesar que els vents que
generen són molt més febles que en els tornados, constitueixen un seriós perill
per a les petites embarcacions o zones costaneres que puguin veure's afectades
per la seva trajectòria. El seu cicle de vida és relativament curt, de 2 a 20
minuts, encara que la majoria no sobrepassa els 10. La seva amplària mitjana és
d'uns 12 metres, i poden arribar a generar vents de 70 a 300 km/h, sent la
mitjana d'uns 130 km/h. Les mànegues marines poden produir-se de forma aïllada,
o en grups, fins i tot en condicions climatològiques no considerades com a
severes. Una vegada toquen terra, passen a anomenar-se tornados.
A pesar de que encara persisteix la creença de que
aquests fenòmens aspiren l'aigua fins a la base del núvol; la veritat és que
l'aigua succionada tan sols ascendeix uns pocs metres, sent la composició de la
tuba una columna d'aire humit que ascendeix girant i es condensa per expansió,
formant petites gotes d'aigua.
TIPUS DE TROMBES
Segons alguns investigadors, les trombes marines poden
ser de dos tipus: tornádiques i no tornádiques, depenent de la seva formació.
Les primeres, més destructives, es formen a partir d'un sistema de baixa
pressió, mesocicló, amb aire que puja i rota en eix vertical; dins d'una
tempesta elèctrica severa i persistent denominada supercelda. Les trombes no
tornádiques, molt més comunes, no estan associades a aquest tipus de fenòmens.
Generalment, es formen sota la base de grans cúmuls o cumulunimbus, iniciant-se
la seva rotació des de la superfície aquàtica, a partir d'una capa d'aire molt
humit i càlid que ascendeix fins a la base del núvol; de similar manera a com
es desenvolupen altres fenòmens com els diables o els remolins de sorra.
FORMACIÓ
Les mànigues d'aigua són fenòmens freqüents en els oceans
tropicals. L'embut es forma perquè l'aire que rota dins la tromba es refreda
per expansió produint la condensació del vapor d'aigua. Quan l'aire fred entra
a l'interior de la mànega, tallant el proveïment d'aire humit i càlid, fa que
aquesta es dissipi. En la nostra latitud, generalment es produeixen amb més
freqüència durant els mesos de maig a octubre, sent més freqüents a últimes, o
primeres hores de la nit.
FASES
El primer senyal, prèvi a la formació d'una màniga, és
l'aspecte aplanat i fosc que adquireix el núvol de tipus cumuliform.
Posteriorment, es forma un anell o taca fosca en el mitjà aquàtic, produïda per
l'agitació de vents de superfície que, una vegada comencen el seu ascens en
espiral, aixequen una columna d'aigua polvoritzada (spray), visible des de
certa distància. Com a conseqüència d'aquesta situació, una fina tuba
descendeix des del núvol-embut fins a trobar-se amb aquest anell d'aigua. Ara,
la mànega marina es presenta en tota la seva esplendor. Durant el seu curt
cicle vital, cimbreja, es corba i es deforma a la mercè dels vents. Finalment,
es dissipa, normalment des d'a baix cap amunt.
EL FENÒMEN TORNÁDIC DEL 10 DE SETEMBRE DE 2013 Al PRAT DE
LLOBREGAT
Estudis recents del microclima del delta del Llobregat
han demostrat que els episodis tornádics esdevinguts en aquesta zona durant els
últims anys no són fruit de la casualitat, sinó de la seva especial orografia;
el que ha portat a afeccionats i professionals de la matèria a batejar aquesta plana
com “El corredor dels tornados”. (1)
El pas d'un front d'inestabilitat meteorològica per la
línia de costa compresa entre Badalona i el Prat de Llobregat (Barcelona) va
provocar, el passat 10 de setembre de 2013, un sistema convectiu sever
(mesoescala), amb nombrós aparell elèctric i precipitació, que va desembocar en
la formació de diverses tubes i mànegues marines. Atrets per l'espectacle
elèctric i la possibilitat d'observar mànegues marines, ens van apropar a la
platja del Prat de Llobregat, prop de les onze de la nit. La temperatura era
agradable, la brisa suau. Mentre la tempesta esclatava mar endins, un petit
grup de pescadors es dedicava a nodrir els hams i esperar les captures. La
pluja encara no havia arribat a la costa i gens feia presagiar el que estava a
punt d'esdevenir…
Als pocs minuts d'arribar, quan la tempesta elèctrica
sobre Barcelona es dissipava, i semblava que tot havia acabat, es va reactivar
un nou front, mar endins, a l'altura del Prat de Llobregat. Aviat van començar
els primers llamps, i amb ells van descobrir la primera tuba. En poc menys de trenta
minuts, es van formar, almenys, quatre trombes marines davant de la nostra
costa. Aquestes són algunes de les fotografies preses durant l'espectacular
tempesta.
23:06h. En aquesta primera fotografia es pot apreciar la
formació d'una enorme tuba, en primer terme, i una mànega d'aigua, completament
desenvolupada, a la llunyania, sota la primera.
23:09h. La segona fotografia mostra una nova tromba
marina, amb la característica forma d'embut a la base del núvol. Els pescadors
continuen la seva labor, aliens a l'espectacle, mentre els creuers salpen del
proper port de Barcelona.
23:13h. La mànega marina continua activa, perfectament
desenvolupada.
23:15h. La tromba comença a dissipar-se des de la seva
base, després d'uns deu minuts, aproximadament, d'activitat.
23:21h. Una nova mànega d'aigua s'ha desenvolupat, amb
prou feines visible, a la llunyania. La resplendor dels llamps permet
localitzar la seva ubicació.
23:24h. Aquesta fotografia mostra la mateixa màniga,
apropada amb el zoom de la càmera. En ella, es pot apreciar la corba
característica del tub de rotació, provocada per l'embranzida del vent. A banda
i banda, són visibles dos dels creuers que han salpat del port.
23:26h. La mànega d'aigua sembla començar a dissipar-se
des del mar després de, almenys, cinc minuts d'activitat.
23:27h. Una nova tromba marina emergeix amb tota la seva
esplendor il·luminada per l'espectacular tormenta elèctrica (foto de portada).
En la fotografia superior, es pot observar el mateix fenomen encara
desenvolupat. Poc després, aquesta última mànega també es va dissipar, donant
per finalitzat l'espectacle. En total, quatre mànegues marines perfectament
desenvolupades i una tuba o embut, que no va arribar a completar-se.
NOTES:
(1). Pot ampliar més informació sobre aquest tema en les
entrades d'aquest blog: El corredor dels tornados.
REFERÈNCIES:
-
Las mangas o trombas marinas. José Antonio Gallego
Poveda. Integrante de Spain Severe
Weather.
- www.cazatormentas.net.
- Trombas marinas.
Estudio realizado por: Dr. Omar G. Lizano R. y Lic. Luis Fdo. Alvarado
Centro de Investigación en Ciencias del Mar y Limnología (CIMAR)
Centro de Investigaciones Geofísicas (CIGEFI)
Universidad de Costa Rica
Centro de Investigación en Ciencias del Mar y Limnología (CIMAR)
Centro de Investigaciones Geofísicas (CIGEFI)
Universidad de Costa Rica
-
Breve
guía descriptiva de los fenómenos recogidos en el Sistema de Notificación de
Observaciones Atmosféricas Singulares. SINOBAS (Sistema
de Notificación de Observaciones Meteorológicas Singulares).
Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio
Ambiente.
Agencia Estatal de Meteorología.
AUTORS: Delia Gutiérrez Rubio, Jesús Riesco
Martín, Elia Díez Muyo, Francisco Martín León, José Ángel Núñez Mora, José
María Sánchez-Laulhé Ollero, Marta Ferri Llorens
