El xarxet comú, conegut com cerceta común en castellà, sarset al País Valencià, cetla rossa a les Balears o green-winged teal, en anglès, és un ocell anseriforme de la família anatidae. És l'ànec més petit d'Europa i també un dels més bonics. Es troba àmpliament distribuït per Europa, Àsia i nord d'Àfrica i d'Amèrica, i destaca per ser un excel.lent volador, capaç de dur a terme sorprenents migracions.MORFOLOGIA
El xarxet és l'ànec més petit d'Europa, amb 35 cm de longitud, menys de 60 d'envergadura i un pes inferior als 400 grams. Els seus peus són palmats -com a totes les anàtides-, de color gris fosc; com a trets característics presenta el bec arrodonit, l'iris de color castany i un mirallet de color verd maragda. El dimorfisme sexual és notable en aquesta espècie, sent els mascles de colors més vistosos que les femelles. Durant el període nupcial, el mascle adquireix un color predominantment grisenc, amb el pit clapat de color marró clar i una franja daurada sota la cua; el cap, de color castany rogenc, presenta bec de color pissarra i un antifaç, de color verd intens, vorejat per una línia estreta de color crema. Els mascles en eclipsi -plomatge no nupcial- són molt semblants a les femelles adultes, encara que es diferencien d'elles per tenir l'esquena i el dors de les ales de color més fosc i uniforme. Les femelles presenten un plomatge més discret de tons marronosos, amb el cap més fosc i una franja superciliar sobre els ulls; el bec és més clar que en els mascles i pot ser també clapejat. Els exemplars joves o immadurs són molt similars a les femelles adultes. Entre subespècies, l'única diferència observable és la presència d'una franja blanca vertical en els costats que només posseeixen els individus americans: Anas crecca carolinensis.
El xarxet és l'ànec més petit d'Europa, amb 35 cm de longitud, menys de 60 d'envergadura i un pes inferior als 400 grams. Els seus peus són palmats -com a totes les anàtides-, de color gris fosc; com a trets característics presenta el bec arrodonit, l'iris de color castany i un mirallet de color verd maragda. El dimorfisme sexual és notable en aquesta espècie, sent els mascles de colors més vistosos que les femelles. Durant el període nupcial, el mascle adquireix un color predominantment grisenc, amb el pit clapat de color marró clar i una franja daurada sota la cua; el cap, de color castany rogenc, presenta bec de color pissarra i un antifaç, de color verd intens, vorejat per una línia estreta de color crema. Els mascles en eclipsi -plomatge no nupcial- són molt semblants a les femelles adultes, encara que es diferencien d'elles per tenir l'esquena i el dors de les ales de color més fosc i uniforme. Les femelles presenten un plomatge més discret de tons marronosos, amb el cap més fosc i una franja superciliar sobre els ulls; el bec és més clar que en els mascles i pot ser també clapejat. Els exemplars joves o immadurs són molt similars a les femelles adultes. Entre subespècies, l'única diferència observable és la presència d'una franja blanca vertical en els costats que només posseeixen els individus americans: Anas crecca carolinensis.
Mascle de xarxet comú amb plumatge nupcialDISTRIBUCIÓ
El xarxet és una espècie nombrosa, àmpliament distribuïda per Europa, Àsia i nord d'Àfrica i d'Amèrica. Habita en tota mena d'ambients aquàtics, encara que durant el període de nidificació prefereix les aigües tranquil.les amb arbres propers i abundant vegetació de ribera i subaquàtica. A Europa és present a gairebé tots els països, encara que és al nord on podem trobar les poblacions més nombroses. Als Països catalans, el nombre d'exemplars augmenta el seu contingent durant els mesos de setembre a febrer, després de l'arribada dels individus hivernants procedents del nord d'Europa, Rússia i fins i tot Sibèria.
ALIMENTACIÓ
El règim alimentari del xarxet és omnívor, comprenent herbes i plantes, llavors, larves d'insectes aquàtics, moluscos, crustacis, i fins i tot petits amfibis o peixos; depenent de la disponibilitat estacional. Pot menjar tant en l'aigua, submergint el cap, com pasturant per la vora.
El xarxet és una espècie nombrosa, àmpliament distribuïda per Europa, Àsia i nord d'Àfrica i d'Amèrica. Habita en tota mena d'ambients aquàtics, encara que durant el període de nidificació prefereix les aigües tranquil.les amb arbres propers i abundant vegetació de ribera i subaquàtica. A Europa és present a gairebé tots els països, encara que és al nord on podem trobar les poblacions més nombroses. Als Països catalans, el nombre d'exemplars augmenta el seu contingent durant els mesos de setembre a febrer, després de l'arribada dels individus hivernants procedents del nord d'Europa, Rússia i fins i tot Sibèria.
ALIMENTACIÓ
El règim alimentari del xarxet és omnívor, comprenent herbes i plantes, llavors, larves d'insectes aquàtics, moluscos, crustacis, i fins i tot petits amfibis o peixos; depenent de la disponibilitat estacional. Pot menjar tant en l'aigua, submergint el cap, com pasturant per la vora.
Femella de xarxet comúCOSTUMS
El xarxet presenta un aspecte maldestre en terra ferma que contrasta amb la seva gran capacitat voladora. El seu vol és àgil i ràpid, capaç de realitzar canvis bruscos de sentit, tot i que on realment destaca és en la gran coordinació que mostra quan viatja en estol, duent a terme moviments erràtics i difícils piruetes que el converteixen en el millor volador dels nostres ànecs. Quan s'incicia el vol, s'impulsen gairebé verticalment. Diferents estudis duts a terme mitjançant captura i anellament mostren la gran capacitat migradora d'aquesta espècie (1): Un exemplar anellat a la Camargue (França) va ser capturat l'endemà a Lleida (Catalunya), a uns 385 quilòmetres, mentre que un altre xarxet anellat a Bèlgica, va ser capturat tres dies després a Astúries, a uns 1.100 quilòmetres de distància.
El xarxet és un ocell de costums nocturns, molt sociable, encara que prefereix mantenir-se al marge de les altres espècies. El cant del mascle és un característic "crrit-crrit", acompanyat d'un xiulet, molt conegut pels caçadors, mentre que les femelles, que generalment romanen en silenci, emeten el clàssic "cuac".
El xarxet presenta un aspecte maldestre en terra ferma que contrasta amb la seva gran capacitat voladora. El seu vol és àgil i ràpid, capaç de realitzar canvis bruscos de sentit, tot i que on realment destaca és en la gran coordinació que mostra quan viatja en estol, duent a terme moviments erràtics i difícils piruetes que el converteixen en el millor volador dels nostres ànecs. Quan s'incicia el vol, s'impulsen gairebé verticalment. Diferents estudis duts a terme mitjançant captura i anellament mostren la gran capacitat migradora d'aquesta espècie (1): Un exemplar anellat a la Camargue (França) va ser capturat l'endemà a Lleida (Catalunya), a uns 385 quilòmetres, mentre que un altre xarxet anellat a Bèlgica, va ser capturat tres dies després a Astúries, a uns 1.100 quilòmetres de distància.
El xarxet és un ocell de costums nocturns, molt sociable, encara que prefereix mantenir-se al marge de les altres espècies. El cant del mascle és un característic "crrit-crrit", acompanyat d'un xiulet, molt conegut pels caçadors, mentre que les femelles, que generalment romanen en silenci, emeten el clàssic "cuac".
REPRODUCCIÓ
El seguici nupcial del xarxet és similar al de l'ànec coll verd i bastant espectacular. Durant diversos dies, grups de mascles competeixen entre si per atreure l'atenció de les femelles: submergeixen el bec en l'aigua, aixecant-lo al mateix temps que alcen el cos, arquegen el coll i novament submergeixen el bec. Si la femella aprova l'exhibició del mascle, l'aparellament es produirà sense més dilació. La femella s'encarrega en solitari de la construcció del niu i de la incubació dels ous que dura de 21 a 23 dies. Els nius estan situats, majoritàriament, prop de l'aigua, en un forat ocult entre la vegetació. Els materials utilitzats per a la seva construcció són herbes i plantes del lloc, als quals s'afegeix una capa de plomissol de la pròpia femella. La niuada, de caràcter anual, té lloc entre els mesos d'abril a juny i consta d'uns 8 a 12 ous de color groc pàl.lid, amb tons verdosos. Els pollastres abandonen el niu poc després de néixer i segueixen fins a l'aigua a la seva mare, que serà l'encarregada, amb l'ajuda ocasional del mascle, de la seva alimentació. Un mes després del seu naixement els joves ja són capaços de volar. El xarxet és un nidificant ocasional a Espanya, havent-se reproduït en diferents zones de Catalunya com el delta de l'Ebre, les riberes del riu Tordera -prop d'Hostalric- i al delta del Llobregat. L'esperança de vida d'aquest petit ocell arriba als 10 o 15 anys, encara que és extremadament inusual que un individu en llibertat pugui assolir una longevitat tan alta.
El seguici nupcial del xarxet és similar al de l'ànec coll verd i bastant espectacular. Durant diversos dies, grups de mascles competeixen entre si per atreure l'atenció de les femelles: submergeixen el bec en l'aigua, aixecant-lo al mateix temps que alcen el cos, arquegen el coll i novament submergeixen el bec. Si la femella aprova l'exhibició del mascle, l'aparellament es produirà sense més dilació. La femella s'encarrega en solitari de la construcció del niu i de la incubació dels ous que dura de 21 a 23 dies. Els nius estan situats, majoritàriament, prop de l'aigua, en un forat ocult entre la vegetació. Els materials utilitzats per a la seva construcció són herbes i plantes del lloc, als quals s'afegeix una capa de plomissol de la pròpia femella. La niuada, de caràcter anual, té lloc entre els mesos d'abril a juny i consta d'uns 8 a 12 ous de color groc pàl.lid, amb tons verdosos. Els pollastres abandonen el niu poc després de néixer i segueixen fins a l'aigua a la seva mare, que serà l'encarregada, amb l'ajuda ocasional del mascle, de la seva alimentació. Un mes després del seu naixement els joves ja són capaços de volar. El xarxet és un nidificant ocasional a Espanya, havent-se reproduït en diferents zones de Catalunya com el delta de l'Ebre, les riberes del riu Tordera -prop d'Hostalric- i al delta del Llobregat. L'esperança de vida d'aquest petit ocell arriba als 10 o 15 anys, encara que és extremadament inusual que un individu en llibertat pugui assolir una longevitat tan alta.
FACTORS D´AMENAÇAEl xarxet està catalogat en la Llista Vermella de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) com a espècie de preocupació menor, pel seu elevat nombre d'exemplars, encara que a Espanya, amb menor representació, està considerat com a espècie vulnerable en el Llibre Vermell de les aus d'Espanya. Malgrat això, durant el període hivernal té lloc, sobretot al nord de la península, la caça intensiva d'aquesta espècie amb fins culinaris.
CURIOSITATS
El xarxet és molt apreciat gastronòmicament, essent la carn de la femella jove especialment saborosa. De vegades, per la seva bellesa, ha estat criat com a animal ornamental en parcs i jardins, o ha estat motiu de taxidermistes amb vista a la seva posterior exhibició. Com sempre, la golafreria i la bellesa han convertit aquesta singular au en un mer "objecte" a disposició de l'home que res respecta en el seu convenciment de que tot allò que desitja es pot prendre.
NOTES:
(1). Xarxet. Anas crecca. www.pajaricos.es.
REFERÈNCIES:
- Anas Crecca. www.wikipedia.com
- Cerceta común. www.pajaricos.es
- Cerceta común (Anas crecca). Familia Anatidae. Vicente Hernández Gil. www.regmurcia.com
- Las aves acuáticas. www.aitanatip.com
- Cerceta común. Anas crecca. www.herramientas.educa.madrid.org
- Xarxet comú. www.wikipedia.org
- Xarxet mascle presumit. www.natura-delta-llobregat.blogspot.com
- El més petit. Fauna de la Catalunya Central (115). Jordi Comellas. Regió 7. Dissabte, 25 de desembre del 2010.
