divendres, 24 de desembre de 2010

Serp verda (Malpolon monspessulanus)

Serp verda (exemplar jove)
La serp verda (Malpolon monspessulanus) és coneguda també com serp de Montpeller. Pertany a la família Colubridae. És una serp verinosa (opistoglifa), dotada de dents inoculadores de verí, però situades a la part posterior del maxil.lar superior de la boca, per la qual cosa no representa perill per a l'home. No obstant, la mossegada d'un exemplar adult pot arribar a ocasionar petites ferides, en certa manera doloroses.
Hàbits
La serp verda és una serp d'hàbits diürns que necessita una temperatura corporal elevada (termòfila), d'entre 28 º i 32 º, per poder dur a terme la seva activitat, de manera que és relativament fàcil d'observar. Es troba activa des de mitjans de març fins a mitjans de novembre, aproximadament, amb un notable increment durant els mesos de maig i juny, que corresponen a l'època de zel. El seu caràcter termòfil fa que eviti les hores centrals del dia a l'estiu i que entri en letargia durant l'hivern, ocultes en els seus refugis, per evitar els rigors del fred i la manca de preses.
Morfologia
La serp verda és la major serp de la Península Ibèrica, arribant a assolir els 2 metres de longitud, tot i que s'han localitzat exemplars excepcionals de fins a 2,55 metres. El cap és allargat i estret, presentant un musell punxegut. Són molt característics els seus grans ulls, protegits per unes escates supraoculars molt sortints que formen una mena de cella prominent. La coloració és molt diversa, presentant una notable diferència entre els exemplars adults i els joves. Els mascles adults presenten un disseny uniforme amb un color en el dors que varia entre el gris clar, el marró o el verd oliva; amb una zona de taques fosques en el terç anterior, darrere del coll. La part inferior és groguenca, presentant un lleuger clapejat fosc. En els individus joves i les femelles el disseny del cos mostra un variat clapejat de negres, blancs, grisos i marrons, amb un clar fi críptic. El disseny del ventre en els exemplars joves és reticulat, amb una tonalitat ataronjada.

Distribució
Aquesta espècie colonitza la major part de la Península Ibèrica, exceptuant les províncies més septentrionals de Galícia, la cornisa cantàbrica i valls dels Pirineus. És una espècie típicament mediterrània, que prefereix la zona de matoll mitjà o baix i els espais oberts, encara que se la pot trobar en tot tipus d'hàbitats per sota dels 2.160 m (ha estat localitzada a Sierra Nevada): terrenys rocosos, sorrencs , boscos oberts, pinedes, matolls, saladars, timonedes i fins i tot en camps de cultiu, ja que s'adapta molt bé als paisatges modificats per l'home. Sovint coincideix amb una espècie de similar grandària, la serp blanca, de la qual es diferencia per la manca de dibuix al dors i la presència d'escates supraoculares.
Alimentació
La dieta de la serp verda varia notablement segons la mida dels individus en qüestió. Els exemplars joves s'alimenten fonamentalment d'invertebrats i sargantanes, mentre que la dieta dels adults és més variada, incloent: rosegadors, sargantanes, llangardaixos, cries d'aus, altres serps i fins i tot conillets. També es coneixen casos de canibalisme en aquesta espècie.
Costums
La serp verda és una serp de moviments ràpids i caràcter agressiu. Davant d'una amenaça es defensa fugint a gran velocitat, encara que pot alçar-se com una cobra, emetre un fort xiulet que espanta els seus agressors o, en última instància, atacar. Per la seva termofilia, utilitza sovint les carreteres per desplaçar-se i obtenir calor, de manera que nombrosos exemplars moren atropellats. Generalment es mou per terrenys oberts a la recerca de preses, encara que no dubtarà en introduir-se en tot tipus de coves i fins i tot grimpar murs i arbres, si cal.
Reproducció
La serp verda no arriba a la maduresa sexual fins pràcticament els cinc anys, el que unit a les innombrables amenaces que pateixen, fa que siguin pocs els individus que arribin a l'edat de procreació. La còpula té lloc entre els mesos de maig i juny. La posada consta d'uns 4-11 ous, dipositats sobre les fulles seques i té lloc, aproximadament, durant el mes de juliol. L´eclosió té lloc a mitjans del mes d'agost. Durant l'època de zel, els mascles es tornen marcadament territorials, establint combats amb els exemplars rivals.

Factors d'amenaça
L'espècie Malpolon monspessulanus és probablement la serp terrestre més abundant de la regió mediterrània. Encara que no està catalogada com a una espècie en perill, la gran quantitat d'amenaces que planen sobre els rèptils en general, fa que cada vegada els individus siguin menys longeus i per tant disminueixi la seva capacitat reproductiva. D'entre les principals amenaces a les quals es veu sotmesa aquesta espècie destaquen la destrucció o fragmentació dels seus hàbitats naturals, l'acumulació de pesticides en els seus teixits i ous i, sobretot, la persecució i mort directes a mans de l'home. Aquest colúbrido constitueix la presa més important en la dieta de l'àguila marcenca i és, a més, un dels vertebrats més atropellats en les carreteres de la Península Ibèrica.


Referències:
Malpolon monspessulanus. Atles i Llibre Vermell dels Amfibis i Rèptils d'Espanya. M. Carmen Blázquez i Juan M. Pleguezuelos.
Enciclopèdia Virtual dels Vertebrats Espanyols. Serp verda.
www.vertebradosibericos.org. Malpolon monspessulanus.
Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure. Serp verda.
www.faunaiberica.org. Marcela Plana. Serp verda (Malpolon monspessulanus).
www.regmurcia.com. Vicente Hernández Gil. Serp verda (Malpolon monspessulanus).
www.valvanera.com / fauna / culebrabastarda. Fauna oblidada. Serp verda.
www.ecologistasenaccion.org. Malpolon monspessulanus. Llibre Peixos continentals, amfibis i rèptils de la Comunitat Valenciana.

Cap comentari:

Publica un comentari