El Delta del Llobregat és el segon delta més extens de Catalunya i constitueix la major reserva d'aigua subterrània del barceloní. Abasta una àmplia plana fluvial de 97 km2, que comprèn 8 municipis: el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona. Pel seu alt valor estratègic i mediambiental està considerat per la Unió Europea com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus.
La seva situació, en plena ruta migratòria de la Mediterrània occidental, a mig camí entre els aiguamolls de l'Empordà i el delta de l'Ebre, la converteixen en una important zona de nidificació i descans d'aus.
El procés de formació
La seva formació geològica va començar fa uns 18.000 anys, tot i que el delta actual, també anomenat Complex deltaic, data d'un període posterior de fa aproximadament uns 2.500 anys, a partir de les aportacions de sorres, graves i llims dipositats pel riu Llobregat.
Primers pobladors
Descobriments recents donen testimoni d'una presència humana, més o menys esporàdica, en les seves costes des del segle IV aC. Es tracta, sobretot, de navegants púnics, dedicats al comerç de productes d'Eivissa i la Mediterrània occidental. Amb l'arribada dels romans al segle II aC s'estén l'ús de la moneda com a font d'intercanvi econòmic. Les tribus ibèriques residents s'integren, a poc a poc, a les noves maneres de fer a la romana: es passa d'habitar en petits assentaments o poblats a les grans viles romanes, i l'agricultura de subsistència, predominant fins a llavors, desapareix donant pas a les grans explotacions agràries, enfocades a augmentar la producció mb vista a l'exportació (sobretot cereals i blat de moro, al principi, i vi, en època més tardana). Entre finals del segle IV i començaments del segle V, coincidint amb la decadència de l'imperi romà, les relacions comercials amb l'exterior es paralitzen i els assentaments existents al Delta del Llobregat s´acaben abandonant. Es produeix a la zona un retrocés econòmic d'uns mil anys, tornant a l'economia d'autosuficiència del segle IV a. C.
L'Edat Mitjana (segles X al XV)
El delta del Llobregat va ser durant molts segles un territori hostil, insalubre i perillós, habitat per una població precària i dispersa que sempre va estar sotmesa a les dures condicions climatològiques, sanitàries i de seguretat imposades pel medi natural. Les inundacions, provinents tant del riu com del propi mar, eren tan freqüents que feien pràcticament impossible l'ocupació humana. Insalubres extensions d'aiguamolls i fangars, frondosos boscos de ribera i platges amb enormes camps de dunes conformaven un dur paisatge, dominat pel fang i l'aigua, que units a unes condicions higièniques molt deficients, i a la falta d'aigua potable, afavorien la propagació de malalties com la malària, el tifus o la disenteria. La seva població malvivia lliurada a una economia de subsistència, basada sobretot en l'agricultura (molt limitada) i en la ramaderia, que en ocasions podia complementar-se amb la pesca o la caça. Un altre factor clau d'aquesta període va ser l'aïllament provocat pel precari estat dels camins i la dificultat afegida que suposava travessar el riu en una barcassa insegura. Aquesta situació es perllongaria fins a finals del segle XIX, amb la construcció de dos ponts: el de Ferran Puig (1873) i el del ferrocarril (1881).
La transformació agrícola (XVI-1850)
A partir del segle XVI es va començar a modificar la situació de domini total del medi sobre l'home, amb la introducció de nous mètodes agraris, com la dessecació d'aiguamolls, la rompuda de terres o el cultiu de nous productes de secà (blat, ordi, blat de moro i vinya), que donaran lloc a la primera gran transformació agrícola del territori, permetent la seva ocupació contínua. A partir del segle XVIII les condicions de vida dels pagesos del delta, es veuran afavorides per la introducció de millores en les condicions de vida de les masies, o l'arribada de personal mèdic amb estris higiènics i sanitaris apropiats. A mesura que es consolida l'ocupació humana, s'inverteixen diners públics en la defensa contra el medi, com la construcció a partir de 1606 d'un terraplè de protecció contra les riuades, paral.lel al riu, que no es consolidaria fins al segle XX.
La transformació del Delta
Tot es veurà alterat a partir del desenvolupament, durant la segona meitat del segle XIX, de diferents sistemes d'obtenció d'aigua, com ara la construcció de canals de reg (Canal de la Dreta, 1858) o el descobriment de les aigües artesians (1893), que donaran pas a l'actual agricultura intensiva de regadiu, basada principalment en productes de l'horta. A partir del segle XX l'agricultura deixarà de ser l'activitat econòmica predominant al delta del Llobregat, tot i que segueix sent una de les zones agrícoles més importants de la Mediterrània, donant pas a la indústria, en un primer període i a les activitats terciàries , en l'actualitat.
El Delta en l'actualitat
El Complex deltaic actual és un espai on el medi, paradoxalment, ha estat transformat per l'acció humana. Hi coexisteixen múltiples ambients: Els espais naturals (mar, riu, aiguamolls, llacunes i pinedes), els cultius -caracteritzats per la seva vulnerabilitat-, i les zones més poblades, com les urbanes, industrials, de serveis, xarxa viària i ferroviària i grans infraestructures com el Port i l'Aeroport, amb una insaciable necessitat d'expansió. El Delta del Llobregat es troba en l'actualitat amenaçat per terra, mar i aire. Ha sobreviscut a riuades, inundacions, malalties, penúries econòmiques, càrregues fiscals abusives (delmes, tributs), incursions armades (cabdill Almanzor, 985), batalles navals (Ramon Berenguer III contra sarraïns, 1015), pesta bubònica (1348) o les invasions de pirates d'origen bàrbar (1550), però no obstant això, és ara quan més perill corre, a mans del "progrés" injustificat i la cobdícia humana. Enmig d'aquest fràgil mosaic de paisatges destaquen, pel seu valor educatiu i mediambiental, els espais naturals.
Al Delta han estat catalogades més de 350 espècies d'aus diferents i continuen apareixent noves cada any. També podem trobar una interessant població d'invertebrats, amfibis i rèptils, i són especialment interessants a nivell català les poblacions de salicaria i Stachis marítima o les més de 20 espècies d'orquídies registrades. Sens dubte, tot això constitueix un ric patrimoni natural, que amenaçat de forma contínua per la mà de l'home, hauríem de protegir i si és possible, expandir. Però per protegir, primer cal conèixer i entendre. Aquesta haurà de ser a partir d'ara la nostra meta.
La seva situació, en plena ruta migratòria de la Mediterrània occidental, a mig camí entre els aiguamolls de l'Empordà i el delta de l'Ebre, la converteixen en una important zona de nidificació i descans d'aus.
El procés de formació
La seva formació geològica va començar fa uns 18.000 anys, tot i que el delta actual, també anomenat Complex deltaic, data d'un període posterior de fa aproximadament uns 2.500 anys, a partir de les aportacions de sorres, graves i llims dipositats pel riu Llobregat.
Primers pobladors
Descobriments recents donen testimoni d'una presència humana, més o menys esporàdica, en les seves costes des del segle IV aC. Es tracta, sobretot, de navegants púnics, dedicats al comerç de productes d'Eivissa i la Mediterrània occidental. Amb l'arribada dels romans al segle II aC s'estén l'ús de la moneda com a font d'intercanvi econòmic. Les tribus ibèriques residents s'integren, a poc a poc, a les noves maneres de fer a la romana: es passa d'habitar en petits assentaments o poblats a les grans viles romanes, i l'agricultura de subsistència, predominant fins a llavors, desapareix donant pas a les grans explotacions agràries, enfocades a augmentar la producció mb vista a l'exportació (sobretot cereals i blat de moro, al principi, i vi, en època més tardana). Entre finals del segle IV i començaments del segle V, coincidint amb la decadència de l'imperi romà, les relacions comercials amb l'exterior es paralitzen i els assentaments existents al Delta del Llobregat s´acaben abandonant. Es produeix a la zona un retrocés econòmic d'uns mil anys, tornant a l'economia d'autosuficiència del segle IV a. C.
L'Edat Mitjana (segles X al XV)
El delta del Llobregat va ser durant molts segles un territori hostil, insalubre i perillós, habitat per una població precària i dispersa que sempre va estar sotmesa a les dures condicions climatològiques, sanitàries i de seguretat imposades pel medi natural. Les inundacions, provinents tant del riu com del propi mar, eren tan freqüents que feien pràcticament impossible l'ocupació humana. Insalubres extensions d'aiguamolls i fangars, frondosos boscos de ribera i platges amb enormes camps de dunes conformaven un dur paisatge, dominat pel fang i l'aigua, que units a unes condicions higièniques molt deficients, i a la falta d'aigua potable, afavorien la propagació de malalties com la malària, el tifus o la disenteria. La seva població malvivia lliurada a una economia de subsistència, basada sobretot en l'agricultura (molt limitada) i en la ramaderia, que en ocasions podia complementar-se amb la pesca o la caça. Un altre factor clau d'aquesta període va ser l'aïllament provocat pel precari estat dels camins i la dificultat afegida que suposava travessar el riu en una barcassa insegura. Aquesta situació es perllongaria fins a finals del segle XIX, amb la construcció de dos ponts: el de Ferran Puig (1873) i el del ferrocarril (1881).
La transformació agrícola (XVI-1850)
A partir del segle XVI es va començar a modificar la situació de domini total del medi sobre l'home, amb la introducció de nous mètodes agraris, com la dessecació d'aiguamolls, la rompuda de terres o el cultiu de nous productes de secà (blat, ordi, blat de moro i vinya), que donaran lloc a la primera gran transformació agrícola del territori, permetent la seva ocupació contínua. A partir del segle XVIII les condicions de vida dels pagesos del delta, es veuran afavorides per la introducció de millores en les condicions de vida de les masies, o l'arribada de personal mèdic amb estris higiènics i sanitaris apropiats. A mesura que es consolida l'ocupació humana, s'inverteixen diners públics en la defensa contra el medi, com la construcció a partir de 1606 d'un terraplè de protecció contra les riuades, paral.lel al riu, que no es consolidaria fins al segle XX.
La transformació del Delta
Tot es veurà alterat a partir del desenvolupament, durant la segona meitat del segle XIX, de diferents sistemes d'obtenció d'aigua, com ara la construcció de canals de reg (Canal de la Dreta, 1858) o el descobriment de les aigües artesians (1893), que donaran pas a l'actual agricultura intensiva de regadiu, basada principalment en productes de l'horta. A partir del segle XX l'agricultura deixarà de ser l'activitat econòmica predominant al delta del Llobregat, tot i que segueix sent una de les zones agrícoles més importants de la Mediterrània, donant pas a la indústria, en un primer període i a les activitats terciàries , en l'actualitat.
El Delta en l'actualitat
El Complex deltaic actual és un espai on el medi, paradoxalment, ha estat transformat per l'acció humana. Hi coexisteixen múltiples ambients: Els espais naturals (mar, riu, aiguamolls, llacunes i pinedes), els cultius -caracteritzats per la seva vulnerabilitat-, i les zones més poblades, com les urbanes, industrials, de serveis, xarxa viària i ferroviària i grans infraestructures com el Port i l'Aeroport, amb una insaciable necessitat d'expansió. El Delta del Llobregat es troba en l'actualitat amenaçat per terra, mar i aire. Ha sobreviscut a riuades, inundacions, malalties, penúries econòmiques, càrregues fiscals abusives (delmes, tributs), incursions armades (cabdill Almanzor, 985), batalles navals (Ramon Berenguer III contra sarraïns, 1015), pesta bubònica (1348) o les invasions de pirates d'origen bàrbar (1550), però no obstant això, és ara quan més perill corre, a mans del "progrés" injustificat i la cobdícia humana. Enmig d'aquest fràgil mosaic de paisatges destaquen, pel seu valor educatiu i mediambiental, els espais naturals.
Al Delta han estat catalogades més de 350 espècies d'aus diferents i continuen apareixent noves cada any. També podem trobar una interessant població d'invertebrats, amfibis i rèptils, i són especialment interessants a nivell català les poblacions de salicaria i Stachis marítima o les més de 20 espècies d'orquídies registrades. Sens dubte, tot això constitueix un ric patrimoni natural, que amenaçat de forma contínua per la mà de l'home, hauríem de protegir i si és possible, expandir. Però per protegir, primer cal conèixer i entendre. Aquesta haurà de ser a partir d'ara la nostra meta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada