Serp blanca. Exemplar adultLa serp blanca deu el seu nom al peculiar dibuix que mostren al dors els individus joves, compost per dues línies longitudinals travessades per línies transversals, que s'assembla a una escala amb esglaons. En els individus adults, les línies transversals desapareixen amb el temps, deixant únicament les dues franges longitudinals. La serp blanca és present a la Península Ibèrica així com a una estreta franja del sud-est de França i al nord-oest d'Itàlia, de manera que se la pot considerar, pràcticament, com un endemisme.
Hàbits
Aquesta serp és d'hàbits fonamentalment nocturns, ja que acostuma a buscar les seves preses al vespre i primeres hores de la nit, encara que si la necessitat és urgent se la pot trobar també durant el dia, evitant les hores més caloroses.
Hàbits
Aquesta serp és d'hàbits fonamentalment nocturns, ja que acostuma a buscar les seves preses al vespre i primeres hores de la nit, encara que si la necessitat és urgent se la pot trobar també durant el dia, evitant les hores més caloroses.
Morfologia
Morfològicament, tenen el cap petit, amb un musell punxegut i nines arrodonides. Els individus adults arriben al voltant d'1 metre de longitud mitjana, encara que poden arribar als 1,5 metres, pel que és, després de la serp verda, la de major longitud de la nostra península. D'acord a la seva presència, ubicació i tipus de verí, aquest ofidi es classifica com aglif, presentant les dents del maxil.lar superior de la mateixa mida, i massissos. No té verí i per tant, tampoc, aparell inoculador. Els exemplars joves presenten un dibuix dorsal negre semblant a una escala, amb un color de fons groguenc. El ventre és de color clar uniforme. Els adults són marrons, amb dues bandes longitudinals dorsolaterals de color fosc, encara que es poden trobar també individus completament llisos. El ventre també és de color clar uniforme.
Morfològicament, tenen el cap petit, amb un musell punxegut i nines arrodonides. Els individus adults arriben al voltant d'1 metre de longitud mitjana, encara que poden arribar als 1,5 metres, pel que és, després de la serp verda, la de major longitud de la nostra península. D'acord a la seva presència, ubicació i tipus de verí, aquest ofidi es classifica com aglif, presentant les dents del maxil.lar superior de la mateixa mida, i massissos. No té verí i per tant, tampoc, aparell inoculador. Els exemplars joves presenten un dibuix dorsal negre semblant a una escala, amb un color de fons groguenc. El ventre és de color clar uniforme. Els adults són marrons, amb dues bandes longitudinals dorsolaterals de color fosc, encara que es poden trobar també individus completament llisos. El ventre també és de color clar uniforme.
Distribució
És una espècie molt comuna a la Península Ibèrica, on només falta en una estreta franja que va del País Basc a Galícia. Ocupa preferentment ambients secs i assolellats, amb tanques o matolls propers, boscos oberts i cultius de secà, encara que necessita per subsistir d'un cert grau d'humitat que la fan habitual als espais riberencs. En la meitat sud de la península habita llocs amb formacions boscoses aclarides, mentre que en la meitat nord prefereix llocs més clars i àrids amb vegetació escassa o cultius.
Alimentació
Els exemplars adults s'alimenten gairebé exclusivament de micromamífers, encara que en ocasions poden capturar petits rèptils o cries d'aus, gràcies a les seves bones actituds enfiladisses.
Costums
Rhinechis scalaris és una espècie molt agressiva. Quan se sent amenaçada pot alçar-se emetent un fort xiulet i no dubtarà en atacar al seu agressor si intenta agafar-la. Encara que la seva mossegada no revesteix cap perill, no està mancada de dolor. Es troba activa des de març fins a novembre, ja que durant els mesos més freds s'oculta en petits refugis on entra en letargia. Per la seva termofilia, utilitza sovint les carreteres per desplaçar-se i obtenir calor, de manera que nombrosos exemplars moren atropellats.
Reproducció
És una espècie ovípara. Les còpules tenen lloc durant la primavera, posant de 5 a 25 grans ous, al mes de juliol. L'eclosió és tardana, tenint lloc, aproximadament, durant el mes d'octubre.
Factors d'amenaça
Encara que no està catalogada com una espècie en perill, la gran quantitat d'amenaces que planen sobre els rèptils en general, fa que cada vegada els individus siguin menys longeus, i per tant disminueixi la seva capacitat reproductiva. D'entre les principals amenaces a les quals es veu sotmesa aquesta espècie destaquen la destrucció o fragmentació dels seus hàbitats naturals (tanques entre conreus i arbredes riberenques), l'acumulació de pesticides en els seus teixits i ous i, sobretot, la persecució i mort directes a mans de l'home. Aquesta espècie és, al costat de la serp verda, una de les serps més atropellades en les nostres carreteres i camins. Entre els seus predadors naturals destaca l'àguila marcenca. Encara que està catalogada com de Preocupació Menor, hem de tenir sempre present que pràcticament tota la seva població se situa en la Península Ibèrica, per la qual cosa constitueix responsabilitat nostra el seu estatus de conservació.
Referències:
Enciclopèdia virtual dels vertebrats espanyols. Serp blanca. Juan M. Pleguenzuelos. www.vertebradosibericos.org. - La serp blanca.
www.regmurcia.com. Vicente Hernández Gil. - Serp blanca.
És una espècie molt comuna a la Península Ibèrica, on només falta en una estreta franja que va del País Basc a Galícia. Ocupa preferentment ambients secs i assolellats, amb tanques o matolls propers, boscos oberts i cultius de secà, encara que necessita per subsistir d'un cert grau d'humitat que la fan habitual als espais riberencs. En la meitat sud de la península habita llocs amb formacions boscoses aclarides, mentre que en la meitat nord prefereix llocs més clars i àrids amb vegetació escassa o cultius.
Alimentació
Els exemplars adults s'alimenten gairebé exclusivament de micromamífers, encara que en ocasions poden capturar petits rèptils o cries d'aus, gràcies a les seves bones actituds enfiladisses.
Costums
Rhinechis scalaris és una espècie molt agressiva. Quan se sent amenaçada pot alçar-se emetent un fort xiulet i no dubtarà en atacar al seu agressor si intenta agafar-la. Encara que la seva mossegada no revesteix cap perill, no està mancada de dolor. Es troba activa des de març fins a novembre, ja que durant els mesos més freds s'oculta en petits refugis on entra en letargia. Per la seva termofilia, utilitza sovint les carreteres per desplaçar-se i obtenir calor, de manera que nombrosos exemplars moren atropellats.
Reproducció
És una espècie ovípara. Les còpules tenen lloc durant la primavera, posant de 5 a 25 grans ous, al mes de juliol. L'eclosió és tardana, tenint lloc, aproximadament, durant el mes d'octubre.
Factors d'amenaça
Encara que no està catalogada com una espècie en perill, la gran quantitat d'amenaces que planen sobre els rèptils en general, fa que cada vegada els individus siguin menys longeus, i per tant disminueixi la seva capacitat reproductiva. D'entre les principals amenaces a les quals es veu sotmesa aquesta espècie destaquen la destrucció o fragmentació dels seus hàbitats naturals (tanques entre conreus i arbredes riberenques), l'acumulació de pesticides en els seus teixits i ous i, sobretot, la persecució i mort directes a mans de l'home. Aquesta espècie és, al costat de la serp verda, una de les serps més atropellades en les nostres carreteres i camins. Entre els seus predadors naturals destaca l'àguila marcenca. Encara que està catalogada com de Preocupació Menor, hem de tenir sempre present que pràcticament tota la seva població se situa en la Península Ibèrica, per la qual cosa constitueix responsabilitat nostra el seu estatus de conservació.
Referències:
Enciclopèdia virtual dels vertebrats espanyols. Serp blanca. Juan M. Pleguenzuelos. www.vertebradosibericos.org. - La serp blanca.
www.regmurcia.com. Vicente Hernández Gil. - Serp blanca.
www.lanaturalezaquenosqueda.blogspot.com. - Fauna i flora Rioja. Serp blanca.
www.valvanera.com. - Serp blanca.
www.anidayecla.blogspot.com. Oscar Marc. - Rèptils de la Comunitat Autònoma Valenciana. Serp blanca.
www.mediterranea.org. - Atles i Llibre Vermell dels Amfibis i Rèptils d'Espanya. Elaphe scalaris. Serp blanca. Juan M. Pleguezuelos & Santiago Honrubia.
www.valvanera.com. - Serp blanca.
www.anidayecla.blogspot.com. Oscar Marc. - Rèptils de la Comunitat Autònoma Valenciana. Serp blanca.
www.mediterranea.org. - Atles i Llibre Vermell dels Amfibis i Rèptils d'Espanya. Elaphe scalaris. Serp blanca. Juan M. Pleguezuelos & Santiago Honrubia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada