dilluns, 27 de desembre de 2010

El pit-roig (erithacus rubecola)


El pit-roig és, segurament, la més coneguda i estimada de les aus d'Europa a causa de la proximitat i confiança amb la que es relaciona amb nosaltres. A Espanya se li coneix com “petirrojo”, mentre que al País Basc rep el nom de “txantxangorri”.
MORFOLOGIA
El pit-roig adult és inconfusible per la seva coloració taronja al davant, cara i pit, que contrasta amb la part superior marró olivenca i el ventre blanc grisenc. La seva silueta és, característicament, rabassuda i amb bec i potes fines, cap gran, coll curt i enormes ulls foscos. Amb una mida d'aproximadament uns 14 cm i un pes d'uns 20 grams, poden arribar a viure fins a onze anys, encara que la mitjana de vida és de poc més de dos anys. Encara que entre mascles i femelles no sembla existir diferenciació de sexes (dimorfisme sexual), si n'hi ha entre adults i cries: els joves, fins que realitzen la primera muda són de color gris marró clapejat sense la característica coloració taronja dels adults.
DISTRIBUCIÓ
A la Península Ibèrica és un ocell relativament comú, augmentant les seves poblacions durant els mesos hivernals per l'arribada d'individus migradors procedents del nord d'Europa (Regne Unit, Alemanya, Països Baixos, Txèquia, etc.). Prefereix els boscos humits i frondosos amb abundant vegetació, encara que se li pot trobar a qualsevol parc o zona espaiosa propera a una font d'aigua on poder beure i arreglar-se el plomatge.
ALIMENTACIÓ
El pit-roig és un ocell insectívor: s'alimenta de petits insectes, aranyes, cucs, cargols, centpeus o erugues, encara que també pot complementar la seva dieta a base de llavors toves, baies i fruits silvestres, olives o restes de pa d'un menjador. Sol aprofitar el terra recentment remogut per animals o agricultors per buscar les seves preses amb menor esforç.
COSTUMS
És un ocell d'aparença inquieta. Contínuament mou cos i cua, amunt i avall, mentre observa des d'un hostaler. Ambdós sexes són cantaires però, mentre que les femelles només canten durant l'hivern, per defensar el seu territori; els mascles ho fan durant tota l'època d'aparellament per buscar parella i expulsar els mascles competidors. El cant es repeteix des d'abans de l'alba fins a l'arribada de la nit i és un dels més bells que podem escoltar a la Península Ibèrica. El pit-roig és una espècie parcialment migradora. Mentre que les poblacions del sud són pràcticament sedentàries, les del nord poden arribar a recórrer grans trajectes, volant de nit i descansant durant el dia, per fugir dels rigors del fred hivern. El pit-roig és un ocell solitari que només s'aparella durant l'època de cria i defensa el seu territori de manera violenta contra els individus de la seva mateixa espècie.


REPRODUCCIÓ
A mitjan hivern la femella començarà a buscar parella entre els mascles que canten. Durant uns mesos compartiran el mateix territori, però sense mostrar signes de zel fins l'arribada de la primavera. L'època de cria s'estén des de març fins a l´agost e inclou dues postes d'entre quatre a sis ous, de les quals sobreviuran un o dos pollastres per niuada. La femella és l'encarregada de construir el niu, en forma de bol, en qualsevol lloc pròxim a terra: una depressió de la vegetació, entre les tanques, a la soca d'un arbre, dins d´una esquerda, en una sabata abandonada, etc. Pràcticament no abandona el niu durant els 13 a 15 dies que dura la incubació, alimentada pel mascle durant la primera setmana. Els pollets, quan neixen, són cecs i desproveïts de plomes, pel que requereixen tota l'atenció de la seva mare. Romanen en el niu durant uns 13 a 15 dies fins que poden emprendre el vol, encara que seguiran sent alimentats durant unes jornades més pels seus progenitors.
FACTORS D´AMENAÇA
A Espanya, el pit-roig està inclòs al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades. Els riscos més comuns d'aquesta espècie són l´alteració o destrucció del seu hàbitat de reproducció, el rigor dels hiverns o la caça indiscriminada. Un altre handicap amb el qual ha d'enfrontar-se aquest petit ocell és el de la parasitació dels seus nius pel cucut, sent un dels seus hostes més freqüent.
CURIOSITATS
L'ornitòleg i biòleg britànic David Lack, autor del llibre La vida del pit-roig, relata diverses anècdotes referents a aquest simpàtic ocell: un matí, quan tornava d'esmorzar, va descobrir entre els llençols oberts del seu llit a una femella que construïa un niu. Decidit a no molestar-la va deixar l'habitació tal com estava durant un mes, fins que els pollets van volar. D'altra banda, encara més insòlit és el cas de la femella de pit-roig que va construir un niu entre un quart de deu del matí i la una de la tarda a la butxaca de la jaqueta d'un jardiner, que penjava d'una perxa. Curiositats a part, recentment s'ha descobert que els pit-rojos tenen petites partícules magnètiques a la retina del seu ull dret que els hi permeten veure els camps magnètics terrestres per poder orientar-se en les seves migracions.


REFERÈNCIES:
-
www.sorianos.org. El petirrojo.
-
www.faunaiberica.org. Petirrojo.
-
www.sierradebaza.org. El petirrojo.
-
www.pajaricos.es. Petirrojo europeo.
- IBERIA. Con las especies españolas protegidas. Petirrojo. Francisco J. Purroy.
-
www.proyectoverde.com. El petirrojo: Una nota de color en el frío invierno. Elvira Sánchez. Dra. en Biología.
-
www.factoides.com.ar. Los petirrojos pueden ver el campo magnético terrestre.
-
www.avesdeuruguay.com. Campo magnético para la orientación.
-
www.ibercajalav.net. Petirrojo. Javier Blasco-Zumeta.
-
www.wikipedia. Petirrojos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada