El passat 11 de novembre de 2009 va tenir lloc al Centre d'Informació Ambiental Cases d'en Puig, al Prat de Llobregat, una conferència a càrrec del ponent de la Societat d´Estudis Ictiològics, Roberto Sáez, que versava sobre la recuperació del fartet al delta del Llobregat. La Societat d'Estudis Ictiològics (SEI) és una associació estatal, sense ànim de lucre, legalitzada l'any 2004, que té com a objectius la promoció i l'estudi de les espècies piscícoles, la conservació d'espècies amenaçades, així com la divulgació i l'educació ambiental . L'any 2007 la SEI va iniciar un projecte de col.laboració, com a consultor extern i especialista en espècies piscícoles amb la Reserva Natural del Delta del Llobregat i el col.legi públic Ventós Mir de Badalona, amb la finalitat de dissenyar un pla de reintroducció que havia de contemplar els següents aspectes principals:
1 .- Avaluació de la situació del fartet (Aphanius iberus) en la Reserva Natural del Delta del Llobregat.
2 .- Captura d'un grup de fartets per tal de ser estudiats per un grup d'alumnes del CEIP Ventós Mir, així com la contemplació de la seva reproducció en captivitat, per al seu posterior alliberament en el Delta.
3 .- Afavorir l'educació i la interacció de l'alumnat del centre badaloní amb l'animal, posant l'accent en l'adquisició de coneixements relatius a la seva alimentació, reproducció i perills a què s'enfronta.
4 .- La realització de les anomenades "Festes del Fartet", per tal de donar a conèixer a l'opinió pública tant les tasques que s'estan realitzant, com la problemàtica de la seva supervivència.
De les diferents visites realitzades al delta del Llobregat per membres del SEI s'ha posat de manifest que la Bassa del Fartet, en la llacuna del Remolar, és l'única massa d'aigua localitzada amb presència certa de fartet, encara que la seva proporció comparada amb la gambúsia holbrooki és molt desfavorable (50 a 1) i el nombre d'exemplars localitzats tan baix que la seva presència es fa crítica. De les restants zones estudiades s'ha constatat la presència de llacunes, amb aparent bona qualitat per a la reintroducció, que podrien albergar futures poblacions de fartet. Entre elles destaquen la de Ca l'Arana i la Margarola, en el Prat de Llobregat i probablement la de Can Domoni, en Viladecans - a falta d'un reconeixement més exhaustiu -. La resta de les zones prospectades no semblen idònies, ja sigui per la baixa qualitat de l'aigua, per la presència massiva d'espècies invasores, o bé per la presència de predadors.
Al febrer de 2007 es va dur a terme la captura de 6 exemplars (4 femelles i 2 mascles) de fartet en la llacuna del Remolar, per la seva exhibició i reproducció en captivitat al CEIP Ventós Mir. Allà van ser instal.lats en un aquari per al seu estudi i reproducció, amb la supervisió del ictiòleg Roberto Sáez, obtenint-se un extraordinari resultat que va culminar amb la cria en captivitat d'uns quatre-cents exemplars alevins que més tard serien alliberats pels escolars en el delta del Llobregat a través de dues de les anomenades "Festes del Fartet", que van obtenir una gran repercussió mediàtica. L'èxit del projecte dut a terme va derivar, després de l'aprovació per part de les diferents administracions (Generalitat de Catalunya, Consorci per a la Protecció i Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i Societat d'Estudis ictiólogos), en l'ampliació del nombre de centres escolars participants, que va augmentar en tres més, situats en el delta del Llobregat: Charles Darwin (Prat de Llobregat), i Can Palmer i Doctor Fléming (Viladecans), que al costat de Ventós Mir, es van unir a la Tercera Festa del Fartet el juny d'aquest any. A més, es continua amb la supervisió de la població a l'esmentada reserva, així com amb la seva reproducció en captivitat. A l'última visita realitzada a la reserva natural, per membres del SEI, s'ha tornat a posar de manifest que els esforços realitzats per a la seva reintroducció no han donat els resultats esperats, a causa sobretot de la mala qualitat de l'aigua i a la presència d'espècies més flexibles com la gambúsia holbrooki, o depredadors, com la carpa o el cranc roig americà, per la qual cosa es recomana reforçar el projecte amb la captura i reintroducció de nous individus. Mentrestant, es plantegen noves mesures d'actuació, com ara:
1.- Aprofitar les zones inundables creant petites basses permanents que assoleixin el nivell freàtic i permetin la supervivència d'aquesta espècie, contribuint a més al control de les plagues de mosquits.
2.- Construcció de mini piscifactories reproductores en la zona de la reserva natural que garanteixin la supervivència d'aquesta espècie. A dia d'avui, la Reserva Natural del Delta del Llobregat és un dels pocs llocs de la Península Ibèrica on cria el fartet, de manera que tots els esforços que es puguin dur a terme en vies a la seva recuperació seran benvinguts i dignes d'elogi.
1 .- Avaluació de la situació del fartet (Aphanius iberus) en la Reserva Natural del Delta del Llobregat.
2 .- Captura d'un grup de fartets per tal de ser estudiats per un grup d'alumnes del CEIP Ventós Mir, així com la contemplació de la seva reproducció en captivitat, per al seu posterior alliberament en el Delta.
3 .- Afavorir l'educació i la interacció de l'alumnat del centre badaloní amb l'animal, posant l'accent en l'adquisició de coneixements relatius a la seva alimentació, reproducció i perills a què s'enfronta.
4 .- La realització de les anomenades "Festes del Fartet", per tal de donar a conèixer a l'opinió pública tant les tasques que s'estan realitzant, com la problemàtica de la seva supervivència.
De les diferents visites realitzades al delta del Llobregat per membres del SEI s'ha posat de manifest que la Bassa del Fartet, en la llacuna del Remolar, és l'única massa d'aigua localitzada amb presència certa de fartet, encara que la seva proporció comparada amb la gambúsia holbrooki és molt desfavorable (50 a 1) i el nombre d'exemplars localitzats tan baix que la seva presència es fa crítica. De les restants zones estudiades s'ha constatat la presència de llacunes, amb aparent bona qualitat per a la reintroducció, que podrien albergar futures poblacions de fartet. Entre elles destaquen la de Ca l'Arana i la Margarola, en el Prat de Llobregat i probablement la de Can Domoni, en Viladecans - a falta d'un reconeixement més exhaustiu -. La resta de les zones prospectades no semblen idònies, ja sigui per la baixa qualitat de l'aigua, per la presència massiva d'espècies invasores, o bé per la presència de predadors.
Al febrer de 2007 es va dur a terme la captura de 6 exemplars (4 femelles i 2 mascles) de fartet en la llacuna del Remolar, per la seva exhibició i reproducció en captivitat al CEIP Ventós Mir. Allà van ser instal.lats en un aquari per al seu estudi i reproducció, amb la supervisió del ictiòleg Roberto Sáez, obtenint-se un extraordinari resultat que va culminar amb la cria en captivitat d'uns quatre-cents exemplars alevins que més tard serien alliberats pels escolars en el delta del Llobregat a través de dues de les anomenades "Festes del Fartet", que van obtenir una gran repercussió mediàtica. L'èxit del projecte dut a terme va derivar, després de l'aprovació per part de les diferents administracions (Generalitat de Catalunya, Consorci per a la Protecció i Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i Societat d'Estudis ictiólogos), en l'ampliació del nombre de centres escolars participants, que va augmentar en tres més, situats en el delta del Llobregat: Charles Darwin (Prat de Llobregat), i Can Palmer i Doctor Fléming (Viladecans), que al costat de Ventós Mir, es van unir a la Tercera Festa del Fartet el juny d'aquest any. A més, es continua amb la supervisió de la població a l'esmentada reserva, així com amb la seva reproducció en captivitat. A l'última visita realitzada a la reserva natural, per membres del SEI, s'ha tornat a posar de manifest que els esforços realitzats per a la seva reintroducció no han donat els resultats esperats, a causa sobretot de la mala qualitat de l'aigua i a la presència d'espècies més flexibles com la gambúsia holbrooki, o depredadors, com la carpa o el cranc roig americà, per la qual cosa es recomana reforçar el projecte amb la captura i reintroducció de nous individus. Mentrestant, es plantegen noves mesures d'actuació, com ara:
1.- Aprofitar les zones inundables creant petites basses permanents que assoleixin el nivell freàtic i permetin la supervivència d'aquesta espècie, contribuint a més al control de les plagues de mosquits.
2.- Construcció de mini piscifactories reproductores en la zona de la reserva natural que garanteixin la supervivència d'aquesta espècie. A dia d'avui, la Reserva Natural del Delta del Llobregat és un dels pocs llocs de la Península Ibèrica on cria el fartet, de manera que tots els esforços que es puguin dur a terme en vies a la seva recuperació seran benvinguts i dignes d'elogi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada