dilluns, 27 de desembre de 2010

Anguila (Anguilla anguilla)


Les anguiles sempre han estat envoltades de misteri a causa de la manca de coneixements fins a dates recents, tant de la seva metamorfosi, com de la seva procedència. Antigament existien absurdes "teories" sobre la seva procedència com que eren un producte de la descomposició orgànica d'animals morts, o que naixien de la rosada de la primavera o de les crineres dels cavalls que prenien vida al contacte amb l'aigua. Tampoc van ajudar molt els primers filòsofs o naturalistes, com Aristòtil (s IV aC), que pensava que naixien del fang o Plini el Vell (segle I) que assegurava que es reproduïen fregant el seu cos contra les roques. El problema és que ningú havia vist mai els ous o l'esperma d'aquesta espècie, pel fet que els òrgans sexuals augmenten de mida i s'omplen d'ous quan els adults abandonen els rius i s'endinsen en els oceans per reproduir-se.
El primer en acostar-se a la veritat va ser Francesco Redi, que l´any 1684 va assegurar que les anguiles no naixien al riu si no al mar, en observar com les anguiles adultes baixaven pel riu a la tardor i sis mesos més tard, a la primavera, ascendia un gran nombre d'exemplars joves. El que Redi no podia imaginar-se és que els individus joves que arribaven no eren les cries dels adults que havien baixat la tardor anterior, si no dels adults que havien iniciat el seu periple migratori cap al mar dels Sargassos cinc anys abans. Ningú ho va creure ...
No va ser fins l'any 1896 quan es va descobrir el misteri. Els investigadors italians Grassi i Calandrucio estudiaven larves de leptocéfals en un aquari quan van descobrir la seva metamorfosi fins a convertir-se en anguiles.
El danès Johan Schmidt, després d'un rastreig incessant, va fixar el seu naixement al mar dels Sargassos l'any 1922.

Exemplars adults d´anguila platejada al Canal de la Dreta (Prat de Llobregat)
MORFOLOGIA
L'anguila passa per una sèrie d'estadis evolutius des del seu naixement fins a la maduresa: ou, larva (leptocéfal), angula, anguila groga i anguila platejada.
Larva: Els leptocéfals són transparents, amb forma de fulla de salze, cap petit i cos comprimit lateralment. S'assemblen més als llenguados que a les anguiles, de manera que es va creure que era una espècie diferent, Leptocephalus brevirostris, nom que encara mantenen les larves.
Angula: Presenta ja aspecte anguiliforme. Inicialment és transparent, tot i que conforme va creixent va adquirint una tonalitat característica marró-verdosa, amb la part ventral blanca o groga i amb punts blancs o grisos als laterals. Pot créixer fins als 80 mm.
Anguila groga: Presenta ventre groc i dors de color negrós amb la línia lateral visible i escates cicloideas petites i líptiques. El cos és anguiliforme, amb la part posterior més comprimida, cap allargat, ulls rodons i mandíbula inferior prominent. No té aletes pelvianes, amb aletes pectorals ben desenvolupades i la dorsal, cabal i anal, unides en una contínua que s'arrodoneix en la cua. La longitud mitjana és d'uns 40 a 50 centímetres, sent les femelles més grans que els mascles.
Anguila platejada: Els individus assolen major tamay i adquireixen tons platejats que comencen en els laterals i s'estenen des de la zona ventral fins a la cua. Posteriorment el dors i els laterals s'enfosqueixen Els canvis estan relacionats amb l'augment de l'activitat natatòria per la proximitat de la fase de maduració i migració reproductora. Els ulls es fan més grans, diferenciant-se de l'anguila groga. Els mascles poden arribar a viure de 6 a 12 anys, mentre les femelles poden assolir de 9 a 20 anys fins a la fase de maduració sexual. La pell està recoberta per una secreció mucosa molt viscosa i esmunyedissa.
Exemplar jove d´anguila groga. Canal de la Dreta
ALIMENTACIÓ
El règim alimentari de l'anguila és omnívor, és a dir, que s'alimenta de tot tipus de matèria orgànica. La mida de les preses depèn de la grandària de l'individu, sent les més habituals les larves d'insectes, mol.luscs, crustacis, petits peixos o matèria en descomposició. Durant la migració que els exemplars adults reproductors realitzen al mar dels Sargassos no ingereixen cap tipus d'aliment.
COSTUMS
L'anguila és una espècie excavadora que habita els fons aquàtics (bentònica), preferint els substrats tous de sorra o fang. Els seus hàbits són fonamentalment nocturns, encara que poden mostrar-se actives durant els dies ennuvolats o plujosos. Les anguiles no presenten comportament gregari durant cap de les etapes evolutives, encara que poden coincidir en gran nombre en els estuaris o desembocadures dels rius per un interès comú. Les femelles emigren a la capçalera dels rius mentre que els mascles es queden a les desembocadures o en els seus trams inicials.
REPRODUCCIÓ
Entre els mesos de març a juliol té lloc en les profunditats del mar dels Sargassos el cicle reproductiu de les parelles d'anguiles que culminarà amb la mort de les parelles reproductores. Els ous pugen a la superfície, on eclosionen per convertir-se, uns tres mesos més tard, en larves d'uns dos centímetres, anomenades leptocéfals, que suren inerts en les aigües deixant-se portar per la gran corrent del Golf per començar una extraordinària migració transoceánica.
DISTRIBUCIÓ
L'anguila europea és present a tota l'Europa occidental, nord d'Àfrica i fins i tot en la conca del mar negre, encara que en un nombre molt inferior al que hi havia fa unes dècades. A la Península Ibèrica és present en tots els rius, costes amb praderia de posidònia, llacunes salobres, estuaris i tot tipus de cursos d'aigua dolça: canals, sèquies, llacs, estanys, pous i fins i tot en el clavegueram urbà. És una espècie que tolera molt bé les variacions de salubritat i temperatura de l'aigua. A Catalunya l'entrada de les anguiles als rius té lloc, fonamentalment, entre els mesos d'octubre i novembre.
AMENACES
L'anguila era una espècie molt abundant a principis del segle XX, tot i que actualment es troba greument amenaçada per diversos factors: la destrucció i degradació dels seus hàbitats naturals, l'obstaculització de les seves vies migratòries, la sobrepesca i la contaminació de les aigües . Segons estudis recents, en la dècada dels vuitanta es va produir l'extinció del 80% dels individus, no quedant avui més que l'1 o 2% de la població original. En l'actualitat l'anguila es troba en recessió i està catalogada com a espècie vulnerable i protegida pel CITES (Convenció sobre el comerç internacional d'espècies amenaçades de FAUA i flora silvestres). La Unió Europea va dictar una sèrie de normes l'any 2007 que establien mesures de protecció per a la recuperació d'aquesta espècie, catalogada com en perill crític d'extinció per la Unió Internacional de la Conservació de la Natura. El Consell de Govern de la Junta d'Andalusia, donant compliment a aquesta normativa, va aprovar el passat 3 de novembre un decret de disposicions entre les quals destaca una moratòria de deu anys per a la pesca d'anguiles en qualsevol de les seves fases de desenvolupament, tant en aigües continentals, com en marítimes interiors. Desitjem que les mesures adoptades tinguin continuïtat en la resta de les comunitats espanyoles, encara que els interessos econòmics creats al voltant d'aquest peix són tan importants que dubto que la moratòria arribi a tenir caràcter general. Entre els depredadors naturals de l'anguila trobem la llúdriga, el corb marí gran, el gall, el peix gripau i el bernat pescaire.
CURIOSITATS
Un dels aspectes que més ha intrigat a investigadors i profans pel que fa a les anguiles ha estat el de la seva increïble migració transoceànica. Les larves d'anguila -leptocephalus brevirostris-, suren a la superfície del mar dels Sargassos, a l'oceà Atlàntic, deixant-se arrossegar pels corrents oceànics, com el del Golf, que les portarà fins a les costes catalanes, a uns cinc mil quilòmetres de distància , en un període d'aproximadament tres anys. No se sap per què, però cap larva equivoca el seu camí: mai s'han capturat anguiles europees a Amèrica del Nord, ni americanes a Europa. Quan arriben als estuaris semblen cucs blancs d'uns set centímetres de longitud i al voltant de mig gram de pes. Als estuaris es convertiran en angules, guanyant pes i mida. Mentre les femelles són a la capçalera dels rius i els mascles romanen als estuaris, completaran la fase d'anguila groga, mostrant un comportament més sedentari. Després de l'inici de la maduració sexual els individus reproductors tornen al mar, ja convertits en anguiles platejades, realitzant una nova migració transoceànica que les portarà, de nou, al mar dels Sargassos. El viatge dura, aproximadament, uns cinc mesos. Una vegada completat el cicle reproductor les anguiles platejades moriran al mateix mar que les va veure néixer; però uns mesos més tard, a la primavera, els ous fecundats ascendiran a la superfície i eclosionarán en forma de larves, els seus descendents, donant inici a una nova migració.



DOCUMENTACIÓ CONSULTADA:

- Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Sociedad de Amigos del MNCN. Anguila – anguuilla anguilla (Linnaeus, 1758). Miren Gómez-Juaristi. Facultad de Biología, Universidad Complutense, Madrid y Alfredo Salvador. Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC).
-
www.vertebradosibericos.com. nguila (Anguilla anguilla). Juan M. Varela.
-
www.apiciusysuslibros.blogspot.com. La angula, el largo y tenaz viaje.
-
www.nationalgeographic.com. Anguilas, las viajeras misteriosas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada