dilluns, 27 de desembre de 2010

Cranc de riu roig americà (Procamburus clarkii)


MORFOLOGIA
El cranc roig americà pot arribar a fer fins a 15 cm, tot i que la longitud mitjana d'un adult sol ser d'uns 10 cm. La seva coloració és molt variable, des del vermell intens fins el verd, negre o marró, presentant els individus més joves una coloració més clara. Els mascles tenen les pinces més llargues i el primer parell de pleópodes (apèndixs nedadors de l'abdomen) més desenvolupats, formant l'òrgan reproductor. Es diferencia del cranc autòcton (Austropotamobius pallipes), per ser més gran, tenir unes pinces més llargues i amb protuberàncies i perquè el seu esquelet és més dur i de consistència vítria.
DISTRIBUCIÓ
Aquesta espècie invasora és originària del nord-est de Mèxic i centre-sud dels Estats Units, tot i que actualment es troba estesa per Europa, Amèrica Central, Amèrica del Sud, Àfrica o Hawaii. Va ser introduïda, amb fins comercials, als aiguamolls del Guadalquivir, l'any 1974 i des de llavors no ha deixat d'estendre's per tota la geografia del nostre territori. És una espècie molt tolerant amb la qualitat, salubritat i fluctuació estacional de l'aigua. Es troba, pràcticament, a tots els medis aquàtics: aiguamolls, pantans, embassaments, rius, etc. Prefereix els substrats tous, rics en vegetació i matèria orgànica, on excava llargs túnels per refugiar-se.
ALIMENTACIÓ
El cranc roig americà és una espècie omnívora que s'alimenta de petits invertebrats i peixos, carronya o vegetació.
COSTUMS
Es troben actius des del crepuscle fins a l'alba, i, per tant, és una espècie fonamentalment nocturna. Durant els mesos freds romanen enterrats en els seus refugis o en galeries excavades. És una espècie poc sociable, i pot lluitar pel seu territori que defensa amb gran agressivitat. Durant els dies ennuvolats o de pluja són capaços de sortir de l'aigua i recórrer grans distàncies a la recerca de nous territoris.
REPRODUCCIÓ
El període reproductiu s'inicia a partir del mes d'abril i pot constar, si les condicions són benignes, de fins a tres posades. Per poder dur a terme la còpula, els mascles han de ser de mida igual o superior al de les femelles, ja que necessiten subjectar-les i posar-les en posició ventral. Els mascles dipositen el seu esperma dins d´un receptacle seminal que posseeix la femella, on pot romandre actiu durant mesos fins que sigui necessària la inseminació dels embrions. Els ous, entre 100 i 700 depenent de la mida de l'exemplar, romandran adherits a l'abdomen de la femella que els incubarà i oxigenarà fins a la seva eclosió uns 20 a 30 dies després. Les cries, quan neixen, són petites rèpliques dels adults, desproveïdes d'aparell reproductor. Encara que poden arribar a viure fins a tres anys, la taxa de mortalitat d'aquesta espècie és molt elevada.
FACTORS D´AMENAÇA
El cranc roig americà és una espècie invasora en fase de colonització, de manera que no està subjecta a cap mesura de protecció. Tot el contrari, hi ha lleis que prohibeixen i penalitzen el seu alliberament al medi natural per tal d'aturar la seva expansió i protegir les espècies autòctones. És una espècie molt prolífica i agressiva que pot assolir densitats molt elevades. Actualment constitueix el recurs alimentari més important per a nombroses espècies d'aus aquàtiques.
CURIOSITATS
El cranc roig americà va ser introduït amb finalitats comercials per substituir el cranc de riu autòcton, que havia sofert un fort retrocés per culpa de la pesca incontrolada. És una espècie molt prolífica i agressiva, per la qual cosa s'ha convertit en una plaga de difícil solució, desplaçant espècies autòctones d'aus, amfibis i crancs, com el Austropotamobius pallipes, al qual, a més, pot encomanar un nou tipus de fong, el Aphanomices astaci, que té efectes letals al seu organisme. Quan la seva densitat és molt elevada poden arribar a destruir la vegetació subaquàtica, amenaçant la subsistència de diferents espècies d'aus bussejadores. I si tot això no fos suficient, a més dels perjudicis que provoca a d´altres espècies, el cranc roig americà destaca per ser un excavador actiu, capaç de practicar galeries de fins a 1,5 mt de longitud, que ocasionen greus problemes, tant en els hàbitats naturals en els quals es desenvolupa, com a les infraestructures humanes i agrícoles: arrossars, canals, sèquies, camins, ponts, drenatges ... Per tot això, el cranc roig americà està considerat com a una espècie invasora perillosa i tots els esforços s'encaminen cap al seu control i erradicació.



REFERÈNCIES:
-
www.soloinvertebrados.es. Cangrejo rojo americano.
-
www.asociacionanse.org. Cangrejo rojo americano.
-
www.bdb.cma.gva.es. Procamburus clarkii.
-
www.medioambiente.xunta.es. Cangrejo rojo americano.
-
www.wikipedia. Cranc de riu americà.
- Educación Ambiental. Septiembre-Diciembre. Nº 3/Año 2002. Una actividad de educación ambiental basada en observaciones del cangrejo de río americano (Procamburus clarkii) en el Barranco del Cercado (Tenerife, Islas Canarias).

Cap comentari:

Publica un comentari