Papallones del Delta: Pararge aegeria

Pararge aegeria, coneguda popularment com papallona de l´agram, maculada, o papallona dels murs, és una de les papallones més comunes de la península Ibèrica. És un lepidòpter de grandàra mitjana, membre de la familia nymphalidae, d´hàbits diürns –ropalòcer-, freqüent i fácil d´observar i fotografiar en el delta del Llobregat.
Morfologia
És una papallona de grandària mitjana, entre 35 i 45 mm d´envergadura, amb dimorfisme sexual poc definit: la femella és més gran i de coloració més clara, i el mascle presenta una androcònia al llarg de les venes V2, V3 i V. L´anvers de les ales és de color lleonat, amb un reticulat de color marró fosc, petit ocel apical en les anteriors, i tres o quatre ocels, de pupil.la blanca, dintre d´una banda submarginal groga, en les ales posteriors. L´inrevés de les ales anteriors és similar a l´anvers, però amb menor contrast, mentre que les ales posteriors presenten una funció mimética, amb línies de colors clars i foscos, poc definides, que imiten les fulles seques.

Femella de Pararge aegeria

DistribucióLa papallona de l´agram és una espècie àmpliament distribuïda: des del nord d´Àfrica, Europa occidental i Rússia, fins a Àsia. Present en tota la península i Balears, freqüenta tot tipus d´espais oberts, des del nivell del mar fins als 2.000 metres d´altitud. Vola des de febrer fins a novembre en dues o més generacions –polivoltina-, encara que els adults –imags-, hivernants aprofiten els dies assolellats de l´hivern per a alimentar-se i assolellar-se.
AlimentacióEls imags s´alimenten del nèctar de diferents espècies de flors, mostrant predilecció pels esbarzers. Les erugues, fonamentalment, de gramínies com agropyron, dactylis, poa, cyonodon, piptatherum o elymus repens.
Mascle de Pararge aegeria

Costums
És una papallona de vol erràtic, que es desplaça d´un matoll a un altre, a la recerca d´aliment o parella. El mascle mostra un marcat comportament territorial, perseguint i atacant a altres papallones –o insectes- que travessin el seu espai. Quan arriba una femella, la investiga per a esbrinar si és propícia a la còpula i, en cas afirmatiu, aquesta es produeix sense dilació, sense cap tipus de seguici nupcial. La papallona de l´agram hiverna com imag, crisàlide o eruga, depenent de l´estat de desenvolupament en el qual es trobi.
Reproducció
La femella diposita els ous, d´un en un, sobre les herbes; entre els mesos d´abril i maig, en una primera generació, i durant l´estiu, en generacions posteriors. Les erugues, que neixen als deu o quinze dies, són de color verd groguenc, amb una línia longitudinal verd fosca, perfilada de blanc; i línies clares i fosques al llarg dels costats. El cap és globular, de color verd blavós, i el cos, proveït d´una curta pilositat, s´estreny al final de l´abdomen, acabant en dos petits apèndix cabals de color blanc o rosat. Quan son molestades, es deixen caure al terra, i no abandonen la planta nutrícia, alimentant-se tant de dia com de nit. La primera generació completa el seu creixement en un mes, mentre que les generacions posteriors poden crisalidar a la tardor o hivernar fins a la primavera següent, per a prosseguir, llavors, amb el seu creixement.

Femella de Pararge aegeria

ComportamentÉs freqüent observar els adults descansant o “assolellant-se” sobre els esbarzers, tanques o flors, fins i tot durant els dies més benignes de l´hivern. Els individus adults mostren un comportament anomenat hilltopping, que consisteix en situar-se en llocs elevats, per a vigilar el seu territori, perseguint i expulsant a qualsevol individu que ho sobrevoli. És una espècie fàcil de fotografiar, ja que no es mostra excessivament desconfiada amb els humans, i el seu costum de reposar amb les ales obertes, sempre és un avantatge a l´hora de capturar-la amb la nostra càmera fotogràfica.
CuriositatsAquesta espècie mostra un curiós comportament alimentari, ja que no acostuma a libar el nèctar de les flors, sinó que sent predilecció per alguns fruits, o per les sals minerals que es troben al terra o en els excrements.


Referències: 






- Mariposas en libertad. Juan Ramón Córdoba León, José Manuel Sesma Moranas y Gabino Martín Toral. Edita: Publimarca Ediciones, S.L. Año 2006.
- Mariposas. Ivo Novák. Ilustraciones Frantisek Severa. Editorial Susaeta.
- www.asturnatura.com. Parage aegeria.
- www.granadanatural.com. Pararge aegeria.
- www.turismenatural.obsam.cat. Pararge aegeria.
- www.wikipedia.org. Pararge aegeria.

20è CONCURS FOTOGRÀFIC DELTA DEL LLOBREGAT

El passat 17 de desembre de 2011 va tenir lloc en l´espai cultural Cèntric, del Prat de Llobregat, el veredicte del vintè concurs de fotografia “Delta del Llobregat” que organitza l´Agrupació Fotogràfica Prat, en col.laboració amb el Departament d´Urbanisme, Territori i Medi Ambient de l´Ajuntament del Prat de Llobregat i el servei d´informació i promoció del delta del Llobregat: “La Porta del Delta”.
El jurat, compost per Marcel Gil Velasco (ornitòleg), Núria Gabernet Díaz (biiòleg) i Mercè Mayol Faura (Associació Fotogràfica la Garriga), van valorar les 170 obres admeses, pertanyents a 44 autors, acordant els següents premis:
CATEGORIA PAISATGISME:
1) Núria Escobedo Domingo, per “El carro de l´avi”.
2) Lluís Mora Parramón, per “Passadís”.
3) Carlos Lucas Martínez, per “Peixater”.
CATEGORIA CAÇA FOTOGRÀFICA:
1) Francesc Balaguer, per “Lluita”.
2) Ramón Lasheras García, per “Flamencs”.
3) David Valverde Losada, per “Martinet menut”.
CATEGORIA MACROFOTOGRAFIA:
1) José Manuel Sesma, per “A vista d´espiadimonis”.
2) Andreu Noguero Cazorla, per “Sense títol”.
3) Juan Francisco Díaz Hernández, per “Posant a la llum”.
Per part de l´Àrea d´Urbanisme, Territori i Medi Ambient de l´Ajuntament del Prat de Llobregat, s´atorga un premi especial amb motiu del vintè aniversari a Víctor Cañadas Campoy, per “Bitó a punt d´aterrar”.
ACCÈSITS:
1) Fernando Vecino Durán, per “Boira”.
2) Raúl Murcia Benítez, per “Una mirada de prop”.
3) Fernando Vecino Durán, per “Ocells II”.
4) Carlos Lucas Martínez, per “Còpula”.
El lliurament de premis va tenir lloc el passat dia 3 de febrer de 2012 en la biblioteca Antonio Martín, situada en l´espai cultural Cèntric, coincidint amb la inauguració de l´exposició fotogràfica en la qual es mostren les obres premiades i finalistes del concurs. L´exposició estarà oberta al públic fins al dia 28 de febrer i les fotografies guanyadores podran ser visualitzades en la web de “La Porta del Delta”, “El Prat TV” i altres webs municipals.

La fotografia “Flamencs”, premiada en la categoria de caça fotogràfica, va ser realitzada el passat 10 d´abril, en els espais naturals del riu. És una instantània senzilla, que careix de la qualitat que mostren la majoria de les obres presentades, encara que, contava al seu favor, amb el fet de mostrar una escena poc habitual en el delta del Llobregat, per l´elevat nombre d´exemplars que componien el grup: cinquanta-nou flamencs. Personalment, era la fotografia que menys m´agradava de les presentades, però era conscient de que era l´única amb possibilitats de ser premiada.

Altres fotografies presentades:

"Boira"

"Fotxes"

"Cabussó emplumallat"

Papallones del Delta: Zygaena trifolii

Zygaena trifolii, coneguda popularment com “zigena de cinc punts” o “gitana”, és un petit lepidòpter, de vistosos colors, que alberga increïbles sorpreses: en primer lloc, que pertany al subordre de les arnes o papallones nocturnes –heteròcers-, a pesar dels seus hàbitats diürns; en segon lloc, i encara més sorprenent, que és capaç de produir i emmagatzemar cianur en el seu cos, com defensa química davant dels seus depredadors.

Morfología

La zigena de cinc punts presenta la morfologia típica de les arnes o papallones nocturnes –heteròcers-, grup al qual pertany, a pesar de que els seus hàbits són manifestament diürns. Les ales són estretes, plegades sobre el cos de color fosc, i les antenes primes, en forma de porra. És un lepidòpter de petita grandària, entre 30 i 40 mm, sense diferència aparent entre sexes. Les ales anteriors són de color negre, amb reflexos metàl.lics blaus i cinc taques vermelles en l´anvers –algunes de les quals s´uneixen entre sí-, advertint als depredadors de la seva toxicitat –coloració aposomàtica-. Les ales posteriors són de color vermell viu, amb la vora de color negra-blavosa. És una papallona inconfusible, encara que existeix una gran varietat d´espècies similars diferenciades entre sí pel nombre de taques, o la coloració.

Distribució

Es troba àmpliament distribuïda pel nord d´Àfrica i gran part d´Europa, i és molt comuna als Països Catalans. Freqüenta les zones obertes, amb abundant vegetació, entre els mesos de maig a setembre, en una o dues generacions anuals, des de nivell del mar fins al 2.000 metres d´altitud.

Alimentació

Els adults mostren preferència per libar les flors de plantes compostes i lleguminoses, mentre que les erugues s´alimenten de plantes com el trèvol, dorycnium o tetragonologus.

Costums

És una papallona de vol lent que es mou sempre a poca altura. Fàcil de fotografia ja que no mostra excessiu temor cap a nosaltres.

Reproducció

Les femelles dipositen els ous sobre les plantes nutrícies, que eclosionen als deu dies en forma d´erugues de color verdós, amb pels, i franges longitudinals groc-verdoses i negres. La crisàlide, de color blanquinós, es fixa a la mateixa planta nutrícia, mitjançant fils de seda, per a protegir el procés de metamorfosi que trigarà unes tres setmanes. Les erugues nascudes en època avançada hibernen fins a la primavera següent.

Comportament

A més de la defensa química, aquest petit heteròcer disposa d´altres mecanismes de defensa contra els seus depredadors: un d´ells consisteix en deixar-se caure entre la vegetació en cas d´amenaça; l´altre, més vistós, consisteix en desplegar les ales posteriors, d´un intens color vermell, provocant l´anomenat “efecte llàmpec”, que provoca sorpresa i indecisió en el seu atacant, permetent que pugui fugir volant.

Curiositats

Aquest petit lepidòpter és capaç de produir, per síntesi, àcid cianhídric –cianur d´hidrògen-, tant en la seva fase d´adult, com en el d´eruga. Si un depredador, com un ocell, granota, gripau o sargantana, s´alimenta d´una larva o adult, s´indisposarà, sense arribar a la mort, pel que associarà aquest mal record als vistosos colors aposomàtics de l´insecte, procurant evitar-lo en el futur. Aquesta defensa, malgrat això, no funciona amb altres invertebrats, com aranyes, libèl.lules, etc, que han desenvolupat mecanismes d´immunitat cap a aquestes substàncies químiques.

Referències:

- Clave para determinar las especies españolas del género Zygaena Fabricius, 1775 (insecta, lepidópteros, zygaenidae). F. Fernández Rubio.

- www.granadanatural.com. Zygaena trifolii. Gitanilla de cinco puntos.

- www.ecured.cu/zigena de cinco puntos.

- Consecuencias de la defensa química en las mariposas del género Zygaena Fabricius, 1775 (Insecta: zygaenidae, lepidóptera). Fidel Fernández-Rubio.

- www.avesfotos.eu. Mariposa zygaena.

- www.ichn.ie.cat/bages/brolles. Zygaena

- www.biocostagranadina.blogspot.com. Gitana de cinco puntos.

- www.asturaleza.blogspot.com