diumenge, 6 de gener del 2013

ÀNEC CULLEROT (Anas clypeata)



L' ànec cullerot, conegut també com a bec d´espàtula, és un visitant habitual del delta del Llobregat durant els mesos més freds de l'any. Procedent de les seves zones de cria, en el nord d'Europa, realitza grans migracions fins a la franja mediterrània i Àfrica subsahariana, omplint de color les maresmes i llacunes on passarà l'hivern. És una espècie inconfusible, pel seu gran bec en forma d'espàtula amb el qual filtra l'aigua a la recerca d'aliment.
MORFOLOGIA
El bec d'espàtula és un ànec robust, de grandària petita -uns 50 cm aproximadament-, coll curt, potes ataronjades i bec inconfusible en forma d'espàtula. Com sol succeir entre els membres d'aquesta família, el dimorfisme sexual és mol remarcat: el plomatge nupcial dels mascles presenta el cap de color verd ampolla, brillant; pit blanc, costats i ventre castanys i esquena fosca. El bec és negre i l'iris de color groc. En vol, destaquen les plomes cobertores de color blau pàl.lid i un ampli mirallet verd brillant, rivetat de blanc. Les femelles són de color marró clar clapejat fosc, ulls castanys i bec marró verdós. Des de mitjans d'estiu, fins a finals de tardor, els mascles no reproductors (en eclipsi) i inmadurs són molt semblants a les femelles, però es poden identificar per mostrar les plomes cobertores de color blau, un plomatge més fosc amb una línia clara en forma de lluna entre el bec i els ulls, i l'iris de color groc.
Ànec cullerot mascle

Ànec cullerot femella

DISTRIBUCIÓ
L'àrea de cria de l'ànec cullerot abasta el nord d'Europa, Àsica i gran part d'Amèrica del Nord. A l'hivern, quan les condicions climatològiques empitjoren, emigren en petits esbarts fins al sud d'Europa i nord i centre d'Àfrica; omplint els aiguamolls de la península Ibèrica. El seu hàbitat predilecte ho constitueixen les aigües continentals amb vegetacíó abundant: llacunes, embassaments, maresmes o tolls; des del nivell del mar fins als 2.900 metres d'altitud (Etiòpia). (1)
ALIMENTACIÓ
El règim alimentari de l'ànec cullerot és omnívor, comprenent llavors, plàncton i petits insectes que atrapa i filta amb el seu peculiar bec, dotat de fines làmines en les vores que retenen les partícules alimentícies.
COSTUMS
Anas clypeata mostra un aspecte maldestre en terra ferme que contrasta amb la seva gran capacitat migradora i voladora, que els permet iniciar el vol sense necessitat de carrera. És una espècie poc gregaria que es dispersa una vegada han arriobat a la seva destinació, formant parelles o petits grups (6-12 individus) que es barregen amb altres espècies d'anàtides. És un ànec capbussador bastant silenciós: el mascle emet un so baix a manera de "tuck,tuck", mentre que la femella emet un grall similar al de l'ànec coll verd.


Grup d`anecs cullerot volant. Tant l´individu del centre como el que està situat per sobre, a la seva dreta, són mascles inmadurs


REPRODUCCIÓ
A la fi de l'hivern comença el senzill festeig nupcial, en el qual mascle i femelle neden un enfront de l'altre, pujant i baixant el cap, amb el bec en posició horitzontal. Ja entrada la primavera, i una vegada finalitzada la migració, la femella acomoda amb herba i plomissol una depressió en el terra sec, propera a l'aigua i oculta entre la vegetació, que servirà de niu. La posada, que té lloc entre abri i maig, està composta per uns 7 a 12 ous de color ocre o verd, incubats durant uns 21-23 dies per la femella. Els pollastres, una vegada han sortit de cla closca abandonen aviat el niu, acompanyant a la seva mare a la recerca d'aliment. Els joves poden volar als 40 o 45 dies i reproduir-se a l'any d´edat. L'esperança de vida oscil.la entre els 10 i els 20 anys. A Espanya, són pocs els casos de nidificació confirmats i, probablement, no es produeixen tots els anys. En el delta de l'Ebre és un reproductor regular, mentre que en el delta del Llobregat està considerat com un nidificants ocasional.
FACTORS D'AMENAÇA
l'Ànec cullerot està catalogat en la Llista Vermella de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa) com a espècie de preocupació menor, pel seu elevat nombre d'exemplars; malgrat això, a Espanya, amb menor representació, està considerada com a espècie gairebé amenaçada en el Llibre Vermell de les Aus d´Espanya (2004). Les principals amenaces a les quals està sotmès són: la caça esportiva, comercial i recreativa en diversos països -entre ells Espanya-, la pèrdua d'hàbitats naturals, el xoc contra línies elèctriques i la depredació de nius. A pesar que a Europa, el nombre d'exemplars sembla estar disminuint, la seva situació no arriba a aconseguir el caràcter de vulnerable.
CURIOSITATS
A pesar que la carn d'aquesta au no es considera de bon gust, la seva caça està molt estesa i es cobra cada any milers d'exemplars a tot el món. Ja se sap, com diu el refrany: "Ànec que vola, a la cassola".


NOTES:



REFERÈNCIES:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada