dijous, 13 de desembre de 2012

EL TEIXIDOR (Remiz pendulinus)

 “De vegades, quan algú no sap que és petit, pot fer grans coses” proclamava la cita d'una coneguda pel·lícula (1). Aquest ha de ser el cas de la nostra enmascarada protagonista: una petita au, més lleugera que una nou, capaç de construir un dels nius més bells, sofisticats, segurs i confortables del regne animal. El teixidor, conegut popularment com “mitjaire” per la forma del seu niu, és l'arquitecte dels nostres boscos.

MORFOLOGIA
És un au de petita grandària, amb prou feines 11 cm de longitud i 10 grams de pes. El cap és de color gris clar –marró a l'hivern-, amb un bec curt i punxegut, i una taca característica de color negre, a manera d'antifaç, que cobreix els seus ulls, galtes i front. El dors i la cua són de color castany intens i la part inferior de color clar. Els individus joves són de color marró cendra, sense taques.


 Sobre aquestes línies, niu acabat. Fotografia anterior: Femella de teixidor


DIMORFISME SEXUAL
Tots dos gèneres són molt similars en aparença, encara que existeixen petites diferències entre ells: els mascles presenten el dors i el pit amb un intens clapejat de color vermellós i un ampli antifaç sobre el bec; mentre que les femelles són de color més clar, amb poc o cap clapejat i la franja negra sobre el bec més estreta.
ALIMENTACIÓ
La dieta alimentícia d'aquest petit paseriform és omnívora, és a dir, que s'alimenta tant d'animals com de plantes. Durant l'època de cria, la principal font d'energia la constitueixen petits insectes i aranyes; mentre que durant la tardor i hivern –quan escassegen les preses- s'alimenta de llavors de boga i altres similars, molt abundants a les zones d'hibernada.
REPRODUCCIÓ
A partir del mes d'abril, el mascle comença a construir un niu penjant de les branques d'un arbre caducifoli –generalment, àlber, pollancre, salze o freixe- proper a un curs d'aigua. Amb infinita paciència, utilitza el seu bec per subjectar i teixir una complicada estructura de fibres vegetals, branques fines, llavors, llana i teles d'aranya; en forma de borsa, o mitjó, amb una entrada en forma d'embut en la part superior. Si la femella aprova la confortabilitat i resistència del nou estatge, accedirà a l´emparellament i col·laborarà en la seva finalització; en cas contrari, el mascle abandonarà el treball i iniciarà un nou intent –fins a tres per posada- amb l'única obsessió de trobar una parella amb la qual procrear. L'habitacle, una vegada acabat, pesa uns 325 grs, té una altura d'entre 135-145 mm, una amplària de 75-85 mm, i el seu interior està folrat de molsa i plomes. El disseny és tan perfecte i equilibrat que amb prou feines oscil·la amb el vent, podent suportar ratxes de fins a 80 km/h. Després de l´apareament, la femella diposita entre 5 i 7 ous –en ocasions, fins a 10- de color blanc mat, que incubarà durant uns 16 dies mentre és alimentada per la seva parella. Després de l'eclosió, la femella serà l'única responsable del sustento dels pollets, que abandonaran el niu, aproximadament, entre 15 i 20 dies després. A partir del mes de juliol, quan els joves s'han independitzat, començarà de nou el procés, amb una nova posada…



COSTUMS
A les poblacions sedentàries de la península ibèrica s'uneixen durant l'hivern individus migrants procedents del centre i nord d'Europa, que han convertit a Espanya en un dels llocs d'hivernada més importants del continent. A la tardor, una vegada abandonada la criança, adults i joves es reuneixen amb altres espècies –pic de coral, bengalí vermell, etc.- en nombrosos bàndols que s'expandeixen per maresmes i canyissars, arribant a recórrer centenars de quilòmetres en les denominades migracions interiors.
Mentre revoloteja entre els arbres, emet un agut i queixós “*tsie” que ens descobreix sempre la seva presència. És un au àgil i confiada; fàcil de fotografiar, encara que una miqueta inquieta.
DISTRIBUCIÓ
El teixidor es distribueix per les zones més temperades d'Europa, des de Portugal fins a Rússia, estant present a Espanya, sud-est de França, Itàlia, Alemanya, Àustria, Dinamarca, Polònia, Romania, Bulgària, Ucraïna, Estats Bàltics i Turquia. Durant l'època de cria, freqüenta zones arbrades prop de riberes de rius, llacunes, pantans o sèquies; mentre que durant l'hivern freqüenta zones amb abundant vegetació de canyís. 


Mascle treballant en la construcció del niu

FACTORS D'AMENAÇA
El teixidor és una espècie en expansió en la península ibèrica pel que el seu estat de conservació està catalogat per la legislació vigent com de preocupació menor. El seu principal enemic natural és la garsa, encara que, com és habitual des de fa algunes dècades, el principal factor d'amenaça ho constitueix la destrucció dels seus hàbitats naturals: riberes de rius, sèquies, llacs o pantans.
CURIOSITATS
Malgrat la seva petita grandària i pes, es coneix el cas d'un individu anellat a Saragossa que va aparèixer al maig de l'any següent a Alemanya, a 1.600 quilòmetres de distància, llest per niar (2).




NOTES:
1.- Seabiscuit
2.- http://www.pajaricos.es. Pájaro moscón



REFERÈNCIES:
http://es.wikipedia.org. Remiz pendulinus
Pájaro moscón. Javier Blasco-Zumeta & Gerd-Michael Heinze. Laboratorio virtual Ibercaja. http:/www.javierblasco.arrakis.es
http://www.pajaricos.es. Pájaro moscón
Guía de Campo de las Aves de España y Europa. Roger Peterson, Guy Mountfort, P.A.D. Hollom. Ediciones Omega, S.A. 1989
Migración e invernada del pájaro moscón (Remiz pendulinus) en la marisma de Txingudi (N. De España). Juan Arizaga & Daniel Alonson.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada