dissabte, 1 de gener de 2011

Ammophila hirsuta

Femella d´Ammophila hirsuta

Quan pensem en la lluita per la supervivència, segurament ens vénen a la memòria les escenes de caça dels grans felins en les interminables praderies africanes, però, la lluita entre la vida i la mort es produeix cada dia, al nostre voltant. Aquest és el cas d'aquesta peculiar vespa, Ammophila hirsuta que tot i alimentar-se de nèctar i pol.len, és capaç d'inocular un potent verí a les seves víctimes que les manté paralitzades durant dies, a l'espera de ser devorades per les seves larves.
Amb només 3 centímetres, aquests insectes disposen -com nosaltres-, de cap, ulls, potes, sistema nerviós, sistema digestiu, cor, olfacte, oïda, tacte i cervell. És possible que alberguen, també, algun tipus d'intel ligència? La veritat és que, abans que els humans poguéssin "inventar" els anestèsics o els tranquil.litzants, aquests insectes ja els utilitzaven per capturar les seves preses i aprovisionar els seus nius.
HÀBITS I COMPORTAMENT
Ammophila hirsuta, també coneguda com vespa sapadora, vespa excavadora o vespa de la sorra, forma part de les anomenades "vespes solitàries", que es caracteritzen per no viure en comunitat. És una espècie diürna, que es mostra activa durant les hores més caloroses del dia i de caràcter agressiu, atacant a diferents tipus d'insectes durant el període reproductiu.
MORFOLOGIA
Ammophila hirsuta és una mena de vespa de gran envergadura, aproximadament uns 3 centímetres, cosa que representa pràcticament el doble de grandària que una vespa comuna. La seva silueta és molt estilitzada i allargada, mostrant un estret i característic peduncle que uneix el tòrax amb l'abdomen. El cap, de grans ulls, és molt ampla en comparació amb el seu cos, i està dotat de grans i poderoses mandíbules. La seva coloració és molt cridanera: tot l'animal és de color negre, excepte la primera meitat de l'abdomen que és d'un intens color vermell ataronjat. Com totes les vespes té 6 potes i dos parells de petites ales membranoses.
DISTRIBUCIÓ
La família sphecidae, a la qual pertany la vespa de la sorra, té 732 espècies distribuïdes per tot el món. L'espècie Ammophila hirsuta, en concret, és endèmica d'Europa, Mongòlia i nord de la Xina.
La vespa excavadora necessita per subsistir zones de sorra, protegides del conreu, i amb vegetació permanent que permeti l'alimentació dels adults i l'existència de preses per a les seves larves. Sovint solen veure's sobre plantes umbelíferas, com el fonoll o la pastanaga silvestre.
ALIMENTACIÓ
Els individus adults s'alimenten de nèctar i pol.len de diverses plantes, de manera que ajuden a la polinització dels cultius, mentre que les larves s'alimenten de diferents tipus d'insectes que poden arribar a convertir-se en plagues: erugues no velludas, llagostes, grills , etc.
REPRODUCCIÓ
La femella d´Ammophila hirsuta és l'encarregada, en solitari, de dur a terme les funcions reproductives de l'espècie que comencen amb la recerca d'un lloc adequat on construir el niu. La vespa s'ajuda de les seves fortes mandíbules i de les seves potes per excavar un túnel al terra sorrenc, d'uns 4 centímetres de profunditat, que culmina en una cambra d'incubació. Una vegada està acabat, la vespa sapadora tanca l'entrada amb un còdol, picona la sorra colpejant-la amb una pedra o amb el cap fins a ocultar-la, i després part a la recerca d'una presa. Un cop ha localitzat la víctima, que pot ser més gran que ella, agullona en repetides ocasions els seus centres nerviosos fins a produir-li paràlisi. D'aquesta manera, la presa que servirà d'aliment a la seva larva es manté viva durant dies, evitant que pugui aparèixer podridura en el niu. Quan la captura està immobilitzada, la transporta fins al niu excavat, volant o arrossegant-la -si és molt pesada-. Un cop allà, obre l'entrada, la introdueix a la cambra i diposita un minúscul ou sobre ella. Si la presa és prou gran per alimentar la seva larva tancarà el niu de forma permanent, sinó, repetirà l'operació les vegades que siguin necessàries fins que el niu estigui prou aprovisionat; després d'això procedirà a la seva clausura permanent i partirà, una altra vegada , a la recerca d'un nou lloc on construir un altre niu. Cada femella pot ocupar-se de uns sis nius que inspecciona amb regularitat.
Els ous eclosionen al cap de pocs dies, donant lloc a petites larves que s'alimenten de les preses encara vives, desenvolupant-se amb gran rapidesa. Quan ha finalitzat la ingesta, uns deu dies després, entren en la fase de pupació que culminarà quan emergeixin del niu com a adults completament desenvolupats.
CURIOSITATS
Les vespes solitàries utilitzen punts de referència, com pedres, trossos de fusta o plantes, per a orientar-se i recordar la situació dels nius.
AMENACES
Entre els depredadors naturals d'aquestes vespes solitàries es troben les aus i alguns insectes més grans, com aranyes o pregadéus, encara que com és habitual, la principal amenaça la constitueix el deteriorament dels seus hàbitats naturals.
Estudis realitzats sobre el seu comportament reproductiu han posat de manifest que un dels factors que més incideix en la seva procreació és el parasitisme intraespecífic entre membres de la mateixa espècie, ja sigui mitjançant el robatori de preses -durant el trasllat o dins del niu-, o la substitució de l'ou dins de la cel.la d´incubació.









REFERÈNCIES:
- Avispa de la arena de banda roja (Ammophila sabulosa).
www.herramientas.educa.madrid.org.
- ¿ La distancia entre grupos nido afecta al éxito reproductivo en Sabulosa Ammophila (Hymenoptera sphecidae)? A. Martineli, C. Ferreri, Polidori, C, Preatori GG, F. Andretti, M. Casiragui.
- Avispa excavadora (familia sphecidae). Orden himenóptera. Centro de Formación. Asociación CAAE.
www.tramayazahar.com
- Avispas solitarias. www.nature.conservationimaging.com
- Ammophila Sabulosa. Guía de los insectos de Europa. Michael Chinery. Ediciones Omega, S.A.
- Avispa zapadora.
www.generaviva.blogspot.com
- Observaciones sobre la nidificación de la “Ammophila hirsuta” Scop. (1912). Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural. 12:285-289). José María Dusmet y Alonso (1869-1960). www.lamarabunta.org.
- Intraspecific parasitism and nesting succes in the Solitary wasp Ammophila sabulosa. Jeremy Field.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada